Ensinistrada

Trobador trobar balada
A la primera vegada?

Ballar un vals o una sardana
Al punt de cada compàs
Marcar el pas en desfilada
I no quedar massa atràs
Menejar taco i sabata
Com sols sap fer una gitana
Que compassi una guitarra
I no caure en el fracàs

Empunyar amb força l’arada
Fer l’atleta en un gimmàs
Musicar un melodrama
Donar l’aire a una cantada:
Si hi és prou aficionada
Fins i tot una aldeana
Sap tenir veu afinada
Per sortir de l’embaràs

Que ni escolà de sotana
S’il·lustra sol en campana
Ni al novici la besada
Se li presenta en safata
Ni el rosari la beata
De resar serà capaç
Si no és prou adoctrinada
O de pauta no ha fet cas

...
Per veure el contingut complet de la faula demaneu a
Xeremierdelfrancoli@gmail.com
o encomaneu el llibre a http://www.arolaeditors.com/

.

Appendix XII. PATEBFAMILIAS ET AESOPVS

Quomodo domanda sit ferox iuventus. 

Paterfamilias saevum habebat filium. 

Hic e conspectu cum patris recesserat, 

Verberibus servos afficiebat plurimis 

Et exercebat fervidam adolescentiam. 

Aesopus ergo narrat hoc breviter seni : 

Quidam iuvenco vetulum adiungebat bovem. 

Is cum refugiens inpari coUo iugum 

Aetatis cxcusaret vires languidas : 

Non est quod timeas, inquit illi rusticus; 

Non ut labores facio , sed ut istum domes, 

Qui calce et cornu multos reddit debiles. 

Et tu nisi istum tecum assidue detines 

Feroxque ingenium conprimis clementia, 

Vide , ne querela maior accrescat domus. 

Atrocitati mansuetudo est remedium.

Veritat i pura Mentida

Amb pasta de terrisser,
emprant la mateixa argila,
conformava Prometeu
i als cossos donava vida
perquè arribessin a ser:
la Veritat i Mentida.
Posada en el forn del deu,
l’estatueta acabada,
en el torn del seu taller
en modela una altra igual
aprofitant l’enfornada.
I abans de fer-la real,
per una fricció molt lleu
d’un senzill moviment suau,
fresca encara a terra cau
quedant-li coixa d’un peu.
I com ja prou bé sabeu
sola dreta no s’hi escau.
Ranqueja, prou bé que es veu,...
....

Per veure el contingut complet de la faula demaneu a

Xeremierdelfrancoli@gmail.com
o encomaneu el llibre a http://www.arolaeditors.com/



Appendix V. Prometheus et dolus 

De ueritate et mendacio

Olim Prometheus saeculi figulus noui

cura subtili Veritatem fecerat,

ut iura posset inter homines reddere.

Subito accersitus nuntio magni Iouis

commendat officinam fallaci Dolo,

in disciplinam nuper quem receperat.

Hic studio accensus, facie simulacrum pari,

una statura, simile et membris omnibus,

dum tempus habuit callida finxit manu.

Quod prope iam totum mire cum positum foret,

lutum ad faciendos illi defecit pedes.

Redit magister, quo festinanter Dolus

metu turbatus in suo sedit loco.

Mirans Prometheus tantam similitudinem

propriae uideri uoluit gloriam.

Igitur fornaci pariter duo signa intulit;

quibus percoctis atque infuso spiritu

modesto gressu sancta incessit Veritas,

at trunca species haesit in uestigio.

Tunc falsa imago atque operis furtiui labor

Mendacium appellatum est, quod negantibus

pedes habere facile et ipse adsentio.

Requerir

Taronges, l’albercoquer,
ja se sap que no pot ser.
Vés en compte amb què demanes
i mira bé a qui ho pots fer,
no fos cosa que t’ho atorguin
i et quedis escadusser;
que passa moltes vegades
que el que un desig et revoquin...
ignot benefici, ausades!
Com diuen a l’Empordà,
que en tenen d’eixelebrades:
dolenta ha de ser una cosa
que no valgui un demanar
—encara que faci nosa—...
...

Per veure el contingut complet de la faula demaneu aXeremierdelfrancoli@gmail.como encomaneu el llibre a http://www.arolaeditors.com/

...

Appendix IV. Mercurius et mulieres duae 

De eodem alia fabula

Mercurium hospitio mulieres olim duae

inliberali et sordido receperant;

quarum una in cunis paruum habebat filium,

quaestus placebat alteri meretricius.

Ergo ut referret gratiam officiis parem,

abiturus et iam limen excedens ait:

"Deum uidetis; tribuam uobis protinus

quod quaeque optarit." Mater suppliciter rogat

barbatum ut uideat natum quam primum suum;

moecha ut sequatur sese quidquid tetigerit.

Volat Mercurius, intro redeunt mulieres.

Barbatus infans, ecce, uagitus ciet.

Id forte meretrix cum rideret ualidius,

nares repleuit umor ut fieri solet.

Emungere igitur se uolens predit manu

traxitque ad terram nasi longitudinem,

et aliam ridens ipsa ridenda extitit.

Fogós i foguera

L’enginyosa antiguitat
amaga certes imatges
subtils de la veritat.
Dels grans mestres les paraules
no per velles són menys sàvies,
que pel temps no s’han gastat.
A Ixíon per sa maldat
envers la neta de Magnes
després d’haver-la esposat,
els déus van enviar a l’Hades;
però un cop purificat
un altre remei va i troba:
Zeus, el de la gran bondat,
el torna a acceptar a l’Olimp,
a veure si ara li prova.

...

Appendix VII. [Auctor]

Sensum aestimandum esse, non uerba

Ixion quod uersari narratur rota,

uolubilem Fortunam iactari docet.

Aduersus altos Sisyphus montes agens

saxum labore summo, quod de uertice

sudore semper irrito reuoluitur,

ostendit hominum sine fine [esse] miserias.

Quod stans in amne Tantalus medio sitit,

auari describuntur, quos circumfluit

usus bonorum, sed nil possunt tangere.

urnis scelestae Danaides portant aquas,

pertusa nec complere possunt dolia;

immo luxuriae quicquid dederis perfluet.

Nouem porrectus Tityos est per iugera,

tristi renatum suggerens poenae iecur;

quo quis maiorem possidet terrae locum,

hoc demonstratur cura grauiore adfici.

Consulto inuoluit ueritatem antiquitas

ut sapiens intellegeret, erraret rudis.

Costum com altra natura

L’au que festeja el gall
només té una badomia:
tot just el terra regira
passejant amunt i avall.
No és inèpcia ni estultícia
el sentiment que governa,
ni idea desbaratada
l’emoció que més practica
amb rutina tan alterna,
la que n’està capficada
perquè procura delícia.
També als déus els regeixen
tant virtuts que obscenitats,
com de Juno n’és el cas,
i Venus, pels qui m’entenen,
que també en té de secretes
malgrat altres probitats...
...

Per veure el contingut complet de la faula demaneu aXeremierdelfrancoli@gmail.como encomaneu el llibre a http://www.arolaeditors.com/

...

Appendix XI. Iuno, Venus et gallina 

De mulierum libidine

Cum castitatem Iuno laudaret suam,

iocunditatis causa non renuit Venus,

nullamque ut affirmaret esse illi parem

interrogasse sic gallinam dicitur:

"Dic, sodes, quanto possis satiari cibo?"

Respondit illa "Quidquid dederis, satis erit,

sic ut concedas pedibus aliquid scalpere."

"Ne scalpas" inquit "satis est modius tritici?

"Plane, immo nimium est, sed permitte scalpere."

"Ex toto ne quid scalpas, quid desideras?"

Tum denique illa fassa est naturae malum:

"Licet horreum mi pateat, ego scalpam tamen."

Risisse Iuno dicitur Veneris iocos,

quia per gallinam denotauit feminas.

Facultats

Demetri el dictador,
amb les formes i maneres
que ho sol fer un guerrejador,
va prendre el poder a Atenes.
Tan sols l’endemà a penes,
gallejant de salvador,
ja tenia aduladors
enlairant els seus emblemes.
Als nobles de la ciutat
rebia en el gran palau
per a donar els vistiplau
i ser-ne reverenciat.
Encetada que és l’audiència
es presenta un invitat
engalanat d’evidència
i en maneres de beutat.
A la gràcia i elegància
s’hi ajuntava la fragància,
la finesa d’acuïtat
i el port de serenitat.
La primor i la subtilesa
...
Per veure el contingut complet demaneu a
Xeremierdelfrancoli@gmail.com
o encomaneu el llibre a http://www.arolaeditors.com/

Liber V - I. Demetrius Rex et Menander Poeta

Demetrius rex, qui Phalereus dictus est,

Athenas occupauit imperio improbo.

Vt mos est uulgi, passim et certatim ruit;

"Feliciter!" succlamant. Ipsi principes

illam osculantur qua sunt oppressi manum,

tacite gementes tristem fortunae uicem.

Quin etiam resides et sequentes otium,

ne defuisse noceat, repunt ultimi;

in quis Menander, nobilis comoediis,

quas ipsum ignorans legerat Demetrius

et admiratus fuerat ingenium uiri,

unguento delibutus, uestitu fluens,

ueniebat gressu delicato et languido.

Hunc ubi tyrannus uidit extremo agmine:

"Quisnam cinaedus ille in conspectu meo

audet ceuere?" Responderunt proximi:

"Hic est Menander scriptor." Mutatus statim

"Homo" inquit "fieri non potest formosior."

Porfídia pèrfida

Esbategaven laments
dins del cau del Porc Senglar.
Els crits s’emporten els vents
fins que el Llop es presentà.
A la partera a auxiliar
se li oferia amb les dents,
acoblant agitaments
a qui vol tranquil·litzar.
La femella va grunyir...
...

Appendix XIX. Scrofa parturiens et lupus 

Faciendum prius de homine periculum quam eius te committas fidei

Premente partu scrofa cum gemeret iacens.

Accurrit lupus et obstetricis partibus

se posse fungi dixit, promittens opem.

Quae uero nosset pectoris fraudem improbi,

suspectum officium repudiauit malefici

et "Satis est" inquit "si recedis longius."

Quodsi perfidiae se commisisset lupi,

pari dolore fata deflesset sua.

Qui ho pot dubtar

Les besties parlen com naltres

-o hauriem de dir nosaltres?-.
Qui ho dubti se’n pot advertir
si el que ve bé vol llegir.

Com Juli Fedre va dir,
el parlar ve del pensar.

Qui en podrá arribar a dubtar
si una Guineu bé no ho fa
quan a una polla caça,
o quan un Llop forma aliança
amb altres per perseguir
i a una presa assetjar.

Un gos tantost pot grunyir,
buixir o lladruquejar,
segons si se’n va a caçar
o si vol fastiguejar.
Qu’ells parlen en ganyolar
i canvien de locució
quan es posen a udolar
variant la seva eloqüència.

I no menys n’es la freqüència
dels ocells xerrotejar,
qui no sap prou refilar.

Bous i vaques, bramulen;
i quan volen assaïnar,
ases bramen. I renillen
cavalls quan volen trotar.

Nosautres en deia Llull,
nósaltros, Lleonard de Sors;
nozáltɾes, els valencians,
i els mallorquins, molt semlants.

Nuzáɫtɾəs els Perpinyants,
que encara ho fan com abans.
Mozátɾos, castellonencs,
igual que els de l’Ontinyent.

Nozátɾos, els morellans,
i nátɾos, de Vinaròs,
mai direm com castellans.

-----

Lo Gaiter de Reus

Pel crític

Si als déus bé plau o bé ha de plaure,
res n’ha de fer qui mal vol veure
si el reble cau com ha de caure
o si s’escau a bon principi.
Qui llegint va portant un metre
i qui amb afany hi participi
tant és de plany com d’escometre.
Del viu delit es vol bestraure
qui analitzant tan prim hi miri,
que al minuciós no vull complaure.
Encadenar el troqueus usuals
amb set o vuit residuals peus,
formant estrofes desiguals,
o bé allargant si venen breus.
Seran si es doblen dispondeus
desigualant als seus aitals;
i si s’escurcen dicoreus...
...

Liber IV.  VII  PHAEDRUS

Tu qui, nasute, scripta destringis mea

et hoc jocorum legere fastidis genus, 

parva libellum sustine patientia,

severitatem frontis dum placo tuae 

et in cothurnis prodit Aesopus novis.

Utinam nec umquam Pelii nemoris jugo 

pinus bipenni concidisset Thessala, 

nec ad professae mortis audacem viam

fabricasset Argus opere Palladio ratem, 

inhospitalis prima quae Ponti sinus 

patefecit in pernitiem Graium et Barbarum ! 

Namque et superbi luget Aeetae domus 

et regna Peliae scelere Medeae jacent, 

quae saevum ingenium variis involvens modis 

illic per artus fratris explicuit fugam, 

hic caede patris Peliadum infecit manus.

Retorn

El perquè n’era titllat
i, entre la tropa, passava
per ser un efeminat,
era el que s’abalançava
no caminant prou trempat.
En fóra o no en fos veritat,
ample i alt era de cos,
com un talòs, gran i gros,
però també delicat:
tendre i tou com n’és un ós.
Mentre acampen en bivac,
del General han robat
els vestits de son bagatge
i el primer en ser-ne acusat
no va ser pas el seu patge.
Amb Pompeu a l’auditori,
porten davant del Pretori
a qui no en podia estar al marge.
I pregunten al soldat,
per sa luxúria notori,
de voluptuós sospitat,
si era ell qui havia estat.
Diu que no, ben enfadat,
indignat d’infamatori,
que res ell ha saquejat.
I llença un escopinyat
que es refrega entre les mans
i se les porta a la vista.
Jura als déus que es mori abans
o que li caiguin els ulls
si mai n’ha tingut antulls;
que ell, ni furta, ni pispa...
...

Appendix X. Pompeius et miles

Quam difficile sit hominem nosse

Magni Pompeii mile uasti corporis

fracte loquendo et ambulando molliter

famam cinaedi traxerat certissimi.

Hic insidiatus nocte iumentis ducis

cum ueste et auro et magno argenti pondere

auertit mulos. Factum rumor dissipat;

arguitur miles, rapitur in praetorium.

Tum Magnus: "Quid ais? Tune me, commilito,

spoliare es ausus?" Ille continuo exscreat

sibi in sinistram et sputum digitis dissipat:

"Sic, imperator, oculi exstillescant mei,

si uidi aut tetigi." Tum uir animi simplicis

id dedecus castrorum propelli iubet,

nec cadere in illum credit tantam audaciam.

Breue tempus intercessit, et fidens manu

unum de nostris prouocabat barbarus.

Sibi quisque metuit; primi iam mussant duces.

Tandem cinaedus habitu, sed Mars uiribus,

adit sedentem pro tribunali ducem,

et uoce molli: "Licet?" eum uero eici,

ut in re atroci, Magnus stomachans imperat.

Tum quidam senior ex amicis principis:

"Hunc ego committi satius fortunae arbitror,

in quo iactura leuis est, quam fortem uirum,

qui casu uictus temeritatis te arguat."

Assensit Magnus et permisit militi

prodire contra; qui mirante exercitu

dicto celerius hostis abscidit caput,

uictorque rediit. His tunc Pompeius super:

"Corona, miles, equidem te dono libens,

quia uindicasti laudem Romani imperi;

sed exstillescant oculi sic" inquit "mei,"

turpe illud imitans ius iurandum militis,

"nisi tu abstulisti sarcinas nuper meas."

En companyia

De tots dos habita al mig
i entre els dos no hi ha amistança:
l'una mà dono al Desig,
l'altra dono a la Recança.
* *
Cadascú diu meravelles
del jorn vinent o el difunt:
no sé de l'altra o de l'un
qui diu mentides més belles
* *
El Desig i la Recança
fins han dat a mon verger
els somnis i l'enyorança
del que mai haguí ni hauré
* *
I quan la sort m'era esquiva
m'han fet, en mon porxo clar,
plànyer el que no em tornarà
o voler el que mai arriba
* *
Tenen lluc de nigromàntics:
va a la mort tot el que viu,
mes damunt el negre riu
fan passar veles i càntics.
* *
A les fantasmes em lliuren
al clar de lluna i al vent;
m'enganyen, però, talment,
no desaprenc de somriure'n
* *
Quan en sos vans aldarulls
mori qui em fa batre els polsos,
mos últims jorns faci dolços
la que amoroseix mos ulls.

Josep Carner:

Casori

Un jove sense desídia
ni cap altre mal instint
del necessari vivia.
Ho tenia tot succint:
en molt poc es mantenia.
Per a guanyar-se la vida
llogava l’Ase sovint
a qui més li convenia
—era l’únic que tenia—
i el seu cor no era indistint
a una bella amb qui somnia.
Un altre la pretenia
i tenia demanada,
tan ric, que de res planyia.
La mare ja té donada
a qui de rendes fruïa
i gaudia de gran casa.
De l’altre, que sols té un Ase
que li faci companyia,
la guarda ben allunyada
perquè n’està enamorada...
...

Appendix XVI. Duo proci  

Fortunam interdum praeter spem atque expectationem hominibus fauere

Vnam expectebant uirginem iuuenes duo.

Vicit locuples genus et formam pauperis.

Vt nuptiarum dictus aduenit dies,

amans, dolorem quia non poterat perpeti,

maerens propinquos contulit se in hortulos,

quos ultra paulo uilla splendens diuitis

erat acceptura uirginem e matri sinu,

parum explicatur, turba concurrit frequens,

et coniugalem praefent Hymenaeus facem.

Asellus autem, qui solebat pauperi

quaestum deferre, stabat portae in limine.

Illum puellae casu conducunt sui,

uiae labores teneros ne laedant pedes.

Repente caelum, Veneris misericordia,

uentis mouetur, intonat mundi fragor

noctemque densis horridam nimbis parat.

Lux rapitur oculis, et simul uis grandinis

effusa trepidos passim comites dissipat,

sibi quemque cogens petere praesidium fuga.

Asellus notum proxime tectum subit,

et uoce magna sese uenisse indicat.

Procurrunt pueri, pulchram aspiciunt uirginem

et admirantur; deinde domino nuntiant.

Inter sodales ille paucos accubans

amorem crebris auocabat poculis.

Vbi nuntiatum est, recreatus gaudiis

hortante Baccho et Venere, dulcis perficit

aequalitatis inter plausus nuptias.

Quaerunt parentes per praeconem filiam;

Nouus maritus coniuge amissa dolet.

Quid esset actum postquam populo innotuit,

omnes fauorem comprobarunt caelitum.

Estantissa

Arran d’un bon vianant
anava fent vols un Corb
i travant el pas constant
de l’Home entre abstret i absort.
Causant confusa remor
i havent-ho fet cent i tant,
del bon home mou rancor,
que l’acaba denigrant
per fer-lo caminar tort...
...

Appendix XXIII. Viator et coruus 

Verbis saepenumero homines decipi solere

Quidam per agros deuium carpens iter

AVE exaudiuit, et moratus paululum,

adesse ut uidit nullum, corripuit gradum.

Iterum salutat idem ex occulto sonus.

Voce hospitali confirmatus restitit,

ut, quisquis esset, par officium reciperet.

Cum circumspectans errore haesisset diu

et perdidisset tempus aliquot milium,

ostendit sese coruus et superuolans

AVE usque ingessit. Tum se lusum intelligens

"At male tibi sit" inquit, "ales pessime,

qui festinantis sic detinuisti pedes."

Nostàlgia

Plorava el Cavall, plorava,
mentre la roda estirava
del molí triturador,
i recordava amb enyor
quan en el Circ galopava
i les carreres guanyava
entre els seus competidors.
Gemia mentre pensava
com quan després de fer el cós
corria, majestuós,
i a la tribuna passava
per rebre els vitors i llors.
Com li ha canviat la història
ara que el tenen fermat
tot el dia, i sols al tard
el treuen per a abeurar
quan ja està ben esgotat
de tot el dia rodar
la continua trajectòria.
Ell, que havia experimentat
les més grans tardes de glòria
i emblema del triomf estat,
avesat al primer lloc
i a celebrar la victòria...
...

Appendix XXI. Equus circensis

Ferendum esse aequo animo quidquid acciderit
Equum e quadriga multis palmis nobilem
abegit quidam et in pistrinum uendidit.
Productus ad bibendum cum foret a molis,
incircum aequales ire conspexit suos,
ut grata ludis redderent certamina.
Lacrimis obortis "Ite felices," ait,
"celebrate sine me cursu sollemnem diem;
ego, quo scelesta furis attraxit manus,
ibi sorte tristi fata deflebo mea."