dimarts, 31 de gener del 2012

El mesquer mesquí


De la soca fins la cima
tant majestuosa és l'alzina
que l’àliga s’hi fa el niu,
el senglar tot l’any i viu
i en el seu fullatge abriga
tot ocell que fa xiu xiu.

Un hi té el cau a les soques
on hi troba per les vores
aglans tendres i cargols.
L'altre, conills i granotes,
hi albira des dels seus vols.

Cercant llebres i llimacs,
al gran arbre el gat mesquer
hi arriba un dia també.
El troba ple de bivacs,
li agrada, i també hi vol ser.

Tres famílies hi son ja
sobre l'alzina glanera,
el gat s'hi fa madriguera
sense poder ja triar.

Es posa en branca mitjana,
a l'aguait i cautelós,
i mirant de fer com fos
de ser ell el que allí mana.

Puja al niu de l'àliga
i els temors li encomana
de que l'alzina no els caiga
per culpa del porc senglar,
que els arrels hi remourà
si de furgar no hi para.

El de dalt ja està informat;
baixa a veure a l'ungulat
per a avisar del perill
que hi corren els mamellons;
que en el més petit resquill,
l'àliga i tots els agrons,
si li agafessin un fill,
en podrien fer saïm.

La truja no es mou més del cau,
l'àliga encara tremola,
l'almesquer que s'ho olora:
ja és l'amo d'aquell palau.


-----------------------------------------------
Del senglar i de l'àliga
és per fer el niu anhelada
l'alzina majestuosa.
La que hi ha a dalt de la coma
per tots dos ja està habitada.

Un hi te el cau a les soques
on hi troba per les vores
aglans tendres i cargols.
L'altre, conills i granotes,
hi albira des dels seus vols.

Cercant llebres i llimacs,
al gran arbre el gat mesquer
hi arriba un dia també.
El troba ple de bivacs,
li agrada, i també hi vol ser.

Tres famílies son a habitar
sobre l'alzina glanera.
El gat s'hi fa madriguera
sense poder ja triar.
Es posa en branca mitjana,
a l'aguait i cautelós,
i mirant de fer com fos
de ser ell el que allí mana.

Puja al niu de l'àliga
i els temors li encomana
de que l'alzina no els caiga
per culpa del porc senglar,
que els arrels hi remourà
si de furgar no hi para.

El de dalt ja està informat;
baixa a veure a l'ungulat
per a avisar del perill
que hi corren els mamellons;
que en el més petit resquill,
l'àliga i tots els agrons,
si li agafessin un fill,
en podrien fer saïm.

La truja no es mou més del cau,
l'àliga encara tremola,
l'almesquer que s'ho olora:
ja és l'amo d'aquell palau.

 -----------------------------------------
Llibre II - IV. Aquila Feles et Aper
Aquila in sublimi quercu nidum fecerat;
feles, cavernam nancta in media, pepererat;
sus nemoris cultrix fetum ad imam posuerat.
tum fortuitum feles contubernium
fraude et scelesta sic evertit malitia.
ad nidum scandit volucris: 'Pernicies' ait
tibi paratur, forsan et miserae mihi.
nam, fodere terram quod vides cotidie
aprum insidiosum, quercum vult evertere,
ut nostram in plano facile progeniem opprimat.
terrore offuso et perturbatis sensibus
derepit ad cubile saetosae suis;
'Magno' inquit 'in periclo sunt nati tui.
nam, simul exieris pastum cum tenero grege,
aquila est parata rapere porcellos tibi'.
hunc quoque timore postquam complevit locum,
dolosa tuto condidit sese cavo:
inde evagata noctu suspenso pede,
ubi esca sese explevit et prolem suam,
pavorem simulans prospicit toto die.
ruinam metuens aquila ramis desidet:
aper rapinam vitans non prodit foras.
quid multa? inedia sunt consumpti cum suis,
felisque catulis largam praebuerat dapem.
Quantum homo bilinguis saepe concinnet mali,
documentum habere hinc stulta credulitas potest.

dilluns, 30 de gener del 2012

Curta volada

Era un estiu de sequera, 
les fonts van parar de rajar.

Vols fer el favor de callar
que de nit he de treballar?

Insistia el Mussol a la Cigala,
que estava ben camuflada
i no parava de xerrar.

No siguis tant dormilega.
-li respongué des d'on era.

I tu no tant vagacera.

La diatriba no parava,
ni parava la xerrera.

Me'n vaig, doncs, a refrescar.

A on vas?  -preguntà tota assedegada.

Allà a on jo sé, hi ha un aigüerol,
que m'ho ha dit l'albellerol.

I va emprendre la volada.
L'insecte seguí al mussol,
de manera que l'escàndol
es va extingir en ple vol.




-----------------------------------------
Libre III - XVI. Cicada et Noctua 
Humanitati qui se non accommodat plerumque poenas oppetit superbiae. Cicada acerbum noctuae conuicium faciebat, solitae uictum in tenebris quaerere cauoque ramo capere somnum interdiu. Rogata est ut taceret. Multo ualidius clamare occepit. Rursus admota prece accensa magis est. Noctua, ut uidit sibi nullum esse auxilium et uerba contemni sua, hac est adgressa garrulam fallacia: "Dormire quia me non sinunt cantus tui, sonare citharam quos putes Apollinis, potare est animus nectar, quod Pallas mihi nuper donauit; si non fastidis, ueni; una bibamus." Illa, quae arebat siti, simul gaudebat uocem laudari suam, cupide aduolauit. Noctua, obsepto cauo, trepidantem consectata est et leto dedit. Sic, uiua quod negarat, tribuit mortua.

diumenge, 29 de gener del 2012

Estiueig


Mai no ho cantin els anals
des dels temps immemorials
que es guarden gran amistat
la Cigala i la Formiga,
que al Cucut i el seu trasbals
ambdues tenen mania.
Un cop l’hivern acabat,
ja lluny de les saturnals,
es troben pels caminals
per a fer-se companyia.
I amb nova harmonia sana
comencen la temporada
sense agobi ni fatiga:
l’una enfila la filera
de treballar i no parar,
l’altra puja a l’olivera
i comença a salmodiar
amb efusiva delera.
Ni per xafogor ni estuba,..
...
Per veure el contingut complet demaneu a
Xeremierdelfrancoli@gmail.com
o encomaneu el llibre a http://www.arolaeditors.com

-------------------------------
Anton Marco ©2012
-----------------------------------------------------------

. — De la Formiga y de la Cigala

En lo temps de 1'ivern, la Formiga se estava al sol y treya lo blat que en lo estiu lí havía aplegat; la Cigala, aplegant a ella ab fam, pregávali que li donas un poch de aquell forment, per que no morís. A la qual dix la Formiga: « Amiga, qué feres en lo estiu? » Respongué la Cigala : « No hagí espay pera collir lo gra, perqué anava per les montanyes cantant. » La Formiga, rihent-se d'ella y movent son blat en sa caseta, dix-li : « Si cantares en lo estiu, demana ara en lo ivern. »
Aquesta faula mostra al pereós que trevalle quan pot y ha temps, perqué aprés, fallint-li que menjar, no demane als altres, los quals ans se enugen d'ell que no li daríen res.
---------------------------------------------------------


FORMICA ET CICADA 
Hiemis tempore Formica ex cauerna frumentum trahens siccabat, quod aestate colligens collocauerat. Esuriens autem Cicada rogabat eam ut aliquid sibi daret. Cui Formica : Quid agebas in aestate? At illa : Quia mihi uacabat, [per] s[e]pes oberrabam cantando. Ridens Formica et frumentum includens ait : Si aestate cantasti, hieme salta.
Pigro, ut tempore certo laboret; nedum manus habuerit, dum petierit, non accipiet.

Font: Ademar de Chabannes
________________________________________

De cicada et formica

Quisquis torpentem passus transisse iuventam,
Nec timuit vitae providus ante mala,
Collectus senio, postquam gravis adfuit aetas,
Heu frustra alterius saepe rogabit opem.
Solibus ereptos hiemi formica labores
Distulit, et brevibus condidit ante cavis.
Verum ubi candentes suscepit terra pruinas
Arvaque sub rigido delituere gelu,
Pigra nimis tantos non aequans corpore nimbos,
In propriis laribus humida grana legit.
Decolor hanc precibus supplex alimenta rogabat,
Quae quondam querulo ruperat arva sono:
Se quoque, maturas cum tunderet area messes,
Cantibus aestivos explicuisse dies.
Parvula tunc ridens sic est affata cicadam;
Nam vitam pariter continuare solent:
Mi quoniam summo substantia parta labore est,
Frigoribus mediis ocia longa traho.
At tibi saltandi nunc ultima tempora restant,
Cantibus est quoniam vita peracta prior

Font:  Léopold Hervieux - Avianus Flavius.

divendres, 27 de gener del 2012

L'or del tresor

Furgant en terra sagrada
un gran Gos desenterrava
els ossos d’un general
i entre les restes trobava
preciosos objectes d’or.
Va agafar tot el que val
escarnint tot el valor
de la fosa sepulcral.
Maleït pel sacrilegi
d’aquella profanació,
d’entre els déus el més egregi
dels ídols del Panteó
proferí en sortilegi
la seva maledicció.
Com pagar el deute moral?
Dubtà entre el captiveri
o en pena més capital:
a l’ànsia de posseir,
més del que es té i del que cal,..
...................

-------------------------------
XdF ©2012
-----------------------------------------------------------

 
Llibre I - XXVII. Canis et Thesaurus et Vulturius
Haec res avaris esse conveniens potest,
et qui, humiles nati, dici locupletes student.
Humana effodiens ossa thesaurum canis
invenit, et, violarat quia Manes deos,
iniecta est illi divitiarum cupiditas,
Pœnas ut sanctae religioni penderet.
Itaque, aurum dum custodit oblitus cibi,
fame est consumptus. Quem stans vulturius super
fertur locutus 'O canis, merito iaces,
qui concupisti subito regales opes,
trivio conceptus, educatus stercore'.

Font: Ben Perry, Babrius and Phaedrus (Loeb)
--------------------------------------------
Canis et Vultur
Canis et Vultur humana effodientes ossa. Canis thesaurum inuenit et uiolatus (sic pro uiolauit)
mane(n)s; iniecta est illi diuitiarum cupiditas, per quas sacrilegii lueret poenas. Aurum dum
custodit, oblitus ciborum copia[m], fame est consumptus. Cui adstans Vultur ait : O Canis, merito
luis, quia concupisti regales opes, triuio contentus et in stercoribus educatus. Quid tibi profuit
has inuenire diuitias?
Avaris, qui ante exhausti perire possunt quam cupiditatis rabie satiarentur.

Font: Ademar de Chabannes.

dijous, 26 de gener del 2012

Bufet fred

Entren d’on surten burles i processons,
redimint la culpa i pena a genollons.
Elegant la Cigonya es passejava
per davant del palau de la Rabosa.
Des de l’atri l’amfitriona escodrinyava
no tenint en el seu cap cap altra cosa.
Una idea li ha vingut a la enginyosa,
amb delit li gesticula a la d’enfora:
—Vindries a sopar per la vigília,
que et farem una escudella deliciosa?
Emplaçada amb cortesia s’hi convida,
responent a qui ho demana gentilment,
distingida, refinada i decorosa:
—A la cita arribaré ben amatent.
Els mantells ja disposats a l’endemà
pel convit del previngut que s’hi escau
són de fil amb fins brodats ben fets a mà,
l’invitat no podrà dir que no li plau.
Quan arriba boca oberta queda l’au:
presentat a la punta de la taula,
distraient la Guineu la seva maula,
un plat únic flairejant l’està esperant.
A la plàtera emmarbrada hi vessa el brou,
que la Guilla en un no res va repassant.
La Cigonya per sa part sols pot picar
en el líquid, el més sòlid, clares d’ou.
L’amfitriona al seu costat va rellepant
els dos plats que l’acompleixen a ella sol.
Escurats, li queda temps de preguntar:
—Què tal, no t’ha agradat, o és que ja en tens prou?
La Cigonya, rematant les afusions,
en ridícul ella sola empren el vol...
.....................
......
-------------------------------
XdF ©2012 
-----------------------------------------------------------
LLIBRE SEGÓN
Faula .XIII.De la astuta Rabosa y de la Cegonya
-Si'l burlador será burlat, sufra de bon grat.-

Convidant un jorn la astuta Rabosa a la cavillosa Cegonya, li posa la vianda en un plat. Per hont, no podent menjar de aquella la burlada Cegonya, sen torna ab espantable fam a la súa posada. Seguí-s dins poch temps que, vent-se enganyada la Cegonya, convida la Rabosa. Y posant la vianda dins un estret veixell de vidre, en lo qual no pogués posar lo cap la Rabosa, comentaren a menjar ab alegría. Mes no podent posar lo cap la Rabosa dins aquell estret veixell, li dix la Cegonya aqüestes paraules : « Amiga, no t'enuges si rebs una burla per altra, que aquesta es consemblant vianda a la túa. »
Refereix aquesta faula, que lo qui vol oprobriar algú déu tollerar ab paciencia si aquell així
mateix lo burla y oprobría.


Font: "Libre del savi he claríssim fabulador Ysop" (Barcelona, 1550) 
 ----------------------------------------------------------
Vulpis et Ciconia
Vulpis ad coenam prior inuitauit Ciconiam, et posuit illi in scutella sorbitiunculam; et satiari non potuit. Esuriens et uerecunda abiit Ciconia. Post paucos dies rogat Ciconia Vulpem, ut ueniret ad coenam. Ciconia in lagena posuit cibos, et prior sumere coepit; deinde hortatur Vulpem. Vulpis sensit iniuriam. Et ait ei Ciconia : Dum bona dedisti, accipe : si dedignaris, ignosce.
Nullum deridere alium, et qui uerbis se deludent, ita uere fatigantur iniuria.

Font: Ademar de Chabannes

dimecres, 25 de gener del 2012

Qui poc t'atany, poc te plany

L’esveltesa d’un Visó
i l’astúcia de la Guilla,
la juguesca d’un Guissó,
tan escorredissa i fina...
com un Ratolí té el cap
la Mostela salvatgina.

No pot moure compassió
quan ja davant d’un jutjat,
agafada la molt guina
i tancada en el gabió,
se’n demana guillotina...
...............
......
------------------------------- 
XdF ©2011 
-----------------------------------------------------------

Llibre Segón
Faula .XIX. De la astuta Mustela y del Caçador 

Essent presa per un Caçador una astuta Mustela, vehent que no podía acampar de les mans de aquell, li dix en aquesta forma : « Jo't demán de senyalada mercé que'm llibertes, puix te delliurí de les importunes rates que't vexaven dins la túa posada. « A la qual respós lo discret Cacador : « Si tu haguesses exercit aqueix acte per servirme a mi, jo't llibertaría ; mas tot redundava en 
utilitat túa. »
Amonesta aquesta faula, que en les operacions no sols se déu considerar la persona qui les exerceix, mas lo intent y fí de tal obra.

Font: "Libre del savi he claríssim fabulador Ysop" (Barcelona, 1550) 
 ----------------------------------------------------------
 XXII. Mustela et Homo 

Mustela ab homine prensa, cum instantem necem
effugere vellet, 'Parce, quaeso', inquit 'mihi,
quae tibi molestis muribus purgo domum'.
Respondit ille 'Faceres si causa mea,
gratum esset et dedissem veniam supplici.
Nunc quia laboras ut fruaris reliquiis,
quas sunt rosuri, simul et ipsos devores,
noli imputare vanum beneficium mihi'.
Atque ita locutus improbam leto dedit.
Hoc in se dictum debent illi agnoscere,
quorum privata servit utilitas sibi,
et meritum inane iactant imprudentibus.

Font: Ben Perry, Babrius and Phaedrus (Loeb)
--------------------------------------

 De Rustico et Mustela.

Preda viri, predo murum mustela precatur: 
"Da veniam, debes parcere, parce mihi. 
Quod caret hoste domus, quod abest a sorde, fatetur 
Esse meum, pro me te rogat, ergo fave. 
Servitio me redde tuo, mihi redde laboris 
Premia, pro dono sit mea vita mihi." 
Ille refert: "Operum debetur gratia menti, 
Non operi: gratum mens bona reddit opus. 
Nemo, licet prosit, nisi vult prodesse, meretur: 
Nam prodesse potest hostis obesse putans. 
Cum mihi prodesses, mihi non prodesse volebas: 
Hostibus ipsa meis et meus hostis eras; 
Non mihi, monstra necans, sed eras tibi provida soli; 
Sic panem poteras rodere sola meum. 
Pane meo pinguis, mihi da pinguedinis usum: 
Damnis penso necem; digna perire peri." 
Nil honorat factum nisi facti sola voluntas: 
Non operis fructum, sed noto mentis opus. 

Font: "Uomini e bestie: le favole dell Aesopus latinus" (Argo, 1994) Sandro Boldrini.

Pacte contra Natura

Estols de Coloms al vent
fabriquen grans giravolts,
hi aletegen audaçment
reprenent els seus envols.
Sens torbament van i venen,
sols a l’aire se sostenen
sense més preocupació,
sempre i quan hi siguin sols.
No piula el Colom quan vola
sinó quan del tot reposa,
que han de fer sempre atenció,
quan no a l’Àguila horrorosa,
als Milans, que me’ls esperen,
als Falcons que’ls esparveren
sinó al Gavilà traïdor.
Havent-s’ho pensat millor,
el Milà, de tant volar,
de rodar i fer el ballarí
per a aconseguir el menjar
amb les eines de bel·luí,
un dia se’n va cansar
i un pacte va proposar
a l’encontre del destí.
Als Coloms va convenir
que aleshores i endavant
podrien d’ell refiar.
Cap atac faria més
quan anessin planejant.
No els tornaria a ferir
i així fugir no els calgués.
Que no els calia patir,
ja podien reposar.

—Mai del tot has volgut dir?
—un Colom va dir sorprès—
Què en faràs, doncs, de les arpes
quan te’n revinguin les ganes?...
..................

 ------------------------------
XdF ©2011
-----------------------------------------------------------
LLIBRE SEGÓN
Faula .II. — Dels temerosos Coloms, del velocissim Milá y del crudelissim Falcó
Espantant-se los simples Coloms del velocissim Milá, prengueren per protector, per defendres de aquell, al ferocissim Falcó. Mas començant-los a devorar lo Falcó, fengint que ho feya per castigar los qui delinquíen, dix un antich Colom a tots los altres : « Mes fácils eren de comportar los oprobriosos danys del Milá, que los de un tal inich defensor que'ns destrueix y devora. »
Exhorta aquesta faula, que l'home déu obrar los seus actes ab prudencia, mirant lo succehiment de aquells; que millor es sofrir una poca de pena, que per rembre aquella caure en altra mes gravíssima.

Font: "Libre del savi he claríssim fabulador Ysop" (Barcelona, 1550)
--------------------------------




COLUMBAE ET MILVUS
Columbae cum semper fugerent, et celeritate pennarum mutassent necem, consilio raptor uertit fallaciam, et genus incertum decepit h[oc] m[odo] : Cur sollicitum non eligitis unum, qui uos defendat? Cur me non eligitis pacto foederis regem, ut uos ab omnibus praestem iniuriis? At illae credentes tradunt se Miluo. Qui regnum adeptus coepit uesci singulas et (ad) imperium saeuis unguibus exercere. Una ex reliquis : Sic merito agitur, qui (sic) nostrum spiritum tali credidimus inimico. Qui se committit tutandum homini, auxilium cum quaerit, exitium inuenit.

Font: Text d'Ademar de Chabannes
-----------------------------------------------------------------------




Milvus et Columbae
Qui se committit homini tutandum improbo,
auxilia dum requirit, exitium invenit.
Columbae saepe cum fugissent milvum,
et celeritate pinnae vitassent necem,
consilium raptor vertit ad fallaciam,
et genus inerme tali decepit dolo:
'Quare sollicitum potius aevum ducitis
quam regem me creatis icto foedere,
qui vos ab omni tutas praestem iniuria?'
Illae credentes tradunt sese milvo.
Qui regnum adeptus coepit vesci singulas,
et exercere imperium saevis unguibus.
Tunc de reliquis una 'Merito plectimur,
huic spiritum praedoni quae commisimus.

Font: "Les fabulistes latins depuis le siècle d'Auguste jusqu'à la fin du moyen age"
 ---------------------------------------------------------------------

dilluns, 23 de gener del 2012

Ficar el peu i la cama a la seu

Una Guissa estant prenyada
i esperant gran cadellada
es trobà amb una altra Gossa
que els tenia a tots criats.

—Serà una gran germanada,
tenint la panxa tan grossa,
s’estaran acompanyats
i us animaran la casa.

—Així voldria que fos
però no he trobat cap Gos
que m’ajudi a fer un nou cau
com el que ara ens escau.

Gentilment li va oferir
sa casa per a parir,
mentrestant no fos el cas
ja les passaria al ras...
.............

------------------------------
XdF ©2011
-----------------------------------------------------------


— De les dues Goçes


Una astuta Goca, essent prenyada y no tenint lloch hont pogués parir, prega a una altra Goça que la acullís en la súa posada. Aprés humils prechs de la qual, consentí l'altra Goça; y així, parint en sa casa, satisfeu a la necessitat súa. Empero aprés d'haver parit la Goça y estant ja per a poder caminar ab sos filis sens algún recel de la vida, essent requesta per l'altra que se'n tornas a la súa posada, respós la partera que no volía. Y vehent aquella que ab tanta afabilitat la havía rebuda la súa descortesía, volgué volentment foragitarla. Mas responent-li la partera ab grandíssima furia, li dix en aquesta forma: « Si les túes impetuoses forces bastaran a foragitar-me, te tornaría lo teu lloch sino, presta paciencia y cerca altra posada.
Exhorta aquesta faula que per negunes afables paraules devém acollir a negú ni deixar-li lo que'ns es propri, perqué sots la dolcor de la mel se enclou la amaríssima amargura.

Font: "Libre del savi he claríssim fabulador Ysop" (Barcelona, 1550)
------------------------------------


De canicula volenti parere

Canicula feta, volens catulos edere, cum locum aptum non inveniret, vicinam rogavit, Caniculam, ut eam in hospicio suo colligeret, donec partus suos in lucem protulisset. Vicina itaque benivola, videns illam in angustiis positam, exaudivit eam et audacter intrare precepit. Partu vero facto, statim iussit ut illa sibi aliud inveniret hospicium, quia eam pre angustia domus pati non potuit.

Illa autem, recenti partu adhuc languida, instat, et rogat eam ut paciatur usque dum catuli sui ludere possint et saltare, et hospicia (sic), victa precibus, concessit ei quod optavit. Post hec vero, dum catulos ludere videret et saltare, iterum eam monuit ut exiret domum suam et aliam acquireret, et yemps erat media. Mater ergo catulorum rursus ait ad illam : Quo animo potes talia loqui, et ita nos urgere, cum iam gelidus Boreas nives volvat et glacialis bruma omnem bestiam constringat? Sed age misericorditer nobiscum et humane, tol(l)erando nos usque ad amena estatis
tempora, cum exire poterimus et discurrere. Hospita igitur, iterum placata, usque ad estatem eos toleravit. Facta ergo estate, iussit illam sine omni contradictione domum suam vacuare, quia nec prece nec precio ipsam de cetero pati vellet. Videns ergo illa quod prece nichil amplius faceret, ivit ad minas et ait : Debilis est satis vestra potestas, et mirum est si putetis quod sola nos omnes expellere possitis. Meo ergo consilio verbis vestris parcatis, quia fortes sunt modo catuli mei et feroces. Quot si minari volueritis, ve vobis, ve pellibus vestris! et domus quam vestram dicitis, in nostros veniet usus.
Moralitas. Sic callidi simplices quosque decipiunt, et blandis adulacionibus primo eos supplantant. Post hec a bonis suis et domibus eos violenter eliminavit (sic pro eliminant).

Font: Léopold Hervieux, Les fabulistes latins depuis le siècle d'Auguste jusqu'à la fin du Moyen-Age. (Romulus Anglicus)
-------------------------------------------------------------------

diumenge, 22 de gener del 2012

Revingut d'ofici


Adobant guarniments per a les besties
feia també de sabater;
i així semblant que tot ho sabia fer,
no reparava ni aquelles ni aquestes.
Deixava els peus en mal estat
i a rucs, ases i cavalls mal embastats.

Vituperat, de tots blasmat,
decidir canviar l'ofici i de ciutat.
Prengué amb ell pius i fiblons,
talladors...

.......................

------------------------------
XdF ©2011
-----------------------------------------------------------
V. — De la Granota metgesa y de la Rabosa

Presumir sens saber, es follia.

La Granota, nada en los abismes de les aygües, y criada estant en les aygües y llachs per tota sa vida, isqué al prat vert y florit ahont les besties y animáls estaven, dihent y fent-se gran metgesa, y natural en l'art de la medecina; oferintse a guarir qualsevol malalties, encara preservar y conservar la vida, mes que per lo millor metge lo qual se nomenava Peoni, qui's deya haver fets los Déus immortals ésser. Mas les simples besties, crehent les paraules folies, dáven-se a la jactancia y vana eloqüencia de la Granota. Lo qual, com vingués a les orelles de la Rabosa que es mes arterosa que les altres, dix-los : « Oh, qué gran follía es aquesta ! Jo estich maravellada de vosaltres. Com tan follament podéu pensar que aqueixa Granota puga curar alguna malaltía per poca que sía, puix ella mateixa es groga y hitrópiga? Y si ella fos tal metge com diu, ans haguera curat a sí mateixa, y son rugall de que está tota plena haguera llançat de sí mateixa, de manera que fos de creure; y com la llegesa súa sía molt apartada del saber, del que ella desija ésser lloada, y molt de semblants sien ses obres de ses paraules, no curéu de ses faules blanes, perqué la llaor de sí mateixa no par bé en la súa boca. » Les quals coses ohides, la Granota envergonyida y escarnida de son saber, del qual se lloava, partí-s de aquí.
Aquesta faula nos demostra que no es de creure llaugerament aquelles persones que's lloen y díen que saben moltes coses, ans es de guardar-se d'elles així com dels alquimistes, los quals comunament, ells anant famolenchs y sens facultat, volen enrequir als altres, y pera sí mateixos no saben guanyar de menjar; car no ho fan per altra cosa sino per evitar la ociositat, girant los carbons o'l foch y bufen dihent que han de fer coses de maravella.

Font: Faules d’Aviano, "Libre del savi he claríssim fabulador Ysop" (Barcelona, 1550)
---------------------------------------------

Ex Sutore Medicus

Malus cum sutor inopia deperditus
medicinam ignoto facere coepisset loco
et venditaret falso antidotum nomine,
verbosis adquisivit sibi famam strophis.
Hic cum iaceret morbo confectus gravi
rex urbis, eius experiendi gratia
scyphum poposcit: fusa dein simulans aqua
illius se miscere antidoto toxicum,
combibere iussit ipsum, posito praemio.
Timore mortis ille tum confessus est,
non artis ulla medicum se prudentia,
verum stupore vulgi, factum nobilem.
Rex advocata contione haec edidit:
'Quantae putatis esse vos dementiae,
qui capita vestra non dubitatis credere,
cui calceandos nemo commisit pedes?'
Hoc pertinere vere ad illos dixerim,
quorum stultitia quaestus impudentiae est.

Font: Léopold Hervieux

Demana qui t'ha pegat

Quan ja està domesticat
el que és Llop de veritat,
sigui blanc o sigui tord,
es transforma en Gos pelat.
Se’n pot fer gran varietat,
igual deriva en Ca bord
que en Ca mal entravessat.
Si és de bona aconhort
tant pot servir a caçador
que a les manyes de pastor,
si del bosc n’està afectat.
Mai tindrà ungles de gat
per més valerós que sia,
mes per amansat que estiga
pot tenir un moment llampat.
De les dents ell es refia,
com el Llop, en tot plegat,
que també potser homicida,..
.....................


------------------------------
XdF ©2011
------------------------------------------------------------
Faula .IIII. — Del Mostí y de la Ovella

Un ferocissim Mostí, demanant a una mansueta Ovella certa quantitat de pa que pretenía haver-li prestat, la Ovella negava totalment haverla rebuda. Y alterquant en aquesta forma, vingueren davant lo prudentissim Jutge. En presencia del qual, preposant lo inich Mostí la súa fraudulosa demanda, y essent-li contradit per la simple Ovella, lo Mostí se oferí probar la súa petició ab auténtichs testimonis. Y encontrant lo Llop, lo Buytre y lo Milá, los prega que testificassen de fals contra la miserable Ovella. Los quals, assistint davant lo Jutge, afermaren la Ovella haver rebut del Mostí lo pa que aquell pretenía. Per lo testimoni dels quals, condempnant lo decebut Jutge la innocent Ovella, aquella no tenint ab que pagar lo just preu del pa al Mostí, a la fí tresquillant-se la llana paga ab aquella lo que no devía. Per hont, sofrí intollerable fret, aquell crudelissim ivern la trista.
Amonesta aquesta faula, que los hómens inichs y malívols no pensen sino en damnificar, ab cavillosos enganys, los mansuets y simples.

Font: "Libre del savi he claríssim fabulador Ysop" (Barcelona, 1550)
------------------------------------------------

Ovis Canis et Lupus
Solent mendaces luere poenas malefici.
Calumniator ab ove cum peteret canis,
quem commendasse panem se contenderet,
lupus, citatus testis, non unum modo
deberi dixit, verum adfirmavit decem.
Ovis, damnata falso testimonio,
quod non debebat, solvit. Post paucos dies
bidens iacentem in fovea prospexit lupum.
‘Haec’ inquit ‘merces fraudis a superis datur.’
------------------------------------------------


Canis, Ovis, Lupus, Milvus et Accipiter

Canis calumpniosus dixit ad Ouem : Debes mihi reddere panem, quem dederam mutuo. Contendebant autem. Ouis autem dicebat nunquam ab illo panem se accepisse. Cum ante iudicem uenissent, Canis dixisse fertur habere testes. Introductus Lupus ait : Scio panem Canis commodatum Oui. Introductus Miluus dixit : Me coram accepit. Accipiter introiens ait : Negas tu quod accepisti? Victa Ouis a tribus falsis testibus, artius exigitur; coacta uero extractam lanam suam uendidit, ut quod non acceperat redderet.
Qui seditiose innocentes laniant et opprimunt.

Font: Manuscrit d'Ademar de Chabannes

divendres, 20 de gener del 2012

Del com s'acaba

Dia per altre un home freqüentava,
en una cita a la que mai faltava,
a dues dones que aimar poc costava.

Tant elegants eren, una com l'altra,
l'una feta i a força conservada,
a l'altra amagar els anys no feia falta.

Volent les dos semblar el que no semblava
i cadascuna per la seva banda
dia tras dia es posen sense falta
a treure'ls cabells que no els enxautava.

Una treia els pels blans, els negres l'altra.
Tant aimat ell n'era com ell aimava,
tant les aimava que tot tolerava,
una per l'altra, es quedà l'home amb calba.
------------------------------
Anton Marco ©2011
------------------------------------------------------------


Anus diligens iuvenem, item puella.

A feminis utcumque spoliari viros,
ament, amentur, nempe exemplis discimus.
Aetatis mediae quendam mulier non rudis
tenebat, annos celans elegantia,
animosque eiusdem pulchra iuvenis ceperat.
ambae, videri dum volunt illi pares,
capillos homini legere coepere invicem.
qui se putaret fingi cura mulierum,
calvus repente factus est; nam funditus
canos puella, nigros anus evellerat.

Font: Ben Edwin Perry; Babrius and Phaedrus (Loeb, Harvard College, 1965).

dijous, 19 de gener del 2012

Rodar i tornar


Com si fossin temps de guerra,
de grans laments i lluitar,
en el temps que ha de passar,
jeia la Dona per terra
en tot plànyer i malestar.

Als llençols forta s’aferra,
tota suada la partera.

La pau no acaba d’arribar,...
...
------------------------------
Xeremier ©2011
------------------------------------------------------------

XVIII. Mulier Parturiens

Nemo libenter recolit qui laesit locum.
Instante partu mulier actis mensibus
humi iacebat, flebilis gemitus ciens.
Vir est hortatus, corpus lecto reciperet,
onus naturae melius quo deponeret.
'Minime' inquit 'illo posse confido loco
malum finiri quo conceptum est initio'.

Font: Léopold Hervieux: "Les fabulistes latins depuis le siècle d'Auguste jusqu'à la fin du Moyen-Age" (1884).




Morts de gana

Mai cap Gos fa caritat,
tot ho volen per a si,
no paren de consumir,
ja poden anar ben farts.

Passava un Gos llop pel riu
i al fons que hi veu una pell;
el Ca que es rasca el clatell,
què en farà d’aquell empriu.

Avisa a tots els companys
—els que enduren fam canina—
que s’ha trobat una mina;
i els porta cap als estanys.

La pell bé sembla de vaca,
la que més agrada a un Gos,
que tot el que porti grassa
no els hi és gens fastigós...
...............

------------------------------
XdF ©2011
------------------------------------------------------------


Canes familici

Stultum consilium non modo effectu caret,
Sed ad perniciem quoque mortalis devocat.

Corium depressum in fluvio viderunt canes.
Id ut comesse extractum possent facilius,
Aquam coepere bibere: sed rupti prius
Periere, quam quod petierant contingerent.

Font: Romulus de Nevelet
--------------------------------------------------------------------



Canes Famelici

Corium depressum in flumine viderunt Canes : quem (sic pro quod) ut extrahere celeriter potuiss[ent], aquam coeperunt lambere. Sic rupti pereunt quam quod petierant, contingere valuissent.
Qui consilio immaturo illud capere cupiunt, cum quid pertingere non possent.

Font: Léopold Hervieux, del manuscrit d'Adémar de Chabannes

dilluns, 16 de gener del 2012

Mala fi

Jeia el Lleó pel terra els seus darrers dies de vida
i esperava l’animal
en l’agònica estadia
tenir un bon passar final.
A penes podia moure la seva força ablanida.
Si la mort no és racional,
esperar el punt terminal
tant afligit no voldria.
Així que es llevava el dia
cap a l’entorn del feral
arriben a funeral
la rècua de bèsties que ell coneixia.
Se li enfilen en rodal:
faran bona companyia
o en despit de sa semblança
li serà un dia fatal?
Qui serà, doncs, el primer
que en sa glòria o deslloança
li vulgui donar el bon dia,
quin serà l’escadusser?
El Lleó està encara al llit,
feixuc i amb plena recança.
Prou dels ossos dolorit…
amb sa túnica s’abilla,
vol guardar la versemblança.
El Senglar, més atrevit,
no es demora en la tardança
i arrenca la lletania,
vigorosa i decidida,
tan bon punt com si atansa:
d’una gran queixalada
rep del porc la ferida.
I raja abaritonada
de la xiscla una tronada.
Tot ha sigut començar,
al Brúfol toca ara
els seus comptes ajustar...
.................

------------------------------
XdF ©2011
------------------------------------------------------------
Faula .XVI. — Del decrepit Lleó, del Porch, del Thoro y de l'Ase

Essent ja pervengut lo feroc Lleó en la edat decrépita y sens alguna forca, arriba allí hont ell habitava un Porch saivatge, lo qual per ésser estat delacerat de aquell en temps passat, feu en lo debilitat Lleó crudelíssima venja. Y dins poch temps, arribant un ferocissim Thoro, feu en lo Lleó lo que havía fet lo Porch; y finaíment sobrevenint un pusillanim Ase, li dona en lo front dues amaríssimes coces. Los quals oprobriosos danys essent pacientment rebuts del Lleó, dix aqüestes paraules: « Quan excellía en mi tota la mía pulcritut y incomparable forca tots me honraven y reveríen, puix ab aquella doní'ls molt salutífer adjutori, en tant que la mía gloriosa fama incutía terror en tota la universa térra; empero ara que les míes forces son ja debilitades, essent perduda la mía honor y gloria, aquells a qui jo afavoría me damnifiquen. »
Instrueix aquesta faula, que los qui son constituhits en alguna mundana dignitat deuen ésser humils y afables, recordant-se que poden caure de la sumitat de aquella. Y si no acquereixen amichs en lo temps de la prosperitat, serán perseguits y oprobriats de aquells a qui haurán vexat ab violencia.

Font: "Libre del savi he claríssim fabulador Ysop" (Barcelona, 1550)
----------------------------------
XXI. Leo senex, aper, taurus et asinus
Quicumque amisit dignitatem pristinam,
ignavis etiam iocus est in casu gravi.

Defectus annis et desertus viribus
leo cum iaceret spiritum extremum trahens,
aper fulmineis spumans venit dentibus,
et vindicavit ictu veterem iniuriam.
infestis taurus mox confodit cornibus
hostile corpus. asinus, ut vidit ferum
inpune laedi, calcibus frontem extudit.
at ille exspirans «Fortis indigne tuli
mihi insultare: te. Naturae dedecus,
quod ferre certe cogor bis videor mori».

Font: Ben Edwin Perry, Babrius and Phaedrus (Loeb Classical Library)
-----------------------------------------------------------




Leo senex, aper, taurus et asinus

Defectus annis et desolatus uiribus, Leo cum iaceret extremum spiritum trahens, super fulmineis venit ad eum Aper, et dentibus se uindicauit. Ictu ueteres iniurias infestans, Taurus mox hostile cornibus confodit corpus. Asinus, ut uidit ferum impune laedi, calcibus coepit. At ille, suspirans fortiter, indigne tulit. Mihi insultat, inquit, naturae dedecus. Cum esset uirtus mea, fuit honor, fuit timor, ut omnes uiso me fugerent, et opinio ipsa terreret. Plures quos, beniuolus non laesi, quibus et auxiliator fui, ipsi malignantur mihi, et quia sum sine uiribus, nullus est timor pristinus.
Mansuetos esse in dignitate.

Font: Léopold Hervieux, del manuscrit d' Adémar de Chabannes
-----------------------------------------------------------

Taurus, Leaena et Aper

Taurus dormientem leonem repererat eumque percussum cornibus interfecerat.
Interim accesserat leonis mater, quae filii casum acerbe lugebat.
Quam eiulantem ut animadvertit aper, stans procul, ita illam allocutus est,
"Quo putas reperiri homines, qui liberos suos a vobis interemptos plorent?"

Font: Syntipas

Entopada

Anant pel bosc es trobaren
un Ase i un Porc Senglar
i a punt d’anar-se a creuar
amb la vista es saludaren.

El Ruc no en va tenir prou
i hi afegí: Com va, germà?
L’altre va i pren com denou
tal manera d’injuriar
i s’hi capgira amb renou.

------------------------------
XdF ©2011
------------------------------------------------------------
LLIBRE PRIMER - Faula .XI. De l'espantable Lleó y de l'insensat Ase

Un presumptus y insensat Ase, anant per un aspre camí, encontrà un espantable Lleó. Y inclinant-se a ell, lo saluda ab una oprobriosa rialla. Per hont, indignant-se lo ferocissim Lleó li dix en aquesta forma : « Sino que mire que ensutziaria les míes reals mans en inmunde y turpíssirna sanch, jo faría de tu crudelíssima venja.
Amonesta aquesta faula, que als insensats ignorants fàcilment los devém atorgar venia ; mas ja per so no'ns devém deixar de resestir a les impertinents inepcies dels qui, volent-se egualar ab los qui son mes dignes que ells, volen aprobriar aquells qui, en comparació d'ells, son divins homens.
La bona obra feta al mal home no aprofita.

Font: "Libre del savi he claríssim fabulador Ysop" (Barcelona, 1550)


Asinus Inridens Aprum
Plerumque stulti, risum dum captant levem,
gravi destringunt alios contumelia,
et sibi nocivum concitant periculum.
Asellus apro cum fuisset obvius,
'Salve' inquit 'frater'. Ille indignans repudiat
officium, et quaerit cur sic mentiri velit?
Asinus demisso pene 'Similem si negas
tibi me esse, certe simile est hoc rostro tuo'.
Aper, cum vellet facere generosum impetum,
repressit iram et 'Facilis vindicta est mihi:
sed inquinari nolo ignavo sanguine'.

Font: Ben Edwin Perry, Babrius and Phaedrus (Loeb Classical Library)
--------------------------------------------------------------------

ASINUS IRRIDENS APRUM

Asellus Apro cum fuisset obuius : Salue, inquit, frater. Indignatus Aper tacuit, atque indignum repudiauit officium cur sic mentiri uoluisset Asinus, dissimulansque agitauit caput. Qui extenso pede ostendit ungulam. Si me denegas similem tibi esse, Asinus inquit, hic rostro tuo similis. Non est? Aper uero, cum uellet se facere generosum impetu, recessit ab ira, et ait : Facilis est mihi uindicta de te, sed modo ignauo sanguine tuo me inquinari nolo; nam oportuisset iniuriosum uel laceratum te relinquere.
Monet insipientibus parci debere, stultos autem defendere, qui irrident melioribus.

Font: Léopold Hervieux, del manuscrit d'Adémar de Chabannes
------------------------------------------------------------------------

De apro et asino

Aper occurrit Asino in via, et illa angusta erat, et Aper festinabat. Sperabat igitur ille quod Asinus sibi cedere vellet et transeundi copiam dare. Sed statim cum ei appropiavit, levatis calcibus suis in Aprum, Asinus eum proterve salutavit, costas ipsius gravi ictu infestans. Aper itaque, anxius redditus, cursum suum refrenavit, et iratus sic ait : Scio plane quo munere dignus esses, si arma mea vellem in te coinquinare.
Moralitas. Sic elatus homo et arrogans facere solet : dato in manus suas inimico, dediganatur se vindicare in illo quem vilem reputat.

Font: Léopold Hervieux (Romulus Anglicus)

diumenge, 15 de gener del 2012

Dubte enraonat


Estava sola una Ovella
en el rostoll d’un sembrat.
L’escassa espiga que hi queda
per a l’hivern l’ha guardat.
Del bosc un Cérvol s’hi apropa
rarament acompanyat.
Aquest mot que li emboca
al punt que els tres s’han trobat:

—Abans que es passi aquest blat
jo ben bé me’l menjaria;
quan en tingués un grapat,
de bon grat te’l tornaria.
El Be es mira amb malfiança
els gestos de xamosia
del cèrvid i l’associat.
Maldant la seva recança,
el Llop surt pel seu fiat:
li dona plena fermança
amb semblança suggestiva.
Tan esquerp com és l’Isard,
l’Ovella amb sa cara mansa
així me’ls corresponia:

—La fama que us acompanya
són la carrera i el rapt,...
.................

------------------------------
XdF ©2011
------------------------------------------------------------

LLIBRE SEGÓN Faula .XI. — Del fraudulent Cervo, de la simple Ovella y del crudelissim Llop

Un fraudulent Cervo demanant, davant lo fortissim Llop, una fanequa de forment a una simple Ovella, pretenent haver-la-hi prestada, la miserable Ovella, espantada del crudelissim jutge, lo qual afermava ésser verdadera la evident iniquitat del Cervo, demaná temps de un jorn per a pagar-lo. Y passat lo temps, requerint lo cavillós Cervo a la mansueta Ovella que li pagas lo preu del forment, respós la benigna Ovella : « La promesa que jo't fíu de pagar lo forment fonch per temor de la presencia del meu capital enemich; ara que'm veig delliure de aquell, te negué expressament lo deute. »
Demostra aquesta faula, que l'home se déu defendre ab engany de aquel! qui ab engany lo vol decebre.

Font: "Libre del savi he claríssim fabulador Ysop" (Barcelona, 1550)


XVI. Ovis Cervus et Lupus

Fraudator homines cum advocat sponsum improbos,
non rem expedire, sed malum ordiri expetit.
Ovem rogabat cervus modium tritici,
lupo sponsore. At illa, praemetuens dolum,
'Rapere atque abire semper adsuevit lupus;
tu de conspectu fugere veloci impetu.
Ubi vos requiram, cum dies advenerit?'

Font: Ben Edwin Perry; Babrius and Phaedrus (Loeb, Harvard College, 1965).
----------------------------------------------------------------------
De cervo et ove

Cervus ab Ove modium frumenti peciit, quod se ei (ac)commodasse dixit, Lupum in testimonium secum adducens. Ovis, talibus auditis, perterrita maxime propter Lupi presenciam, diem rogavit sibi dari, in quo hec persolvere posset; quod et factum est. Die igitur statuto reversus est Cervus solus, sperans se recepturum quod petierat. Ovis vero, de Lupi gaudens absencia, eum sprevit et ait : Nimia in vobis est decepcio; habete vobis campos ad fugiendum et Lupus nemus ad lacitandum.
Moralitas. Dives, cum pauperi aliquid (ac)commodavit, ut plus ab eo exigere queat, perversorum se testimoniis roborat; sed sepe simplicitas pauperis defenditur, ubi divitis perversa dolositas confunditur.

Font: Léopold Hervieux (1893), Romulus Anglicus

dijous, 12 de gener del 2012

Rei tanoca


Raucaven tant com volien,
sempre amb gresca i en bullícia;
candorosament brogien
el viu goig de l'alegria
les Granotes que vivien
eximides de franquícia
en un maresme llunyà.

D’una estranya subreptícia,
ranquejant se’ls va apropar
declamant una primícia
un Gripau dels del canyar;
i d’entre les que es planyien
perquirint en la clarícia
hi va haver qui va callar,
i fins i tot escoltar
mentre que altres retrunyien
exposades al solà.

—De la forma dissoluta
que crideu totes alhora,
tant si és fosc com si fa lluna…
ni els que són dins ni els de fora
mai podran desesmussar
què diu l’altra i què diu l’una,
...si és que hom riu o en queixa es plora.

Sense parar el barrinar
del cantussar monocord
van establir concertar
el com posar-se d’acord
pel gatuperi cessar.

Allí no es van aclarir;
i a l’esquerra i a estribord
van haver de transigir,
elegint a contracor
si finalment decidir
concloure el càustic fragor.
Acordaren fer-li cas
i al cel varen expressar
en remei de més fracàs
si els podria procurar
un Rei que, per si de cas,
governés i fes callar
qui no vol seguir el compàs.

Júpiter s’ho va escoltar,
d’antuvi titubejar...
i així que hi van insistir
al punt d’anar a mal borràs,
a la fi, es va ablanir.
Per resoldre el desembràs
i calmar el tediós motí,
com a Rei els hi envià
una Soca de rabassa
que els pogués reconciliar.

Llençat del cel el buscall,
panxa i ventre de carcassa
caigué al mig de l’aiguamoll
aturant el guirigall
i parant tot el soroll...
mentre el tronc hi va surar
decandint del gran trontoll.
El silenci poc durà:
puja un Tòtil a cavall,
s’instal·la un altre al bescoll
i recomença el borboll
del rondinar amb salivall,
transmutant la cort en soll
i l’acord en desconcert.
Redundant els bocamolls
en sobrat mareig disert:
de guirigalls i d’embrolls...
l’estany en tornar a anar espès.

El gran déu se sent ofès!
Per calmar murga i mormolls
dels fangals i els llots dels tolls
ja el diví no farà res:
les deixa en règim inert,
la intempèrie i al vent fresc.

Tard o d’hora arribarà,
de cop i volta, a corprès,
del més bell fons del pantà
tan veraç com és promès
l’espantós perill dantesc:
no es podran encomanar
per poder-se deslliurar
d’ofidi, colobra o serp.

Per tots els trasbalsaments
del seu procedir superb,
prengueren ressentiments...
i el pànic s’apoderà
dels amfibis insolents.
Rumiant-s’ho en un recés
l’ànima se’ls va llevar;
i en tenir-ho per entès
les Granotes van clamar:

—Si el que volem és raucar
per rutina de l’avés,
i el que és promès sia atès…
tots posats a demanar
sens luxe de cap excés,
hauríem de proclamar
d’altra banda i endemés
...

...!
...
Per veure el contingut complet demaneu a
Xeremierdelfrancoli@gmail.com
o encomaneu el llibre a http://www.arolaeditors.com

------------------------------
Xeremier del Francolí ©2015
------------------------------------------------------------

Faula .I. — De l'immortal Júpiter y de les imprudents Granotes

Les insensades Granotes, vivint ab tranquilitat en los marjals y basses, suplicaren al Déu Júpiter que puix totes les nacions teníen rey, los donas un prudentisim príncep qui, regint-les, punís les que delinquissen. La qual rediculosa petició essent ohida per Júpiter, maná que'ls fos llancada en la ampla y espayosa bassa una grossíssima Biga, de l'impetuós colp de la qual admirant se les Granotes, fugiren totes alterades. Y poch temps aprés, alcant lo cap sobre l'aygua la una de aquelles per saber la causa de un tan grandissim estrépit, vista la pesada biga, crida totes les altres ; y ajustantse ensemps, vingueren a inclinar-se al seu desijat príncep. Mas acostant-se a ell, vehent que era biga sens algún esperit de vida, pujaren sobre ell, y concultant-lo ab los peus, lo oprobriaven en tot lo que podíen. Per hont, havent vist la inutilitat del seu infructuós Rey, tornant a suplicar lo Déu Júpiter que'ls ne donas algú que sabes refrenar los seus illícits actes, Júpiter los trames una crudelíssima Cegonya, la qual les devorava totes. De hont, vehent les miserables Granotes la total destrucció súa, recorregueren plorant a l'immens Júpiter. A les quals respós aquell ab aqüestes paraules: « Quan me demanareu rey, vista per mi la vostra innocent demanda, vos doní la biga, la qual de vosaltres súbitament fou menyspreada. Ara tolleráu ab paciencia lo gravissim dany que, a instancia vostra, ab tanta solicitut havéu volgut encorrer. »
Demostra aquesta faula, que l'ignorant no té coneixenga del bé fins que'l mal lo crucía. Perqué déu se contentar cascú de l'estament en que Déu l'ha constituhit y no permetre que negú tiranament lo subjugue.
----------
Carles Amorós ©1550
----------


Llibre I - II. Ranae Regem Petierunt

Athenae cum florerent aequis legibus,
procax libertas civitatem miscuit,
frenumque solvit pristinum licentia.
Hic conspiratis factionum partibus
arcem tyrannus occupat Pisistratus.
Cum tristem servitutem flerent Attici,
non quia crudelis ille, sed quoniam grave
omne insuetis onus, et coepissent queri,
Aesopus talem tum fabellam rettulit.
'Ranae, vagantes liberis paludibus,
clamore magno regem petiere ab Iove,
qui dissolutos mores vi compesceret.
Pater deorum risit atque illis dedit
parvum tigillum, missum quod subito vadi
motu sonoque terruit pavidum genus.
Hoc mersum limo cum iaceret diutius,
forte una tacite profert e stagno caput,
et explorato rege cunctas evocat.
Illae timore posito certatim adnatant,
lignumque supra turba petulans insilit.
Quod cum inquinassent omni contumelia,
alium rogantes regem misere ad Iovem,
inutilis quoniam esset qui fuerat datus.
Tum misit illis hydrum, qui dente aspero
corripere coepit singulas. Frustra necem
fugitant inertes; vocem praecludit metus.
Furtim igitur dant Mercurio mandata ad Iovem,
adflictis ut succurrat. Tunc contra Tonans
"Quia noluistis vestrum ferre" inquit "bonum,
malum perferte". Vos quoque, o cives,' ait
'hoc sustinete, maius ne veniat, malum'.

Font: Ben Edwin Perry; Babrius and Phaedrus (Harvard College, 1965).
---------------------------------------------------------------------
RANAE REGEM PETENTES


Ranae, uagantes in liberis paludibus, clamore regem petierunt a Ioue, qui dissolutos mores earum compesceret. Iuppiter risit, et eis dedit tigillum; quem (sic pro quod) subito missum leui motu sonoque terruit pauidum genus. Mersae limo cum laterent diutius, forte una tacite profert amne caput; explorato rege cunctas aduocat. Illae timore postposito ceritatim adnotant (sic); supra turba petulans illusit. Quem cum inquinassent omni contumelia, alium rogantes misere ad Iouem. Iratus ille, qui fuerat datus cur esset illusus, misit illis hydram (sic), qui dente aspero comperiset (sic pro corriperet) singulas. Qui dum auide eas uesci coepisset, fugitant inertes, uocesque praecludit metus. Furtim mittunt per Mercurium mandata Ioui, ut desistat. E contra Iupiter : Quia noluistis ferre bonum, ut feratis malum, hunc sustinete malum, ne peior adveniat vobis.

Font: Léopold Hervieux, del manuscrit d'Adémar de Chabannes