dissabte, 31 de març del 2012

Excés mal excusat


Un Pastor en un delibat
a la banya d’una Cabra
va a anar a encertar bastonada
en tort gest de mal irat.
L’excitada acalorada
la corna deixa badada,..
...


Appendix XXIV. Pastor et capella
Nihil ita occultum esse quod non reuelatur
Pastor capellae cornu baculo fregerat:
rogare coepit ne se domino proderet.
"Quamuis indigne laesa reticebo tamen;
sed res clamabit ipsa quid deliqueris."

Petit Proemi


Aquestes mansuetes faules,
breus exemplis i rondalles
no són relats melindrosos
ni mers contes fabulosos
que relatin grans batalles.
De fet són simple juguesca,
senzilla trobadoresca
de tamborins i sonalles
que surt a prendre la fresca
sense altre ànim que la gresca,
entretenint les rialles
a la tresca i la verdesca
amb emocions delicades
de l’ambrosia i la bresca...
...


Appendix XXII Auctor

De his qui legunt libellum.

Hoc qualecumque est Musa quod ludit mea,
Nequitia pariter laudat et frugalitas,
Sed haec simpliciter; illa tacita irascitur.

divendres, 30 de març del 2012

Enteniment


De quatre potes va un Ós
amb la seva balancera
com sense ganes ni pressa
quan camina de repòs.
Hi ha qui hi vol veure un talòs
amb indolenta peresa.
Però bé prou que es defensa;
i qui pot dir que no pensa...
...

Appendix XXII. Vrsus esuriens 
Famam acuere animantibus ingenium
Si quando in siluis urso desunt copiae,
scopulosum ad litus currit et prendens petram
pilosa crura sensim demittit uado;
quorum inter uillos haeserunt cancri simul,
in terram adsiliens excutit praedam maris,
escaque fruitur passim collecta uafer.
Ergo etiam stultis acuit ingenium fames.

Tot un art

Perícia geni i talent,
habilitats i destreses,
tècnica, temperament,
a tots els deus i deesses
pel firmament esteses
invocava vehement
un bon Ase tot patint:
—Salve, oh déus de l’Olimp!
—en greus vots manifestava—
Per què m’heu fet sense ungles!
Que no puc tocar l’arpa,
ni gaudir de les muses,
ni remar en una barca,
ni rascar-me les puces?...
...

Appendix XIV. Asinus ad lyram

Quomodo ingenia saepe calamitate intercidant

Asinus iacentem uidit in prato lyram;
accessit et temptauit chordas ungula.
Sonuere tactae. "Bella res mehercules
male cessit" inquit "artis quia sum nescius.
Si reperisset aliquis hanc prudentior,
diuinis aures oblectasset cantibus."
Sic saepe ingenia calamitate intercidunt.

Ben patent

Un escriptor carregós
recitava la seva obra
com una jaculatòria
a Isop el bondadós.
...
...


Appendix IX. Aesopus et scriptor 

De malo scriptore se laudante

Aesopo quidam scripta recitarat mala,
in quis inepte multum se iactauerat.
Scire ergo cupiens quidnam sentiret senex,
"Numquid tibi" inquit "uisus sum superbior?"
Haud uana nobis ingeni fiducia est."
Confectus ille pessimo uolumine,
"Ego" inquit "quod te laudas uehementer probo;
namque hoc ab alio numquam contiget tibi."

Mancar de quimera

Quatre Gats gaire poc grassos
encavalcaven a braços
una llitera amb un Gall.
El qui anava allí a cavall,
acompanyat de tant patge,
gaudia com en la glòria
d’adventici senyoratge.
Des de dalt tot s’ho mirava
amb postura acomodada;
lluint amb exhibitòria
les blondes de la randada...
...

Appendix XVIII. Gallus et feles lecticarii 

Nimiam securitatem saepe in periculum homines ducere

Feles habebat gallus lecticarios.
Hunc gloriose uulpes ut uidit uehi,
sic est locuta: "Moneo praecaueas dolum;
istorum uultus namque si consideres,
praedam portare iudices, non sarcinam."
Postquam esurire coepit felum societas,
discerpsit dominum et fecit partes funeris.

dijous, 29 de març del 2012

Vana gloria

Un atleta tota força
en major força es jactava
de la victòria alcançada
contra el seu competidor.

Un home docte interroga
del com era son rival,
que no fos per un casual...
...
Appendix XIII. Aesopus et uictor 

Quomodo comprimatur aliquando iactantia

Victorem forte gymnici certaminis
iactantiorem Phryx cum uidisset sophus,
interrogauit an plus aduersarius
ualuisset neruis. Ille: "Ne istud dixeris;
multo fuere uires maiores meae."
"Quod" inquit "ergo, stulte, meruisti decus,
minus ualentem se uicisti fortior?
Ferendus esses, arte si te diceres
superasse eum qui te esset melior uiribus."

Mudar

De la psique transmutada,
la Papallona volava
i a les palpentes cercava
els records d’identitat.

Sobre una flor tremolava

quan per fi s'ha reposat
i a una Vespa que passava
els vells temps ha recordat.

Fixat a on hem arribat!......

Appendix XXXI. Papilio et uespa

Non praeteritam sed praesentem aspiciendam esse fortunam

Papilio uespam prope uolantem uiderat:
"O sortem iniquam! Dum uiuebant corpora,
quorum ex reliquiis animam nos accepimus,
ego eloquens in pace, fortis proeliis,
arte omni princeps inter aequalis fui;
en cuncta leuitas putris et uolito cinis.
Tu, qui fuisti mulus clitellarius,
quemcumque uisum est laedis infixo aculeo."
At uespa dignam memoria uocem edidit:
"Non qui fuerimus, sed qui nunc simus, uide."

dimecres, 28 de març del 2012

Recança

Del que, malgrat l’edat,
puc ara jo estar mancat,
de sobres que tu ja saps
que no és pas de coratge...

...

Liber V.  X. Canis Vetulus et Venator 
Aduersu omnes fortis et uelox feras
canis cum domino semper fecisset satis,
languere coepit annis ingrauantibus.
Aliquando obiectus hispidi pugnae suis,
arripuit aurem; sed cariosis dentibus
praedam dimisit rictus. Venator dolens
canem obiurgabat. Cui senex contra Lacon:
"Non te destituit animus, sed uires meae.
Quod fuimus lauda, si iam damnas quod sumus." 
Hoc cur, Philete, scripserim pulchre uides.

Regirament


Sostreta i de trascantó,
com l’ofici de l’arraix,
una Serp amb boca oberta

esperava al Llangardaix.

Gran va ser el retgiró;
que el fardatxo ja s’hi veia
si no ...

...
Appendix XXV. Serpens et lacerta

Vbi leonis pellis deficit, uulpinam insuendam esse; hoc est, ubi deficiunt uires astu utendum
Serpens lacertam forte auersam prenderat,
quam deuorare patula cum uellet gula,
arripuit illa prope iacentem surculum,
et pertinaci morsu transuersum tenens
auidum solleti rictum frenauit mora.
praedam dimisit ore serpens inritam.

dimarts, 27 de març del 2012

Qüestió muda

A l’esclau se li demana
durant tota la setmana
que treballi com a tal.

I si un curt temps de repòs
fa i no demana com cal,
no faltarà l’animal
que frueix sent enutjós
i en vulgui fer un agonal.

Isop es va enjuguescar
a la plaça de la vila.
Un cruixidell que vigila
va, i li ho recrimina.

Silenciós s’hi va girar:
Pren un arc destensat
i al terra deix descansat.

Au, diga’m, espavilat,
si en saps el significat.

L’altre s’hi trenca el cap.
I al no treure’n l’entrellat,
no va donar contracop.

I torna a passar a l’atac:

Ai que n’ets de borinot!
Un arc aviat trencaràs
si aguantes sempre tensat.
Sempre d’ell te’n serviràs
si el mantens ben esbarjat.

En veure que era Isop
el que la lliçó a donat
va quedar de color groc
i de la boca callat.


Liber III. XIV. De Lusu et Seueritate 


Puerorum in turba quidam ludentem Atticus
Aesopum nucibus cum uidisset, restitit,
et quasi delirum risit. Quod sensit simul
derisor potius quam deridendus senex,
arcum retensum posuit in media uia:
"Heus" inquit "sapiens, expedi quid fecerim." 
Concurrit populus. Ille se torquet diu,
nec quaestiones positae causam intellegit.
Nouissime succumbit. Tum uictor sophus:
"Cito rumpes arcum, semper se tensum habueris;
at si laxaris, cum uoles erit utilis." 
Sic lusus animo debent aliquando dari,
ad cogitandum melior ut redeat tibi.

dilluns, 26 de març del 2012

Refús ufà

Si encara no ho teniu clar,
lo del diner i la moneda,
que es diu de qui la remena
que feliç no pot estar,
ara us vaig a explicar
el que un dia va passar
entre els deus celestials.

Entre grans cerimonials
va pujar en el mont Olimp
Hércules el sobrehumà.
Tant bon punt ja fet el cim
Júpiter el va presentar,
i tota la parentela,
que el tenia en gran estim,
pel davant va desfilar.

A tots els va dirigir
amables demostracions
sense prendre gran cautela.
Quan de sobte va sorgir
qui es resguardava en el fons,
i així que Plutó es mostrà,
la cara l'heroi va girar.

—Perquè ho fas -van preguntar.

—No vull allargar la mà
a qui la té corrompuda
i a qui governa l’avern;
el seu desig sempitern
de riquesa i de fortuna
de tots és prou coneguda.
No n’espero cap ajuda
de qui dels morts ric es fa.

Fins aquí podria arribar!


------------------------------------
Si encara no ho teniu clar
lo del diner i la moneda,
que es diu de qui la remena
que feliç no pot estar,
ara us vaig a explicar
el que un dia va passar
entre els deus celestials.

Entre grans cerimonials
al mont Olimp va arribar
Hércules el sobrehumà.
Júpiter el  va presentar,
i tota la parentela
pel davant va desfilar.

Quan a Plutó va tocar
hi va prendre sa cautela:
la cara l'heroi va girar.

—Perquè ho fas -van preguntar.

—No vull allargar la mà
a qui la té corrompuda.
Que ben prou és coneguda
sa riquesa i sa fortuna,
i com dels morts ric es fa.

Fins aquí podria arribar!





Liber IV. XII. Malas Esse Diuitias


Opes inuisae merito sunt forti uiro,
quia diues arca ueram laudem intercipit.
Caelo receptus propter uirtutem Hercules,
cum gratulantes persalutasset deos,
ueniente Pluto, qui Fortunae est filius,
auertit oculos. Causam quaesiuit Pater.
"Odi" inquit "illum quia malis amicus est
simulque obiecto cunctaa corrumpit lucro."

diumenge, 25 de març del 2012

Jeremiada

De molt temps enrera amb ara
indignat està el Gall Dindi
de no tenir la veu clara.
Entristit de gelosia,
amb l’ànima atrotinada
viu el pobre nit i dia.
Pertorbat fins el deliri
per què li surt esquerdada,
i porta com un suplici
l’escarni de la veïnada.
Va arribar fins la follor
quan havia de sentir
amb despler del més pitjor
el bell piular i barbutir
del Rossinyol amb dolçor...
...


Liber III. XVIII. Pauo ad Iunonem de uoce sua


Pauo ad Iunonem uenit, indigne ferens
cantus luscinii quod sibi no tribuerit;
illum esse cunctis auribus mirabilem,
se derideri simul ac uocem miserit.
Tunc consolandi gratia dixit dea:
"Sed forma uincis, uincis magnitudine;
nitor smaragdi collo praefulget tuo,
pictisque plumis gemmeam caudam explicas."
"Quo mi" inquit "mutam speciem si uincor sono?"
"Fatorum arbitrio partes sunt uobis datae;
tibi forma, uires aquilae, luscinio melos,
augurium coruo, laeua cornici omina;
omnesque propriis sunt contentae dotibus.
Noli adfectare quod tibi non est datum,
delusa ne spes ad querelam reccidat."



dissabte, 24 de març del 2012

Versat

De banyes entravessat
un toro remugava
sense poder passar el cap
quan a la quadra entrava.

Com  amb sa pròpia corna
amb rudesa es barallava,
un vedell que s'ho mirava,
li aconsella: Va retorna,
i ara, amb més paciencia,
les pots posar de costat.

Respongué el brau irritat
i aquestes paraules li torna:

—Encara et creuràs en ciència
per haver-me aconsellat.
Si de banyes no en tens cap,
com un marrec ensenya
a qui n'està il·luminat.

Liber V. IX. Taurus et Vitulus

Angusto in audito taurus luctans cornibus
cum uix intrare posset ad praesepia,
monstrabat uitulus quo se pacto flecteret.
"Tace" inquit; "ante hoc noui quam tu natus es." 
Qui doctiorem emendat sibi dici putet.

Escoat frustat


La mona del cul pelat
es queixava a la natura
del com li havia deixat,
sense pel i sense cua,
el posterme despullat.

A la guineu que n'hi sobra
li ho demana carinyosa
si n'hi pot donar un menat
tinguent-la, doncs, tant formosa.

Bé que li ho té demanat
i havent-la tant abundosa,
ja podria la rabosa
tenir bona voluntat.

Sent la guilla vanitosa,
considera com l'avar
que posseir una fortuna
no és pas virtut  importuna.

Prou bé quedarà explicat
que qui està fort afectat
de guardar el què li és dat,
ni en cas de necessitat
deixarà escapar cap cosa,
bé i malgrat li'n faci nosa.


---------------------------------------------


La mona del cula pelat 
es queixava a la naturade com s'havia quedat

sense pel i sense cua
i el posterme despullat.

A la guineu que n'hi sobra
li ho demana carinyosa
si n'hi pot donar un menat
ja que la té tant formosa.

Bé que li ho té demanat
i haven-la tant abundosa,
ja podria la rabosa. 
tenir bona voluntat.

Però qui és afectat
de guardar el què li és dat,
ni en cas de necessitat
i malgrat li'n faci nosa,
deixarà escapar cap cosa.


Appendix I. Simius et uulpes

Auarum etiam quod sibi superest non libenter dare

Vulpem rogabat partem caudae simius,
contegere honeste posset ut nudas nates;
cui sic maligna: "Longior fiat licet,
tamen illam citius per lutum et spinas traham,
partem tibi quam quamuis paruam impartiar."



dijous, 22 de març del 2012

Atribuir en un juí


Les Abelles havien penjat
del punt més alt d’una alzina
el seu treball enneulat
si be en guisa desfornida.
Tan prompte com ho endevina
un Borinot que hi rondina
ràpid corre a fer-ne part
a parentela mesquina.
Hi fan cap els Abellots,
que amb indolència coquina
s’instal·len, tots els dropots,
a dins la casera afina.
Comença una diatriba
entre els voladors armats.
De la remor a la brunzida
es van fent llargs els debats:
la còlera se’ls agita.
Estant ja tots enutjats,
car la disputa no és nímia:
s’hi juguen les dignitats.
De porfídia encastellats,
per a arreglar aquella esquírria,
van haver d’anar als jutjats.
La Vespa fa de jutgessa,
primer escoltarà a les parts
de la bullanga i la fressa.
Com que els té ja a tots calats,
els parla amb tota franquesa:
—Ja podeu entrenar els estres,
habilitats i destresa,..
.............
Per veure el contingut complet demaneu a

Xeremierdelfrancoli@gmail.com
o encomaneu el llibre a www.arolaeditors.com
o a la distribuïdora www.altair.es
o per  http://www.amazon.es/Les-faules-Fedre-Il·llustrades-historiades/dp/8494483927


Liber III. XIII. Apes et Fuci Vespa Iudice

Apes in alta fecerant quercu fauos.
Hos fuci inertes esse dicebant suos.
Lis ad forum deducta est, uespa iudice;
quae, genus utrumque nosset cum pulcherrime,
legem duabus hanc proposuit partibus:
"Non inconueniens corpus et par est color,
in dubium plane res ut merito uenerit.Sed, ne religio peccet inprudens mea,
aluos accipite et ceris opus infundite,
ut ex sapore mellis et forma faui,
de quis nunc agitur, auctor horum appareat."
Fuci recusant, apibus condicio placet.
Tunc illa talem rettulit sententiam:
"Apertum est quis non possit et quis fecerit.
Quapropter apibus fructum restituo suum."
Hanc praeterissem fabulam silentio,
si pactam fuci non recusassent fidem.

dimecres, 21 de març del 2012

Emprès emprés

No és el mateix treballar que fer feina,
que l'esforç estalvia l'eina.


Fingir que fas, quan no ho fas.
Fer veure i fer, n'és el cas,
i el temps passa per detràs.


Fer veure que estàs empressat,
de comandes carregat,
com un sarment capficat,
quan sol t'has embolicat,
o amb enredos enredat,
puguen estar assossegat.


Aparentar arribar aviat;
dissimular si es fa tard,
per a ser-ne disculpat.


Fer veure que has treballat
mentre el temps ja t’ha passat;
si el tall és mal acabat
a tu sol t’has enganyat.


De no fer, quedar anguniat,
i del no res, estressat.


Però qui no està obligat
a cometre el gran pecat
de simular voluntat
fingint que ja s’ha deixat
el jornal justificat.

---------------------------------



Liber II.  V. Tib. Caesar ad Atriensem  
Est ardalionum quaedam Romae natio,
trepide concursans, occupata in otio,

gratis anhelans, multa agendo nil agens,
sibi molesta et aliis odiosissima.
hanc emendare, si tamen possum, volo
vera fabella; pretium est operae attendere.


Caesar Tiberius cum petens Neapolim
in Misenensem villam venisset suam,
quae, monte summo posita Luculli manu,
prospectat Siculum et respicit Tuscum mare,
ex alte cinctis unus atriensibus,
cui tunica ab umeris linteo Pelusio
erat destricta, cirris dependentibus,
perambulante laeta domino viridia,
alveolo coepit ligneo conspargere
humum aestuantem, iactans come officiolum:
sed deridetur. inde notis flexibus
praecurrit alium in xystum, sedans pulverem.
agnoscit hominem Caesar, remque intellegit:
'Heus!' inquit dominus. ille enimvero adsilit,
donationis alacer certae gaudio.
tum sic iocata est tanta maiestas ducis:
'Non multum egisti et opera nequiquam perit;
multo maioris alapae mecum veneunt'.

dimarts, 20 de març del 2012

Noble propòsit


Poc ni res li feia disgust,
que al punt més alt arribat,
de força i brutalitat,
de lasciva incontinència
tampoc mai quedava curt.
Reverit com un august,
s’excedia de potència.
Vacil·lant entre el bé just
i la més cruel realitat:
sens límit ni procedència
s’empassa, si li és de gust,
tant si és fluix com si és robust,
no important la diferència.
Rumiant cercar el remei
a tanta concupiscència,
un bon dia es llevà el Rei
amb problemes de consciència.
El monarca, sumptuós,
aspirant més gran prestigi
i esdevenir més famós,
voldria, a més de manar,
que tot el món se l’estimi,
d’esplèndid i generós.
I s’hi posa a treballar,
no vol continuar en declivi...
per seguir fent l’ostentós.
Així repassa amb prestesa
i a l’antull de son caprici
els càrrecs i dignitats
entre els títols de noblesa
i els oficis elevats
de llinatge i casalici:
Al Lleó, de bon principi,
el ser Rector no interessa,
fer d’Abat és mal pagat...
...

Liber IV. XIV. De Leone Regnante 

Tacere [ubi] tormentum, [par] poenast loqui.

Cum se ferarum regem fecisset leo,
et aequitatis uellet famam consequi,
a pristina deflexit consuetudine,
atque inter illas tenui contentus cibo
sancta incorrupta iura reddebat fide.
Postquam labare coepit paenitentia,

(et mutare non posset naturam, coepit aliquos ducere in secretum et fallacia quaerere si ei osputeret. Illos qui dicebant "putet," et qui dicebant "non putet," omnes tamen laniabat, ita utsaturaretur sanguine. Cum multis hoc fecisset, postea simium interrogabat si putorem haberet inore. Ille quasi cinnamomum dixit fragrare et quasi deorum altaria. Leo erubuit laudatorem, sed, utdeciperet, mutauit fidem et quaesiuit fraudem, atque languere se simulabat. Continuo ueneruntmedici; qui, ut uenas serunt ei sumere cibum aliquem qui leuis esset et tolleret fastidium prodigestione, ut regibus omnia licent. "Ignota est" inquit "mihi caro simii; uellem illam probare." Vtest locutus, statim necatur beniloquus simius, ut eius carnem cito escam sumeret.
[Vna enim est poena loquentis et no loquentis].

diumenge, 18 de març del 2012

Poca broma

Un mentider i un veraç
anaven deambulant,
el per on no feia al cas.

Les converses altercant,
arribaren a un boscatge.
De prompte es troben davant
de mil micos malcarats,
per goril•les enquadrats
posant ordre a la munió
en un ràpid aspiatge.
I de tots ells el més gran
va i ordena en fileres 
a aquella aglomeració.
—Com veieu aquest paratge
i expliqueu-me qui soc jo.
-els pregunta el de primeres- 
Respon el simulador:
—Vos sou un emperador
i la resta n'és la tropa;
amb caporals i oficials, 
que creuen als generals,
i de tots vos sou senyor.
A guisa d'agraïment
al primer dona un present.
L'altre creu clar i evident
que si per una mentida
es pot obtenir una prima,
veu amb tota claredat
que obtindrà millor bagatge
-i qui sap si un homenatge-
dient-ne la veritat.
—Del cert no sé si sou mascle
o potser sou una mona
i si us aixeco la coa
sabrem genere i llinatge.
No cal que us acabi de dir
el que allí va succeir.
------------------------------
Anton Marco ©2012
-----------------------------------------------------------
Liber IV. XIII. Simius Tyrannus 
"Vtilius homini nil est quam recte loqui." 
Probanda cunctis est quidem sententia;
sed ad perniciem solet agi sinceritas,
[ubi ueritate plus ualet mendacium.]
Duo homines, unus fallax et alter uerax, iter simul agebant. Et cum ambularent, uenerunt inprouinciam simiarum. Quos ut uidit una ex multitudine simiarum, ipse qui prior esse uidebatur,iussit eos teneri, ut interrogaret quid de illo homines dicerent. Iussitque omnes sibi similes adstareante se ordine longo, dextra laeuaque, et sibi sedile parari; sicut uiderat imperatorem aliquando,taliter sibi adstare fecit. Iubentur homines adduci in medio. Ait maior: "Quis sum ego?" Fallaxdixit: "Tu es imperator." Iterum interrogat: "Et isti quos uides ante me stare?"Respondit: "Hi suntcomites tui, primicerii, campidoctores, militares officii." Et quia mendacio laudatus est cum turbasua, iubet illum munerari, et quia adulatus est, omnes illos fefellit. Verax autem apud se cogitabar:"Si iste mendax, qui omnia mentitur, sic accepit, si uerum dixero, magis munerabor." Tunc aitmaior simia: "Dic et tu, quis sum ego, et hi quos ante me uides?" At ille, qui semper ueritatemamabat et loqui consueuerat, respondit: "Tu es uere simia, et omnes hi similes tui simiae sempersunt." Iubentur continuo lacerari dentibus et unguibus, eo quod uerum dixisset.
Malis hominibus, qui fallaciam et malitiam amant, honestatem et ueritatem lacerant.

dissabte, 17 de març del 2012

L'Olivera i Minerva


Estant deus i divinitats
un dia ben aquissats,
d’entre’ls arbres ben plantats,
presumien quins fillols
tenien apadrinats,
deixant a banda els mallols.

Cadascun parlant dels seus.
Comença el pare dels deus,
-el dels llampecs i tremols-

—El Roure és el més robust,
i per això tinc el gust
de fer-ne fer la corona
quan a de pujar a la trona
el guerrer més valerós.

Tan Venus com Afrodita
sostenen que el més famós
no pot superar a la Murtra.
La que tant plau d'exquisita
per sa bellesa absoluta;
per l'aroma que n'exulta
i el seu perfum olorós.

Per la Cíbele és el pi;
Posidó en pensa igual
de qui n'és tant bon veí,
que veu des del fons marí
com domina el litoral.

Per Apol·lo és el llorer
l'amor que encara pot ser;
que Dafne, sa bella nimfa,
en ell es va convertir
quan el déu la perseguí.

I tan Hèrcules com Hades
son d'opinió compartida:
son d'ells tant Xops com Pollancres
la classe més favorida.

Els deus, a tot bon semblar,
tenen l'orgull ben erguit.
Si a un mortal han d'alabar,
no es volen vendre pel fruit
que un arbre els pugui donar.
Que no hi pot haver res sa
si del mundà n'ha sorgit.

I mentre els deus es ventaven
dels arbres que apadrinaven,
fort estranyada, Minerva,
vol entrar a la conversa.

De la ciència és la deessa,
la que parla amb gran saviesa:

—Per mi, res hi ha com l'oliver:
pots menjar el seu fruit sencer,
mil ungüents d'oli en pots fer,
que és el que a mi em fa contenta.

En sentir el seu opinar
amb tan gran coneixement,
davant sa filla prudent,
Júpiter es va inclinar.

La virtut més val lloar
que la gloria d'un valent.
No t’estiguis de llaurar
l’arbre que dona aliment,
que al foc tots van a parar
i els fums se’ls emporta el vent.


------------------------------


Anton Marco ©2012
-----------------------------------------------------------


Liber III - XVII. Arbores in Deorum Tutela

Olim quas uellent esse in tutela sua
diui legerunt arbores. Quercus Ioui,
at myrtus Veneri placuit, Phoebo laurea,
pinus Cybebae, populus celsa Herculi.
Minerua admirans quare steriles sumerent
interrogauit. Causam dixit Iuppiter:
"Honorem fructu ne uideamur uendere."
"At mehercules narrabit quod quis uoluerit,
oliua nobis propter fructum est gratior."
Tum sic deorum genitor atque hominum sator:
"O nata, merito sapiens dicere omnibus.
Nisi utile est quod facimus, stulta est gloria."
Nihil agere quod non prosit fabella admonet.

dilluns, 12 de març del 2012

Virtual virtut

Mancat sent del principal
s'escoltava a un animal
en un plet del tot banal.

Havent-lo vituperat
l'argument té ja acabat
i li retreu que és castrat.

Per fi arriba la pausa.
Ara tocar en ell blasmar
cara al jutge de la causa.

Així fou com va parlar:
Del que dius no me n'avinc.
Però quina culpa hi ha
si del que manco no tinc.

Això no és el que s’esbrina,
no s'hi veu acció causal
sinó pura fellonia
i s’esdevé que res val.

Són les paraules com cal
el que pesa un tribunal
en el com aclarir el mal.

Penyora de l'essencial
que a la causa honraria,
fou tota la castedat
del que l'eunuc en gaudia
en debades obligat,
que de fet no mereixia.

------------------------------------------

A un home a qui mancava el principal,
ultratjava un altre qual animal
en una banal disputa legal,

Quan l'argument té ja acabat
encara hi treu que és un castrat.

Cara ben alta li responia
que quina culpa ell en tendria.
Que, com invectiva, de res li val
tot el que allí li vertia.
Per més que es miri no s’hi esbrina
ni s'hi endevina relació causal;
que aquesta causa sol li valdria
en abundància de fellonia,
i tot pesaria en el tribunal.

Tota manera l'eunuc gaudia
del que és penyora de l'essencial:
de l'honra plena de castedat,
que no en debades n'està obligat.

------------------------------
Anton Marco ©2012
-----------------------------------------------------------

Liber III. XI. Eunuchus ad Improbum.
Eunuchus litigabat cum quodam improbo,
qui super obscena dicta et petulans iurgium
damnum insectatus est amissi corporis.
"En" ait "hoc unum est cur laborem ualidius,
integritatis testes quia desunt mihi.
Sed quid Fortunae, stulte, delictum arguis?
Id demum est homini turpe quod meruit pati."

diumenge, 11 de març del 2012

Bescanvi

Fortuïtament va i arriba
un mal cop a nostra sort,
així com la llum del dia
segueix a la fosca nit.
I encara una llarga vida
no pot acabar que en mort
posant fi qualque neguit.

Una guineu per ventura
-tenia el fat contradit-
rellisca de tafanari,
cau de ple a l'angostura
d'un pou mal dissimulat
i allí es va quedar ensombrida.

De la Fortuna emissari
hi arriba, un dia passat,
un bon boc estrafolari.
De banyes caragolades,
de seny i d’esment mancat.

Com que estava  assedegat,
a la rabosa pregunta
si l'aigua estaria fresca.

A la primera barrunta,
la guilla que me l'empesca.

Si baixes ho pots provar,
jo no me'n puc assaciar.

Al fons el boc que fa cap.
La guineu puja a ses banyes
d'un brinc i poques entranyes
surt d'aquell entravessat.
I amb el destí bescanviat
ja no li cal mirar als astres.
Pel boc son ara els desastres.

Per això diem nosaltres:
 
«Qui guaita per un forat, 
no hi veu més que son mal fat».

------------------------------
Anton Marco ©2012
-----------------------------------------------------------

Liber IV. IX. Vulpis et Caper 
Homo in periclum simul ac uenit callidus,
reperire effugium quaerit alterius malo.
Cum decidisset uulpes in puteum inscia
et altiore clauderetur margine,
deuenit hircus sitiens in eundem locum.
Simul rogauit, esset an dulcis liquor
et copiosus, illa fraudem moliens:
"Descende, amice; tanta bonitas est aquae,
uoluptas ut satiari non possit mea." 
Immisit se barbatus. Tum uulpecula
euasit puteo, nixa celsis cornibus,
hircumque clauso liquit haerentem uado.

Durada

Com l'efímer vol d’ocell
que passa... Com l'oreneta...
ja passada... deixant el fil...
imperceptible estela,
grácil estell.

El cos nu
dins la pell freda
l'acer que es trenca de prim
de l'esmolada navalla.
El temps minva
devalla.

Cabells el vent s'endú
del vell, que res pot dir
ni pot fer... parada.

------------------------------
Anton Marco ©2012
-----------------------------------------------------------

Liber V. VIII. Tempus 
Cursu uolucri, pendens in nouacula,
caluus, comosa fronte, nudo corpore,
quem si occuparis, teneas, elapsum semel
non ipse possit Iuppiter reprehendere,
occasionem rerum significat breuem.
Effectus impediret ne segnis mora,
finxere antiqui talem effigiem Temporis.

Marrada

Perdut del ramat semblava
un anyell que sol menava
i entre les cabres belava.

D’una d’elles en mamava.

Al vigilant gos d'atura
sembla que s'equivocat.
Li mostra l'altra parada
amb el camí de tornada
a on sa mare pastura
amb les ovelles de llana.
Donant-li bon entenent
que el que fa està malament.

—Hauries d'anar amb ta mare.
- si encara amablement -

—Ma mare?
I ella que en sap?
Mira-te-la que tranquil•la,
només pensa en el seu pap,
que a mi em té de cap d'esquila.

—És ella qui et va parir.
-el bon gos li va insistir-

—Per ventura…
 Ja ho pots dir.
Sap per tant com va succeir?
Si no sap ni a on  ara  soc.
Sabrà altra llei de natura
que no sigui el bon gaudir?
 Per ella jo he estat un joc
o un pur atzar del destí
que cap potencia detura.
Que és pura acció de la sort…
el de no haver nascut mort.
-amb tot son coneixement
el corder anava dient-.

—Si és aquesta ta conhort…

—Res de mi va decidir
per a poder jo existir.
Ni el genere ni l’aspecte,
ni l’especie ni el pelatge,
ni que tingués cap defecte.
Ni el color en va escollir
ni cap més altre arbitratge.
Ni després  que em va tenir
no sap que m'ha de nodrir.

—La teva pensa em confon,
les coses son tal com son.

—I portar-me en aquest món
sabent com he de finir?

—Idò, com?

—Com tothom ja ho sap prou bé,
en vianda d’escorxador
i al plat de bon menjador.
Pendent jo a cada moment
de l'antull del carnisser
si mandonguilles vol fer.

—Tot el que dius ben cert que és,
que quan en tinguis el pes,
anar en contra el destí
per a estalviar-te un mal fi
inútil serà el fer res.

—D’això en puc estar content?
Saps qui és el bon parent?
La cabra que m'alimenta
sent del tot benevolent,
que sens tindre'n compromís
amb mi és tant amatent.

—Dit aixís…

—Amb aquesta mare atenta,
aquí no em tinc per comís.

—Tampoc l’altra és tant dolenta.

—Ben prou que n’és d’absenta.
I prou ben escrit que ja està:
pare o mare és qui te'n fa.

------------------------------
Anton Marco ©2012
-----------------------------------------------------------


Liber III. XV. Canis ad Agnum 
Inter capellas agno palanti canis
"Stulte" inquit "erras; non est hic mater tua." 
Ouesque segregatas ostendit procul.
"Non illam quaero quae cum libitum est concipit,
dein portat onus ignotum certis mensibus,
nouissime prolapsam effundit sarcinam;
uerum illam quae me nutrit admoto ubere,
fraudatque natos lacte ne desit mihi." 
"Tamen illa est potior quae te peperit." "Non ita.
Beneficium sane magnum natali dedit,
ut expectarem lanium in horas singulas! 
Vnde illa sciuit niger an albus nascerer?
Age porro, parere si uoluisset feminam,
quid profecisset cum crearer masculus?
Cuius potestas nulla in gignendo fuit,
cur hac sit potior quae iacentis miserita est,
dulcemque sponte praestat beneuolentiam?
Facit parentes bonitas, non necessitas." 
[His demonstrare uoluit auctor uersibus
obsistere homines legibus, meritis capi.]

dissabte, 10 de març del 2012

Deseixit

Amb patacada a sa testa
perseguia el calb un moscard.

L'insecte encara se'n reia
de que es maltractés el cap.
Hi torna i revoloteja
el mosquit amb insistencia
afegint amb indolència:

—Mira que n'ets d'insensat.
En vols fer tota una afronta,
resoldre en assassinat
una fiblada poc fonda.

Respon el del cap pelat:

—Sí que és frívola cosa
tractar en qüestió d’igualtat
el dret que s’ens anteposa.
Ta presencia a mi em fa nosa.
Dret a llei no pararé
mentre em tinguis menyspreat.
El meu treball seguiré,
mal em quedi el cap carregat,
fins que no t’hagi matat.


------------------------------
Anton Marco ©2012
-----------------------------------------------------------


Liber V. III. Calvus et Musca.

Calui momordit musca nudatum caput,
quam opprimere captans alapam sibi duxit grauem.
Tunc illa inridens: "Punctum uolucris paruulae
uoluisti morte ulcisci; quid facies tibi,
iniuriae qui addideris contumeliam?" 
Respondit: "Mecum facile redeo in gratiam,
quia non fuisse mentem laedendi scio.
Sed te, contempti generis animal improbum,
quae delectaris bibere humanum sanguinem,
optem carere uel maiore incommodo." 
Hoc argumento uenia donari decet
qui casu peccat. Nam qui consilio est nocens,
illum esse quauis dignum poena iudico.

dimarts, 6 de març del 2012

Fat encarat


Un vaixell a la deriva
batut per vents d'huracà
semblava a punt del naufragi.

La gent es van amagar;
i ataüllant a prop la mort,
resaven tots ja el rosari

De sobte l'aire es calmà.
La nau encarada a port,
els bons vents van remuntar.

Victòria tots hi cantaven
i amb excessíssima joia
a embriagar-se es lliuraven.

Salvat de la paranoia,
romania el pilot savi.
Serè i gens manc de virtut
d’aquesta manera els parlà :

- N'esteu fent un gra massa
tota la marineria,
abans per la covardia
ara, per la catxassa.
Si el torbament us traspassa
preneu la  bona actitud.
Que no hi ha pas altra gracia,
quan se’ns torba l’ esperança,
que retrobar  l'audàcia
per a afrontar amb fortitud
la sort adversa i desgracia.
Quan ja les coses van bé
continueu amb temperança,
que l’excés de gosadia
de res val o gairebé.

Timoner de sort no es fia
quan es presenta el perill.
A la mar com a la vida
no basta sol tremp senzill.

------------------------------
Anton Marco ©2012
-----------------------------------------------------------


Liber IV. XVIII. De Fortunis Hominum 
Cum de fortunis quidam quereretur suis,
Aesopus finxit consolandi hoc gratia.

"Vexata saeuis nauis tempestatibus

inter uectorum lacrimas et mortis metum,
faciem ad serenam ut subito mutatur dies,
ferri secundis tuta coepit flatibus
nimiaque nautas hilaritate extollere.
Factus periclo sic gubernator sophus:
"Parce gaudere oportet et sensim queri,
totam quia uitam miscet dolor et gaudium."

diumenge, 4 de març del 2012

Vera amicícia

Amic s'ho pot dir a tothom.

Això dit, no rar és veure
a gent gastant aquest nom
aconvidar-se per beure
tot sols sense saber com.

Sòcrates, el gran prohom,
la casa es feia, petita.
Un curiós, no se sap d'on,
se n'estranyà de la mida.

El savi més gran del món
tant prompte va i li matisa:

—No saps quan feliç seria
omplir-la de gom a gom
de gent de vera amicícia.

------------------------------
Anton Marco ©2012
-----------------------------------------------------------


Liber III. IX. Socrates ad Amicos 


Vulgare amici nomen sed rara est fides.
Cum paruas aedes sibi fundasset Socrates
(cuius non fugio mortem si famam adsequar,
et cedo inuidiae dummodo absoluar cinis),
ex populo sic nescioquis, ut fieri solet:
"Quaeso, tam angustam talis uir ponis domum?" 
"Vtinam" inquit "ueris hanc amicis impleam!"

Xafarderia



Cap valor té descobrir
les intimes giragonses
dels secrets del teu veí;
que el que es pugui dir o sentir,
tan si són agres com dolces
sense donar masses voltes
trobaràs no lluny de si.
Els daixonses i dallonses
que diu la gent xafardera
andròmines són de jotes
com la jota dallonera:
«Amb fosca me’n vaig, amb fosca,
amb fosca me’n torn venir,
perquè així no trob cap mosca
que m’enfadi pes camí».
Així que entram o sortim
d’allà on anam o venim,
sempre haurà qui ho vol malveure.
Les alforges que tenim
els dallonses ens fan creure,
la deshonra que hi pot heure
del confús i l’indistint;
sobretot si és d’un bordell
on s’hi empara el baix instint;
i a tots poc ens costa entendre
la que diu i canta aquell:
«A baix d’un dallò molt vell
hi vaig sembrar una dallò tendre
i vós, madó dallonera,...
...
------------------------------
Xeremier ©2012
-----------------------------------------------------------


Liber IV. X. De Vitiis Hominum 


Peras imposuit Iuppiter nobis duas:
propriis repletam uitiis post tergum dedit,
alienis ante pectus suspendit grauem.
Hac re uidere nostra mala non possumus;
alii simul delinquunt, censores sumus.

dissabte, 3 de març del 2012

Valor virtual

Ja te prou pena un esclau
d'haver de servir al senyor
d'una manera legal.
A cap altra voluntat 
no hi deu pas sa dignitat.
Hi ha que pensa amb estretor
i aquestes coses no sap,
que es pot viure en servitud
tot tinguen altra virtut.

Tal com li havien manat,
Isop portava una llàntia,
i un del mercat que se'n fot;
es deuria creure guapo
el carregat d'ignorància.

-Què busques? -preguntà el burlot.
 
-Busco a un home, salitraco!

Així que el gran pensador
deixà ridiculitzat
a qui no té res... al cap.

------------------------------
Anton Marco ©2012
-----------------------------------------------------------


Liber III. XIX. Aesopus Respondet Garrulo 
Aesopus domino solus cum esset familia,
parare cenam iussus est maturius.
Ignem ergo quaerens aliquot lustrauit domus,
tandemque inuenit ubi lacernam accenderet,
tum circumeunti fuerat quod iter longius
effecit breuius: namque recta per forum
coepit redire. Et quidam e turba garrulus:
"Aesope, medio sole quid tu lumine?" 
"Hominem" inquit "quaero." Et abiit festinans domum.
Hoc si molestus ille ad animum rettulit,
sensit profecto se hominem non uisum seni,
intempestiue qui occupato adluserit.


Mal tracte

Pel camp trotava el cavall,
de l'esforç no es fatigava.
Quan volia galopava,
lliure n'era de on anava
a ventar el llarg plomissall
de la sa cua poblada.

Un dia es treia la set
en una llacuna aïllada.
Quan ja se l'havia tret
un senglar s'hi presentava
a fer-hi també abeurada.
Havent-se el porc assaciat
per  l'aiguamoll que es rebolca,
refregant-s'hi, volta i volta,
de les anques fins al cap.

—Però que fas insensat,
que l'aigua hi enterboleixes?

—Que no ja t'has abeurat?
No sé pas de què te'm queixes?

—Mira que ets inoportú.
Tant bell que n'era paratge
i tant sa el seu beuratge
fins que no has arribat tu;
que de res et saps estar,
demà això serà un fangar.

La baralla s'avançava
i els crits es feien més alts,
d'ofenses passen a assalts.
Un que li vol dentellada,
i amb l'amenaça encetada,
l'altre a coces defensava.

Creien-se el cavall amb raó
es va buscar un aliat.
En trobà un d'animat,
no és altre que un caçador.
L'home de l'art i manya
aviat s'hi va acordar,
és dels que té poca entranya.
D'un tris tras pujà a cavall
i sabent ben cavalcar
amb dos trets al porc matà.

El cavall amb alegria
tant aviat que va i renilla:

—Fet ! Au, doncs, ja pots baixar.

—No te'n vagis tant de pressa,
que la història aquí no cessa,
ara em d'anar a l'estable.

Qui s'havia d'anar a creure
que d'aquell breu i lleu greuge
no trobant bon arbitratge
s'acabés en esclavatge.


------------------------------
Anton Marco ©2012
-----------------------------------------------------------
-Liber IV. IV. Equus et Aper


Equus sedare solitus quo fuerat sitim,
dum sese aper uolutat turbauit uadum.
Hinc orta lis est. Sonipes, iratus fero,
auxilium petiit hominis; quem dorso leuans
rediit ad hostem laetus. Hunc telis eques
postquam interfecit, sic locutus traditur:
"Laetor tulisse auxilium me precibus tuis;
nam praedam cepi et didici quam sis utilis." 
Atque ita coegit frenos inuitum pati.
Tum maestus ille: "Paruae uindictam rei
dum quaero demens, seruitutem repperi." 
Haec iracundos admonebit fabula
inpune potius laedi quam dedi alteri.

divendres, 2 de març del 2012

Infaust infortuni

Els Galli sacerdotals
eternament acompanyen,
dansant alhora que canten,
a la Cíbele immortal.

Rere el carro lleonat,
amb un hàlit fantasmal,
tot un seguici altercat
d'una renglera d'eunucs
porten a un Ase carregat
del fato cerimonial.

El malfardat animal,
ara caic ara no puc,
de garrotades cansat,
no hi veu la punta al final.

Sonen flabiols i tambals
en dança de Coribants
per a allunyar els malastrucs,
i qui en queda malfadat
no pot ser altre que el ruc.

Un dia en un tauroboli,
no tenint cérvol ni bou
pel ritual de degollar,
es muntà tant gran renou
que s'acabà en desori.
Finalment van rematar
al ruc, que s'hi va prestar
cansat ja de bastonades.

Quan l'Ase ja era a l'Hades,
l'enuig d'Attis va causar
qui eternament condemnà
a seguir reben trompades.

Així que el van espellar.
De la pell feren membranes
per a servir de timbales
on s'hi pot fort redoblar.

No es pot néixer miserable
i portar una vida amable,
i qui ho fa en un estable
bon destí no ha d'esperar.


------------------------------
Anton Marco ©2012
-----------------------------------------------------------

LIBER IV. I. Asinus et Galli

Qui natus est infelix, non vitam modo
tristem decurrit, verum post obitum quoque
persequitur illum dura fati miseria.
Galli Cybebes circum in questus ducere
asinum solebant, baiulantem sarcinas.
Is cum labore et plagis esset mortuus,
detracta pelle sibi fecerunt tympana.
Rogati mox a quodam, delicio suo
quidnam fecissent, hoc locuti sunt modo:
"Putabat se post mortem securum fore:
ecce aliae plagae congeruntur mortuo!"

--------------------------

De negociatore et asino suo

Quidam Negociator, festinans cum Asino suo onusto nundinas ingredi, graviter eum cedebat. Asinus autem, plagis et itinere fractus, optabat ut cicius moreretur (sic), sperans labores suos morte posse terminari; sed mortuo eo de pelle sua facta sunt cribella et tympana, que assiduis tunsionibus et usibus agebantur. Et sic Asinus, qui per mortem speraverat esse securus, etiam post mortem cedebatur ut prius.
Moralitas. Sunt qui mortem vocant, ut labor eorum finem habeat. Sic enim fieri putant. Sed mors non est laborum meta, si vita fuerit asinina.

Font: Romulus Anglicus

dijous, 1 de març del 2012

Fragàncies


Una senyora ja gran
trobà en una gerreta
un subtil olor d'antany.

Per entre sa boca estreta,
llegera essencia fragant
tenue i suaument fugia
i s'hi anaven lliberant
fragàncies d'un temps d'abans.

Mentre l'anava olorant
es quedà fort pensativa:
Com si encara allí hi rauria
un perfum de mena tal,
quina delícia en seria
la substancia original.

------------------------------
Anton Marco ©2012
-----------------------------------------------------------


Liber III. I. Anus ad Amphoram
Anus iacere uidit epotam amphoram,
adhuc Falerna faece e testa nobili
odorem quae iucundum late spargeret.
Hunc postquam totis auida traxit naribus:
"O suauis anima, quale in te dicam bonum
antehac fuisse, tales cum sint reliquiae!"
Hoc quo pertineat dicet qui me nouerit.  

Mirant envant


Ella aparentava lletja,
el noiet del tot formós,
como una fruita que aspreja
son pare els mirava als dos.

En no ser-ne sabedors
no es tenien pas enveja;
jugaven sense parar,
gaudien amb benestar
la fraternal germanor,
feliços més que els millors.

Per una casualitat
es va quedar descuidat
l'espill sobre el tocador.
No s'hi havien mirat mai
i es sorprengueren d'esglai.
El noi va quedar parat,
al veure-s'hi tant bufó
i l'altra amb cara de nyap
tant aviat arrancà el plor.

Ell era tot vanitat
en veure sa qualitat.
Quan son pare és arribat
del plor en demana raó.

—Perquè plores filla meva?

—Ha estat ell que m'ha pegat!

Els prengué als dos al braçat
Per dir-los gran veritat :

—Si ja no pots ser feliç
per causa del desencís,
no hi ajuntis gelosia.
Des d'avui i cada dia
del mirall no tinguis por,
que el que en ell es reflecteix
no ha de fer fred ni calor.
De la virtut requereix
el que l'ànima abelleix.

I a tu, et dic el mateix.

------------------------------
Anton Marco ©2012
-----------------------------------------------------------
Liber III - VIII. Soror ad Fratrem
Praecepto monitus saepe te considera.
Habebat quidam filiam turpissimam,
idemque insignem pulchra facie filium.
Hi speculum, in cathedra matris ut positum fuit,
pueriliter ludentes forte inspexerunt.
Hic se formosum iactat; illa irascitur
nec gloriantis sustinet fratris iocos,
accipiens ‹ quid enim? ‹ cuncta in contumeliam.
Ergo ad patrem decurrit laesura inuicem,
magnaque inuidia criminatur filium,
uir natus quod rem feminarum tetigerit.
Amplexus ille utrumque et carpens oscula
dulcemque in ambos caritatem partiens,
"Cotidie" inquit "speculo uos uti uolo,
tu formam ne corrumpas nequitiae malis,
tu faciem ut istam moribus uincas bonis."