Fadrí en l'ofici encara
es recolzava el felí
mentre l'alè recobrava
reposant sobre el botí.
Bé havia anat la cacera.
Subreptíciament allí
un furtiu es presentava.
reclamant un dret a dir
sense haver gastat suera.
A qui pertoca la peça?
Sempre se'n podrà parlar,
al menys, això està ben clar,
per aquell que no pressa.
La furtiva carnussera
la pren sense preguntar,
propi d'ella és el furtar.
El Lleó no es va engatjar
en cap pietat complaent.
Sol havia fet batuda
i arrabassat sa presa.
A qualque altre mirament
que manifesti l'astuta
mostrarà fort sa feresa.
Tenia ben clar de qui era,
i no era d'altre que seva.
Doncs va emprendre i fer marxar
a qui es volia apropiar
sa merescuda captura.
Que a l'hora de dispensar,
la principal i primera
opció del dret d'agafar,
per sa fam poder assaciar,
ha de ser per la feinera.
Un cop la païda feta,
em podem tornar a parlar.
La Lleona estant satisfeta
i si en queda, per tu serà.
Anton
Liber II - I. Iuvencus Leo et Praedator
Super iuvencum stabat deiectum leo.
praedator intervenit, partem postulans.
'Darem' inquit 'nisi soleres per te sumere';
et improbum reiecit. forte innoxius
viator est deductus in eundem locum,
feroque viso rettulit retro pedem.
cui placidus ille 'Non est quod timeas' ait,
'et quae debetur pars tuae modestiae
audacter tolle'. tunc diviso tergore
silvas petivit, homini ut accessum daret.
Exemplum egregium prorsus et laudabile;
verum est aviditas dives et pauper pudor.
Font del text: Ben Perry, Babrius and Phaedrus (Loeb)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada