dimarts, 28 de febrer del 2012

Més coratge que valentia

Una Serp prou desgraciada
va perdre el rumb i l’oremus
i entre els objectes ingenus
de l'obrador d'un ferrer 
va fer cap per un casual.

Un cop que allí va ser,
com que tot li era igual,
al semblar a cua de rata,
amb la Llima la va emprendre.

D'acer endurit al tremp,
quan la serp la mossegava,
la Llima, que viu de  prendre,
tranquil·la, encara riu ara:

—Quedaràs esdentegada
sinó ho acabes d’entendre,
que a mi no m’emporta el vent,
el que em sobren son les dents.
Jo només tinc por del temps
i de les forjes ardents.




------------------------------
Anton Marco ©2012
-----------------------------------------------------------


Liber IV.  VIII. Serpens ad Fabrum Ferrarium.


Mordaciorem qui improbo dente adpetit,
hoc argumento se describi sentiat.
In officinam fabri uenit uipera.
Haec, cum temptaret si qua res esset cibi,
limam momordit. Illa contra contumax,
"Quid me," inquit, "stulta, dente captas laedere,
omne adsueui ferrum quae conrodere?"

diumenge, 26 de febrer del 2012

Del no caldre i poc menester


Si el mal se'n riu de l'ungüent,
el destí del bon auguri.

Un calb es trobà una pinta,
i un sense pel que passava
-i al que tampoc feia falta-
va i diu que no se'n s'apuri,
que no fa falta plegar-la.

L'altre recull  l'invectiva
i respon tranquil·lament.

No tenint el que es pentina,
sembla que més ens valdria
un barret de copa alta
i una gorra ben folrada
per a estar tots dos gaudents.

Quan un troba del que manca
la fortuna el fa content.
Si la sort pervé girada,
en lloc d'agafar enrabiada
s'ha de prendre estoicament,
que no hi ha pas cap bon vent
que porti bona ventada.
------------------------------
Anton Marco ©2012
-----------------------------------------------------------

Liber V. VI. Duo Calui
Invenit calvus forte in trivio pectinem.
Accessit alter aeque defectus pilis.
«Heia!» inquit «in commune quodcumque est lucri!»
Ostendit ille praedam et adiecit simul:
5 «Superum voluntas favit; sed fato invido
Carbonem, ut aiunt, pro thesauro invenimus».

Quem spes delusit, huic querela convenit.


Entre poc i massa


Per mil revolts enutjosa,
la mosca mortificava
a una formiga cansada.
La diligent pressurosa,
havent quedat marejada,
així mateix li parlava:

—Mai pares de ser insidiosa,
que en treus de ser fastigosa?

I la mosca superbiosa
al parell li contestava:

—Faig sempre el que em dona gana,
vaig a on vull, res m'apara;
puc volar pels gratacels;
jo no m'estic de caramels,
dels cadàvers menjo els fels
i de l'altar més excels
em passejo per l'ara.
No hi ha cap rei ni monarca
que no m'hi posi a la cara
i de la boca més casta,
quan jo vull, en prenc besada.

—Vaja, doncs, quina abundància!
Sense pudor presumeixes
del que hauries d'amagar.
Et diré el mal que pateixes
per rebatre el teu orgull:
Tu amb mi no et pots comparar,
que sempre t'has d'escapar,
si no vols que et donin caça;
el menjar no saps guardar
i jo en tinc tant com  en vull;
pel terra has d'arreplegar
allò que la gent no vol
mentre jo, del bo, en tinc massa.
Em sembla que et falta un bull,
que el teu discurs és molt frívol.
Per no tenir, ni tens ni casa,
i a l'hivern veurem que passa.
------------------------------
Anton Marco ©2012
-----------------------------------------------------------

Liber IV. XXV. Formica et Musca 
Formica et musca contendebant acriter,
quae pluris esset. Musca sic coepit prior:
"Conferre nostris tu potes te laudibus?
Moror inter aras, templa perlustro deum;
ubi immolatur, exta praegusto omnia;
in capite regis sedeo cum uisum est mihi,
et matronarum casta delibo oscula;
laboro nihil atque optimis rebus fruor.
Quid horum simile tibi contingit, rustica?" 
"Est gloriosus sane conuictus deum,
sed illi qui inuitatur, non qui inuisus est.
Aras frequentas? Nempe abigeris quom uenis.
Reges commemoras et matronarum oscula?
Super etiam iactas tegere quod debet pudor.
Nihil laboras? Ideo, cum opus est, nihil habes.
Ego grana in hiemem cum studiose congero,
te circa murum pasci uideo stercore;
mori contractam cum te cogunt frigora,
me copiosa recipit incolumem domus.
aestate me lacessis; cum bruma est siles.
Satis profecto rettudi superbiam." 
Fabella talis hominum discernit notas,
eorum qui se falsis ornant laudibus,
et quorum uirtus exhibet solidum decus.

dijous, 23 de febrer del 2012

Al pas i ni cas

Un carro descarregat
menava la mula, al pas;
un moscot desenfeinat,
revolotejant-li el nas,
va i diu a la primera:


—Perquè no agafes el trot
i vas tant poc a poc,
no et podries dar més pressa?


—I a tu de què t'interessa,
saps que qui corre entropessa?
-respongué sense peresa-
Voldries anar a un altre lloc
a exercir l'amoïnar?


—Fes via o et picaré al cap.
-encareix, tornant-la a insidiar-.

—Tons mots no em faran trotar,
ni que et facis la baluerna,
que jo ja sé qui governa,
i de fer córrer prou sap.
Amb qui comanda el carruatge,
ja et puc dir que ens entenem
i ell ja sap cap a on anem.
Quan les regnes deixa fluixes
i no em fueteja les cuixes
a mi no em calen excuses
per a canviar el moviment,
sigui quin sigui el bagatge,
i ni en cas de mal oratge,

tingues en l'enteniment,
no m’ha de faltar el farratge.
Fuig, no ens fa falta cap patge!


------------------------------
Anton Marco ©2012
-----------------------------------------------------------


Liber III. VI. MUSCA ET MULA
Musca in temone sedit et mulam increpans : 
« Quam tarda es ! inquit, et non vis citius progredi ? 
Vide ne dolone collum conpungam tibi. » 
Respondit illa : « Verbis non moveor tuis ; 
sed istum timeo sella qui prima sedens 
jugum flagello temperat lento meum 
et os frenis continet spumantibus. 
Quapropter aufer frivolam insolentiam ; 
nam ubi strigandum et ubi currendum est scio. »



dimecres, 22 de febrer del 2012

Tractament

Impúdicament li escau
de llençar una pedra a un esclau.

—Vaja, home! Ja veig que et plau.

L'altre que es posa la ma a la butxaca
i li dona una moneda de plata.

—Te, home, no en tinc pas d'altra,
et toca de part i paga.
Tira-li ara a en aquest que s'atansa,
que és home de més honor
i, amb una mica de sort,
te'n donarà una d'or.

L'insolent, mancat de pudor,
amb petulància li llença.

Sent ric, poderós i potent,
no respon com ho fa un servent.
El pren i a la plaça el penja.
Vet-ho aquí el tractament.


------------------------------
Anton Marco ©2012
-----------------------------------------------------------

Liber III. V. AESOPUS ET PETULANS
Successus ad perniciem multos deuocat.
Aesopo quidam petulans lapidem impegerat.
"Tanto" inquit "melior!" Assem deinde illi dedit
sic prosecutus: "Plus non habeo mehercule,
sed unde accipere possis monstrabo tibi.
Venit ecce diues et potens; huic similiter
impinge lapidem, et dignum accipies praemium." 
Persuasus ille fecit quod monitus fuit,
sed spes fefellit impudentem audaciam;
comprensus namque poenas persoluit cruce.

dimarts, 21 de febrer del 2012

Isop endevinador

Tot li anava prou de bé,
de tants ramats n'era l'amo,
més hauria pogut ser
si no li arriba un estrago.

Va i li neixen un bon dia
els cabrits amb cara humana.
D'on vindrà l'ensarronada
tot el dia meditava.

Als auguris recorria
sense esbrinar endevinalla
ni cap raó ben fundada.

Més diners vol el bruixot
si en vol conèixer la causa,
la bruixa li cobra el dot.

Com que el procés no parava,
en això parlà Isop :

—Tens els pastors avorrits
allunyats a la muntanya,
i així neixen els cabrits.
Sinó vols més esmarrits
dóna'ls-hi una companya.

------------------------------
Anton Marco ©2012
-----------------------------------------------------------

Liber III - III. Aesopus et Rusticus 
Vsu peritus hariolo ueracior
uulgo perhibetur; causa sed non dicitur,
notescet quae nunc primum fabella mea.
Habenti cuidam pecora perpererunt oues
agnos humano capite. Monstro territus
ad consulendos currit maerens hariolos.
Hic pertinere ad domini respondet caput,
et auertendum uictima periculum.
Ille autem adfirmat coniugem esse adulteram
et insitiuos significari liberos,
sed expiari posse maiore hostia.
Quid multa? Variis dissident sententiis,
hominisque curam cura maiore adgrauant.
Aesopus ibi stans, naris emunctae senex,
natura numquam uerba cui potuit dare,
"Si procurare uis ostentum, rustice,
uxores" inquit "da tuis pastoribus."

Aparença i semblança


Penjava el cap d’una mona
del ganxo d’un carnisser
a la vora d’altres viandes.

Si pel brou anava bé
li demanava una dona
i altres questions culinàries.

—De cara prou que afalaga
i sembla que rigui encara,
-li responia fent broma-,
però si us he de ser just,
fixar-se en la cara d'un bust
no és prou prova de bon gust:
tan pot ser pura fal•làcia,
que sofisma o artimanya
que et causin un bon disgust.





Liber III - IV. Lanius et Simius

Pendere ad lanium quidam uidit simium
inter relicuas merces atque opsonia;
quaesiuit quidnam saperet. Tum lanius iocans
"Quale" inquit "caput est, talis praestatur sapor."
Ridicule magis hoc dictum quam uere aestimo;
quando et formosos saepe inueni pessimus,
et turpi facie multos cognoui optimos.





------------------------------
Anton Marco ©2012
-----------------------------------------------------------

Parió desigual

Dues mules carregades
anaven acompassades
de cabestre i morraller.


De carrega, desiguales, 
portava l'una una sàrria,
l'altra, sella de baster.
Una a l'altra ni mirava,
com si fos un foraster,
tanta n'era la cascàrria
que l'eixorca al damunt té.

Tota ella presumida,
l'or del rei una portava. 
Del viatge la vitualla
pel besony de l'eixerida,
de sacs d'ordi carregava
la mula que va atapida.

Així que una corba gira 
es presenta el bandoler.
A la de l'or la matxuca,
a l'altra no en té el perquè.
Dels laments queda una ullcluca,
i l'altra encara va bé.
------------------------------
Anton Marco ©2012
-----------------------------------------------------------


Liber II - VII. Muli Duo et Latrones 


Muli gravati sarcinis ibant duo:
unus ferebat fiscos cum pecunia,
alter tumentis multo saccos hordeo.
ille onere dives celsa cervice eminens,
clarumque collo iactans tintinabulum;
comes quieto sequitur et placido gradu.
subito latrones ex insidiis advolant,
interque caedem ferro ditem sauciant:
diripiunt nummos, neglegunt vile hordeum.
spoliatus igitur casus cum fleret suos,
'Equidem' inquit alter 'me contemptum gaudeo;
nam nil amisi, nec sum laesus vulnere'. 
Hoc argumento tuta est hominum tenuitas,
magnae periclo sunt opes obnoxiae.

diumenge, 19 de febrer del 2012

Esment



Si t'ha mossegat un ca,
per a eixugar-se la sang,
no es fa amb molles de pa,
que se't poden presentar
tots alhora i amb més fam
la gossada com un clam!

I un per l'altre, tots els cans,
se't poden apoderar,
complaure's en rabejar,
si deixes la teva carn
que poguin acarnissar.
I llavors si que et doldrà.



------------------------------
Si t'ha mossegat un ca,
per a aixugar-se la sang,
no es fa amb molles de pa,
que se't poden presentar
tots els cans a berenar
i un per l'altre amb més fam.





------------------------------
Anton Marco ©2012
-----------------------------------------------------------


Liber II - III. Aesopus ad Quendam de Successu Improborum
Laceratus quidam morsu vehementis canis,
tinctum cruore panem misit malefico,
audierat esse quod remedium vulneris.
Tunc sic Aesopus: 'Noli coram pluribus
hoc facere canibus, ne nos vivos devorent,
cum scierint esse tale culpae praemium'. 
Successus improborum plures allicit.

Font: Ben Perry, Babrius and Phaedrus (Loeb), 

Encegadesa

Ofuscat, torbat pel perill de la mort,
un Cérvol va abandonar el bosc tot llampant,
a la partida de caçadors burlant.

Heus aquí que arriba a bon port.
Entra en un estable de grans dimensions,
s'hi amaga i s'afigura l'enorme sort
en veure'l ple de palla i de companyons.

Els Bous que hi son se'l miren i van menjant,
una Vaca s'hi fixa amb cara de plany.
N'és el Cérvol ignorant
a qui l'alqueria pertany.
De la probitat s'assegura, no obstant.

—Germana, confio no em delataràs.

—Ai desgraciat, que no saps be el que et fas!
Nostr'amo, el que ens vetlla, no descansa mai;
de dia i nit vigila sense desmai.

Dit i fet, el de la cacera  arriba.
Ans d'anar al llit, l'estable tot regira.
El que allí governa ho vol tot al seu tall,
quan el trobi serà del cérvol l'esglai.




Liber II. VIII. Cervus ad Boves


Cervus nemorosis excitatus latibulis,
ut venatorum effugeret instantem necem,
caeco timore proximam villam petit,
ut opportuno se bovili condidit.
hic bos latenti 'Quidnam voluisti tibi,
infelix, ultro qui ad necem cucurreris?
at ille supplex 'Vos modo inquit 'parcite:
occasione rursus erumpam data'.
spatium diei noctis excipiunt vices;
frondem bubulcus adfert, nil adeo videt:
eunt subinde et redeunt omnes rustici,
nemo animadvertit: transit etiam vilicus,
nec ille quicquam sentit. tum gaudens ferus
bubus quietis agere coepit gratias,
hospitium adverso quod praestiterint tempore.
respondit unus 'Salvum te cupimus quidem,
sed, ille qui oculos centum habet si venerit,
magno in periclo vita vertetur tua'.
haec inter ipse dominus a cena redit;
et, quia corruptos viderat nuper boves,
accedit ad praesaepe: 'Cur frondis parum est?
stramenta desunt. tollere haec aranea
quantum est laboris?' dum scrutatur singula,
cervi quoque alta conspicatur cornua;
quem convocata iubet occidi familia,
praedamque tollit. Haec significat fabula
dominum videre plurimum in rebus suis.



CERVUS ET BOVES 


Turnacus ut strepitum uenatorum effugeret, proxima uenatorum fuit uilla, et se in [b]ouile coniecit. Refert Boui, qua causa fugeret. Et Bos : Ut quid tibi, miser, uoluisti huc ad necem currere? Silua te melius celares, aut ungula secares campum, quam hic deuorare[ri]s. At ille contra supplex : Me modo celate tantum, et cum uenerit sero, ibo qua uoluero parte securus. Haec cum dixisset, obscuro se condidit loco. Cum foenum et frondes, et omne genus pabuli bobulci stabulo reponunt, Ceruum uero non uiderunt. Sic ingrediens maior, qui omnia lustrat, nec ipse Ceruum uidit. Gaudens ferus agebat gratias Bub[us], quod fugientem celassent. Tunc unus ex illis ait Ceruo : Saluum te uolumus, si ab illo non uidearis, qui c[entum] oculos habet; nam si te uiderit ille, statim uitam tuam eripiet. Cum Bos Ceruo haec diceret, ingreditur dominus, et, quia nuper uiderat neglecte suos et macilentos Boues, accessit Boues et praesepia. Qui ut uidit inanes esse, et pabulum contra positum, dum irascitur bobulcis, ad summam frondes uidit, et alta Cerui cornua. Ait : Quid est hoc? Et uocat ad se bobulcos, et quaerit unde Ceruus hic ueniret. Nescire se dixerunt. Gaudet dominus. Miles (sic pro Nullus) uenit quaer[endo], et miratur cum suis per [aliquot] dies. 
Dominum plurimum posse in omnibus uidere, et quia fugientes non [cura] sui, sed fortuna saluan de Ctur.


Font: Manuscrit d'Ademar de Chabannes

divendres, 10 de febrer del 2012

Parlem-ne


Fadrí en l'ofici encara
es recolzava el felí
mentre l'alè recobrava
reposant sobre el botí.
Bé havia anat la cacera.

Subreptíciament allí
un furtiu es presentava.
reclamant un dret a dir
sense haver gastat suera.

A qui pertoca la peça?
Sempre se'n podrà parlar,
al menys, això està ben clar,
per aquell que no pressa.

La furtiva carnussera
la pren sense preguntar,
propi d'ella és el furtar.

El Lleó no es va engatjar
en cap pietat complaent.
Sol havia fet batuda
i arrabassat sa presa.

A qualque altre mirament
que manifesti l'astuta
mostrarà fort sa feresa.

Tenia ben clar de qui era,
i  no era d'altre que seva.

Doncs va emprendre i fer marxar
a qui es volia apropiar
sa merescuda captura.

Que a l'hora de dispensar,
la principal i primera
opció del dret d'agafar,
per sa fam poder assaciar,
ha de ser per la feinera.

Un cop la païda feta,
em podem tornar a parlar.
La Lleona estant satisfeta
i si en queda, per tu serà.


Anton

Liber II - I. Iuvencus Leo et Praedator

Super iuvencum stabat deiectum leo.
praedator intervenit, partem postulans.
'Darem' inquit 'nisi soleres per te sumere';
et improbum reiecit. forte innoxius
viator est deductus in eundem locum,
feroque viso rettulit retro pedem.
cui placidus ille 'Non est quod timeas' ait,
'et quae debetur pars tuae modestiae
audacter tolle'. tunc diviso tergore
silvas petivit, homini ut accessum daret.
Exemplum egregium prorsus et laudabile;
verum est aviditas dives et pauper pudor.

Font del text: Ben Perry, Babrius and Phaedrus (Loeb)

dimecres, 8 de febrer del 2012

Fortuna i natura

Per un atzar d'imprudència,
en un descuit que a tothom pot passar,
va caure la Pantera en un forat.

Tothom hi arribà tan aviat
dementre brincava d'exasperar,
puig no confiava en clemència.

Saltant es troba amb rocs, i garrots
no paren de bastonejar.
Els bots fan feredat a tots.

Tots els intents no la treuen del clot,
així passa la jornada,
fent quasi tots oprobi i gatzara.

Per fi sembla que exhalarà
de ferides de l'apedregada.
Fent-la morta, la van deixar.

Sol uns pocs se'n van apiadar
i, en veure-la tombada,
li llençaren un tros de pa.

En fer-se fosc reprèn l'alè.
I ara, estant sola, d'un salt lleuger
se'n sortirà com si no res.

Torna a casa amb ses ferides.
Reposant hi pensarà el que ha de fer;
se'n refarà al passar els dies.

Al poblat dels seus captors tornarà
amb crueltat i feresa per matar
les ovelles, i esgorjar tot bestiar.

Tant bon punt s’hi va posar,
al seu pas res viu deixava
i l'horror no s'apaivaga
ni entre els que se’n van compadir.

En trobar-los, la Pantera els va dir:

-Tant brutal com carnissera
i seguint el quest bestial,
salvatge soc animal.
La memòria tinc com cal.
Puc ser en excés sanguinera,
no perversa, ni immoral.
Siau tranquils la gent serena
que no us he de fer cap mal.

-----------------------------------------------------


—Per més que sigui un animal
la memòria la tinc com cal.
Puc ser tan brutal com carnissera
i seguir el quest de ser bestial,
puc ser en excés sanguinera,
però no soc perversa, ni immoral.
Quedeu tranquils que no us faré cap mal.


----------------------------------------------------------------
Liber III - II. Panthera et Pastores
Solet a despectis par referri gratia.
Panthera inprudens olim in foueam decidit.
Videre agrestes; alii fustes congerunt,
alii onerant saxis; quidam contra miseriti
periturae quippe, quamuis nemo laederet,
misere panem ut sustineret spiritum.
Nox insecuta est; abeunt securi domum,
quasi inuenturi mortuam postridie.
At illa, uires ut refecit languidas,
ueloci saltu fouea sese liberat
et in cubile concito properat gradu.
Paucis diebus interpositis prouolat,
pecus trucidat, ipsos pastores necat,
et cuncta uastans saeuit irato impetu.
Tum sibi timentes qui ferae pepercerant
damnum haut recusant, tantum pro uita rogant.
At illa: "Memini quis me saxo petierit,
quis panem dederit; uos timere absistite;
illis reuertor hostis qui me laeserunt."

------------------------------------------------------------

De Panthera
Panthera cecidit in foveam. Illi ergo, qui lacum foderant, feram captam videntes, diversis eam penis molestabant. Alii fustibus eam cedebant; alii stipitibus trudebant; alii lapidibus obruebant. Sed quia solet aspectus graciam cuilibet dare, erat ibi quidam qui ei conpaciebatur, et aliis dixit : Parcite innocenti que neminem lesit; et hiis verbis illorum animos temperavit, ut a persecucionibus illius cessarent. Tunc aderant ibi qui panem ei proiecerunt, ut vitam retineret. Facto autem vespere, abeuntes illi semivivam eam reliquerent, mane redituri ut mortuam extraherent. Postea vero illa, vires recuperans, veloci se saltu inde eripuit, et ad cubilia sua rediit. Paucis quoque diebus interpositis, ipsa, iniuriarum suarum non immemor, persecutoribus suis vicem reddere non tardavit. Ad villam igitur veniens, pastores fugavit, pecudes dissipavit, mordens et devorans, et, in aratores impetum faciens, exterruit eos. Illi ergo, dampna non curantes, tantum pro vita supplicabant. Tunc Panthera illis respondit : Scio quis me fustibus lesit, quis me lapidavit. Scio quis michi propicius fuit et panem porrexit : singulis equa lance merita reconpensabo.
Moralitas. Hec inprobi et iniuriosi audiant, ne aliquem iniuste ledant, et misericordes gaudeant, quia misericordiam consequentur.

Text: Léopold Hervieux, "Les fabulistes latins depuis le siècle d'Auguste jusqu'à la fin du Moyen-Age".

diumenge, 5 de febrer del 2012

Astorament

Les Granotes del fangar,
les cuques i animals tous,
en sentir el ressonar
dels brams salvatges dels Bous
es posen a tremolar.

—Ja es tornen a barallar!
Un dels braus ha de triomfar
i algú pagarà els alous.
Quan s’acabin els renous,
al maresme a pasturar,
un d’ells ens vindrà ferit;
i al tarquim es quedarà
el temps que s’ha de curar..

------------------------------
XdF ©2012
-----------------------------------------------------------


Llibre  I.  XXX. Ranae Metuentes Proelia Taurorum

Humiles laborant ubi potentes dissident.
Rana e palude pugnam taurorum intuens,
'Heu, quanta nobis instat pernicies' ait.
interrogata ab alia cur hoc diceret,
de principatu cum illi certarent gregis
longeque ab ipsis degerent vitam boves,
'Sit statio separata ac diversum genus;
expulsus regno nemoris qui profugerit,
paludis in secreta veniet latibula,
et proculcatas obteret duro pede.
Ita caput ad nostrum furor illorum pertinet'.

Font: Text publicat per  Ben Perry, Babrius and Phaedrus (Loeb)

Subestimar

De bec i d’urpes penjant
pren els cadells del fosc cau
que la Guineu té a l’afrau.
S’enlaira i se’n va volant,
l’Àguila s’hi complau.
Arrogant, d’ales batia
des de l’alt niu on rau
i es disposava, triomfant,
a posar fi a la vida
de la ventrada captiva.
Àgil, corrent hi arriba
la mare, tota amatent,
que del seu cor hi patia.
I amb l’ànima compungida
des de baix li va dient:
—Pel que més de tot vulgueu,
a la vostra senyoria,
demano me’ls perdoneu!
Alterosa se la mira
manifestant el menyspreu
i, sobrada, es decidia
a esmicolar a bocades
les cries abandonades
a desfici d’aguilons.
Imploracions rebutjades
es deixa d’imprecacions;
no gasta el temps per a ofendre’s
car el risc va de segons:
d’una carbonera de bosc
pren els flamejants carbons,
els llença. D’un cop tot són focs,
aviat seran tot cendres...
..............

---------------------------------
XdF
---------------------------------
Vulpis et Aquila

Quamuis sublimes debent humiles metuere,
uindicta docili quia patet sollertiae.
Vulpinos catulos aquila quondam sustulit,
nidoque posuit pullis escam ut carperent.
Hanc persecuta mater orare incipit,
ne tantum miserae luctum importaret sibi.
Contempsit illa, tuta quippe ipso loco.
Vulpes ab ara rapuit ardentem facem,
totamque flammis arborem circumdedit,
hosti dolorem damno miscens sanguinis.
Aquila, ut periclo mortis eriperet suos,
incolumes natos supplex uulpi reddidit.

Font: Text publicat per   Ben Perry, Babrius and Phaedrus (Loeb),



De vulpe et aquila 

Vulpes erat in caverna sua et parvuli sui foris discurrebant. Quos cum videret Aquila, diligenter eos observavit, donec unum apprehenderet. Quem tandem apprehensum cum illa ungulis male premeret, ad clamorem mater eius egressa est, et pro eo, ut dimitteret, Aquilam rogavit : Sed illa respondit, dicens hoc nequaquam posse fieri, quia pullos in nido multum esurientes haberet, quibus ille necessarius foret, et hoc dicto nidum petiit Aquila, Vulpecula post eam clamante sed frustra, et usque ad nidum parvulum suum prosequente. Cum ergo videret illa quod precibus nil faceret et clamoribus, ad solitas se vertit artes. Arripit igitur ignitam fac(c)ulam, et aridis lignis collectis arborem, in qua sedit Aquila cum pullis, circumdedit igni subposito. Ad Aquilam dixit : Fac modo vale pullis tuis, et ipsam te salvans, si potes, meis ignibus eos com[m]it[t]e, quia matris in eos redundabit iniquitas. Hiis ergo auditis, materna pietate super pullos mota, pro eis Vulpem rogat ut ignibus parcere velit et ardorem (sic pro arborem) non conburant, sed suum vulpeolum sanum recipiat.
Moralitas. Aquile figuram tenent divites elati et contumaces, quia inferiores se premunt et spoliant, nec eos ad se clamantes exaudiunt; sed, cum venerit ignis in ulcionem, velent utique Vulpi parvulum suum redidisse.


Font: text de publicat per Léopold Hervieux, Les fabulistes latins depuis le siècle d'Auguste jusqu'à la. fin du Moyen-Age (1893-1899). Volume 2

dimecres, 1 de febrer del 2012

Rapinyaires

La Tortuga del maresme
viu en aigües molt poc fondes;
no es molesta pas quan plou,
s’hi remulla i pren el sol.

Gasta sempre parell esme
que l’Oca i el Caragol,
i altres gansos que fan rondes;
rastreja entre joncs i boves
lluny d’esguard de camperol
i invariablement els trobes
en gran llac, toll o estanyol.
L’esquena no té pas tova
malgrat mesurar un tinyol.
Tan prudent com cautelosa
carrega el crostó en alforja...
que no pot obrir qui vol.

Fins que arriba qualsevol
tot fent prova de malícia:
escortant la gran senyora
el Corb a l’Àguila avisa
de com pot obrir el vidriol.

La reina que pren l’envol,
del rèptil ha fet requisa,
que d’una altura precisa
deixa caure amb desconsol.

Contra la força i la potència
La resistència encara hi val
Tota la força, contra malícia,
És tan si val.

--------------------------------

Llibre II - VI. Aquila et Cornix

Contra potentes nemo est munitus satis;
si vero accessit consiliator maleficus,
vis et nequitia quicquid oppugnant, ruit.

Aquila in sublime sustulit testudinem:
quae cum abdidisset cornea corpus domo,
nec ullo pacto laedi posset condita,
venit per auras cornix, et propter volans
'Opimam sane praedam rapuisti unguibus;
sed, nisi monstraro quid sit faciendum tibi,
gravi nequiquam te lassabit pondere.'
promissa parte suadet ut scopulum super
altis ab astris duram inlidat corticem,
qua comminuta facile vescatur cibo.
inducta vafris aquila monitis paruit,
simul et magistrae large divisit dapem.
sic tuta quae Naturae fuerat munere,
impar duabus, occidit tristi nece.