Estant deus i divinitats
un dia ben aquissats,
d’entre’ls arbres ben plantats,
presumien quins fillols
tenien apadrinats,
deixant a banda els mallols.
Cadascun parlant dels seus.
Comença el pare dels deus,
-el dels llampecs i tremols-
—El Roure és el més robust,
i per això tinc el gust
de fer-ne fer la corona
quan a de pujar a la trona
el guerrer més valerós.
Tan Venus com Afrodita
sostenen que el més famós
no pot superar a la Murtra.
La que tant plau d'exquisita
per sa bellesa absoluta;
per l'aroma que n'exulta
i el seu perfum olorós.
Per la Cíbele és el pi;
Posidó en pensa igual
de qui n'és tant bon veí,
que veu des del fons marí
com domina el litoral.
Per Apol·lo és el llorer
l'amor que encara pot ser;
que Dafne, sa bella nimfa,
en ell es va convertir
quan el déu la perseguí.
I tan Hèrcules com Hades
son d'opinió compartida:
son d'ells tant Xops com Pollancres
la classe més favorida.
Els deus, a tot bon semblar,
tenen l'orgull ben erguit.
Si a un mortal han d'alabar,
no es volen vendre pel fruit
que un arbre els pugui donar.
Que no hi pot haver res sa
si del mundà n'ha sorgit.
I mentre els deus es ventaven
dels arbres que apadrinaven,
fort estranyada, Minerva,
vol entrar a la conversa.
De la ciència és la deessa,
la que parla amb gran saviesa:
—Per mi, res hi ha com l'oliver:
pots menjar el seu fruit sencer,
mil ungüents d'oli en pots fer,
que és el que a mi em fa contenta.
En sentir el seu opinar
amb tan gran coneixement,
davant sa filla prudent,
Júpiter es va inclinar.
La virtut més val lloar
que la gloria d'un valent.
No t’estiguis de llaurar
l’arbre que dona aliment,
que al foc tots van a parar
i els fums se’ls emporta el vent.
------------------------------
Anton Marco ©2012-----------------------------------------------------------
Liber III - XVII. Arbores in Deorum Tutela
Olim quas uellent esse in tutela sua
diui legerunt arbores. Quercus Ioui,
at myrtus Veneri placuit, Phoebo laurea,
pinus Cybebae, populus celsa Herculi.
Minerua admirans quare steriles sumerent
interrogauit. Causam dixit Iuppiter:
"Honorem fructu ne uideamur uendere."
"At mehercules narrabit quod quis uoluerit,
oliua nobis propter fructum est gratior."
Tum sic deorum genitor atque hominum sator:
"O nata, merito sapiens dicere omnibus.
Nisi utile est quod facimus, stulta est gloria."
Nihil agere quod non prosit fabella admonet.
