Per un atzar d'imprudència,
en un descuit que a tothom pot passar,
va caure la Pantera en un forat.
Tothom hi arribà tan aviat
dementre brincava d'exasperar,
puig no confiava en clemència.
Saltant es troba amb rocs, i garrots
no paren de bastonejar.
Els bots fan feredat a tots.
Tots els intents no la treuen del clot,
així passa la jornada,
fent quasi tots oprobi i gatzara.
Per fi sembla que exhalarà
de ferides de l'apedregada.
Fent-la morta, la van deixar.
Sol uns pocs se'n van apiadar
i, en veure-la tombada,
li llençaren un tros de pa.
En fer-se fosc reprèn l'alè.
I ara, estant sola, d'un salt lleuger
se'n sortirà com si no res.
Torna a casa amb ses ferides.
Reposant hi pensarà el que ha de fer;
se'n refarà al passar els dies.
Al poblat dels seus captors tornarà
amb crueltat i feresa per matar
les ovelles, i esgorjar tot bestiar.
Tant bon punt s’hi va posar,
al seu pas res viu deixava
i l'horror no s'apaivaga
ni entre els que se’n van compadir.
En trobar-los, la Pantera els va dir:
-Tant brutal com carnissera
i seguint el quest bestial,
salvatge soc animal.
La memòria tinc com cal.
Puc ser en excés sanguinera,
no perversa, ni immoral.
Siau tranquils la gent serena
que no us he de fer cap mal.
-----------------------------------------------------
—Per més que sigui un animal
la memòria la tinc com cal.
Puc ser tan brutal com carnissera
i seguir el quest de ser bestial,
puc ser en excés sanguinera,
però no soc perversa, ni immoral.
Quedeu tranquils que no us faré cap mal.
----------------------------------------------------------------
Liber III - II. Panthera et Pastores
Solet a despectis par referri gratia.
Panthera inprudens olim in foueam decidit.
Videre agrestes; alii fustes congerunt,
alii onerant saxis; quidam contra miseriti
periturae quippe, quamuis nemo laederet,
misere panem ut sustineret spiritum.
Nox insecuta est; abeunt securi domum,
quasi inuenturi mortuam postridie.
At illa, uires ut refecit languidas,
ueloci saltu fouea sese liberat
et in cubile concito properat gradu.
Paucis diebus interpositis prouolat,
pecus trucidat, ipsos pastores necat,
et cuncta uastans saeuit irato impetu.
Tum sibi timentes qui ferae pepercerant
damnum haut recusant, tantum pro uita rogant.
At illa: "Memini quis me saxo petierit,
quis panem dederit; uos timere absistite;
illis reuertor hostis qui me laeserunt."
------------------------------------------------------------
De Panthera
Panthera cecidit in foveam. Illi ergo, qui lacum foderant, feram captam videntes, diversis eam penis molestabant. Alii fustibus eam cedebant; alii stipitibus trudebant; alii lapidibus obruebant. Sed quia solet aspectus graciam cuilibet dare, erat ibi quidam qui ei conpaciebatur, et aliis dixit : Parcite innocenti que neminem lesit; et hiis verbis illorum animos temperavit, ut a persecucionibus illius cessarent. Tunc aderant ibi qui panem ei proiecerunt, ut vitam retineret. Facto autem vespere, abeuntes illi semivivam eam reliquerent, mane redituri ut mortuam extraherent. Postea vero illa, vires recuperans, veloci se saltu inde eripuit, et ad cubilia sua rediit. Paucis quoque diebus interpositis, ipsa, iniuriarum suarum non immemor, persecutoribus suis vicem reddere non tardavit. Ad villam igitur veniens, pastores fugavit, pecudes dissipavit, mordens et devorans, et, in aratores impetum faciens, exterruit eos. Illi ergo, dampna non curantes, tantum pro vita supplicabant. Tunc Panthera illis respondit : Scio quis me fustibus lesit, quis me lapidavit. Scio quis michi propicius fuit et panem porrexit : singulis equa lance merita reconpensabo.
Moralitas. Hec inprobi et iniuriosi audiant, ne aliquem iniuste ledant, et misericordes gaudeant, quia misericordiam consequentur.
Text: Léopold Hervieux, "Les fabulistes latins depuis le siècle d'Auguste jusqu'à la fin du Moyen-Age".
