viu en aigües molt poc fondes;
no es molesta pas quan plou,
s’hi remulla i pren el sol.
Gasta sempre parell esme
que l’Oca i el Caragol,
i altres gansos que fan rondes;
rastreja entre joncs i boves
lluny d’esguard de camperol
i invariablement els trobes
en gran llac, toll o estanyol.
L’esquena no té pas tova
malgrat mesurar un tinyol.
Tan prudent com cautelosa
carrega el crostó en alforja...
que no pot obrir qui vol.
Fins que arriba qualsevol
tot fent prova de malícia:
escortant la gran senyora
el Corb a l’Àguila avisa
de com pot obrir el vidriol.
La reina que pren l’envol,
del rèptil ha fet requisa,
que d’una altura precisa
deixa caure amb desconsol.
Contra la força i la potència
La resistència encara hi val
Tota la força, contra malícia,
És tan si val.
--------------------------------
Llibre II - VI. Aquila et Cornix
Contra potentes nemo est munitus satis;
si vero accessit consiliator maleficus,
vis et nequitia quicquid oppugnant, ruit.
Aquila in sublime sustulit testudinem:
quae cum abdidisset cornea corpus domo,
nec ullo pacto laedi posset condita,
venit per auras cornix, et propter volans
'Opimam sane praedam rapuisti unguibus;
sed, nisi monstraro quid sit faciendum tibi,
gravi nequiquam te lassabit pondere.'
promissa parte suadet ut scopulum super
altis ab astris duram inlidat corticem,
qua comminuta facile vescatur cibo.
inducta vafris aquila monitis paruit,
simul et magistrae large divisit dapem.
sic tuta quae Naturae fuerat munere,
impar duabus, occidit tristi nece.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada