dissabte, 28 de novembre del 2015

Proleg


Totes les faules rimades
que en aquest llibre es presenten
són d’en Gai Fedre inspirades.
Dues coses sols intenten
sia de franc, sia en debades:
que el savi i prudent consell
us bellugui el gargamell.
I si a ningú no acontenten
perquè jutgés el ramell
d’històries aculturades...
o trobés massa embafades
per excès de xeremell,
no li cal clacar el palmell.
Sabeu que són sols paraules,
que en sincer vers es sustenten,
senzilles i imaginàries,
com ho són totes les faules
que de la vida ens acienten.
Arguments de fabulista
que em surten a borbollades;
apòlegs d’apologista,
artificis sense maules
per poder bé cavil·lar,
en versos d’un escrivà
que no d’academicista.
Molt llarga és tota la llista
que trafica en el pallol
de parlar amb al·legories.
A tot allargar la vista
res hi trobareu de nou,
no sent l’únic ni a estant sol
a escriure faules antigues
per amics i per amigues
i altra gent del seu erol.
No pas altre anhel em mou,
que en més delit que fatigues
m’ocasionen tant consol
com a l’oriol menjar figues
o a les vídues portar el dol.
Que el llegir us sia agradívol
serà la millor lloança,
que us voldria bo obvenir:
la meva millor fiança.
Sinó, us demano dispensa
pel vostre temps menystenir,
sent la meva recompensa
que en pugueu fort ben gaudir.

dijous, 12 de novembre del 2015

Prec inclement

Encongit i cloc i piu
un Milà encara jove,
tan o més gros que un cove,
s’havia de quedar al niu,
de malalt, que no per ganes.
Jaient postrat d’aflictiu
i sens bellugar les ales
a sa mare interpel·lava
que pregué als dés del cel.
Mancat d’esma, decaigut,
malatis i desvalgut,
en les seves acaballes...
amb vehemècia encomanava
poder fer com sos confrares,
enlairar-se qual estel
com quan tenia salut:
no planyia a un altre anhel.
La mare de l’arpellut,
que se’n cuidava amb recel
i que des que era menut,
posant-hi tot el seu zel,
diligècia i promptitud,
l’instruï a capturar
al minució detall,
i amb alacritat matar,
sent a la casta fidel,
a lacerar amb esgarrall
amb fúia i sense desmai,...
...

Per veure el contingut complet demaneu a
Xeremierdelfrancoli@gmail.com 

o encomaneu el llibre a http://www.arolaeditors.com/

------------------------------------------------------------------

Miluus Aegrotans

Multos cum menses aegrotasset Miluus,
nec iam videret esse vitae spem suae;
matrem rogabat, sancta circumiret loca,
Et pro salute vota faceret maxima.
Faciam, inquit, fili, sed, opem ne non impetrem,
Vehementer vereor. Tu, qui, delubra omnia
vastando, cuncta polluisti altaria,
Sacrificiis nullis parcens, nunc quid vis rogem?