Ensinistrada

Trobador trobar balada
A la primera vegada?

Ballar un vals o una sardana
Al punt de cada compàs
Marcar el pas en desfilada
I no quedar massa atràs
Menejar taco i sabata
Com sols sap fer una gitana
Que compassi una guitarra
I no caure en el fracàs

Empunyar amb força l’arada
Fer l’atleta en un gimmàs
Musicar un melodrama
Donar l’aire a una cantada:
Si hi és prou aficionada
Fins i tot una aldeana
Sap tenir veu afinada
Per sortir de l’embaràs

Que ni escolà de sotana
S’il·lustra sol en campana
Ni al novici la besada
Se li presenta en safata
Ni el rosari la beata
De resar serà capaç
Si no és prou adoctrinada
O de pauta no ha fet cas

...
Per veure el contingut complet de la faula demaneu a
Xeremierdelfrancoli@gmail.com
o encomaneu el llibre a http://www.arolaeditors.com/

.

Appendix XII. PATEBFAMILIAS ET AESOPVS

Quomodo domanda sit ferox iuventus. 

Paterfamilias saevum habebat filium. 

Hic e conspectu cum patris recesserat, 

Verberibus servos afficiebat plurimis 

Et exercebat fervidam adolescentiam. 

Aesopus ergo narrat hoc breviter seni : 

Quidam iuvenco vetulum adiungebat bovem. 

Is cum refugiens inpari coUo iugum 

Aetatis cxcusaret vires languidas : 

Non est quod timeas, inquit illi rusticus; 

Non ut labores facio , sed ut istum domes, 

Qui calce et cornu multos reddit debiles. 

Et tu nisi istum tecum assidue detines 

Feroxque ingenium conprimis clementia, 

Vide , ne querela maior accrescat domus. 

Atrocitati mansuetudo est remedium.

Veritat i pura Mentida

Amb pasta de terrisser,
emprant la mateixa argila,
conformava Prometeu
i als cossos donava vida
perquè arribessin a ser:
la Veritat i Mentida.
Posada en el forn del deu,
l’estatueta acabada,
en el torn del seu taller
en modela una altra igual
aprofitant l’enfornada.
I abans de fer-la real,
per una fricció molt lleu
d’un senzill moviment suau,
fresca encara a terra cau
quedant-li coixa d’un peu.
I com ja prou bé sabeu
sola dreta no s’hi escau.
Ranqueja, prou bé que es veu,...
....

Per veure el contingut complet de la faula demaneu a

Xeremierdelfrancoli@gmail.com
o encomaneu el llibre a http://www.arolaeditors.com/



Appendix V. Prometheus et dolus 

De ueritate et mendacio

Olim Prometheus saeculi figulus noui

cura subtili Veritatem fecerat,

ut iura posset inter homines reddere.

Subito accersitus nuntio magni Iouis

commendat officinam fallaci Dolo,

in disciplinam nuper quem receperat.

Hic studio accensus, facie simulacrum pari,

una statura, simile et membris omnibus,

dum tempus habuit callida finxit manu.

Quod prope iam totum mire cum positum foret,

lutum ad faciendos illi defecit pedes.

Redit magister, quo festinanter Dolus

metu turbatus in suo sedit loco.

Mirans Prometheus tantam similitudinem

propriae uideri uoluit gloriam.

Igitur fornaci pariter duo signa intulit;

quibus percoctis atque infuso spiritu

modesto gressu sancta incessit Veritas,

at trunca species haesit in uestigio.

Tunc falsa imago atque operis furtiui labor

Mendacium appellatum est, quod negantibus

pedes habere facile et ipse adsentio.

Requerir

Taronges, l’albercoquer,
ja se sap que no pot ser.
Vés en compte amb què demanes
i mira bé a qui ho pots fer,
no fos cosa que t’ho atorguin
i et quedis escadusser;
que passa moltes vegades
que el que un desig et revoquin...
ignot benefici, ausades!
Com diuen a l’Empordà,
que en tenen d’eixelebrades:
dolenta ha de ser una cosa
que no valgui un demanar
—encara que faci nosa—...
...

Per veure el contingut complet de la faula demaneu aXeremierdelfrancoli@gmail.como encomaneu el llibre a http://www.arolaeditors.com/

...

Appendix IV. Mercurius et mulieres duae 

De eodem alia fabula

Mercurium hospitio mulieres olim duae

inliberali et sordido receperant;

quarum una in cunis paruum habebat filium,

quaestus placebat alteri meretricius.

Ergo ut referret gratiam officiis parem,

abiturus et iam limen excedens ait:

"Deum uidetis; tribuam uobis protinus

quod quaeque optarit." Mater suppliciter rogat

barbatum ut uideat natum quam primum suum;

moecha ut sequatur sese quidquid tetigerit.

Volat Mercurius, intro redeunt mulieres.

Barbatus infans, ecce, uagitus ciet.

Id forte meretrix cum rideret ualidius,

nares repleuit umor ut fieri solet.

Emungere igitur se uolens predit manu

traxitque ad terram nasi longitudinem,

et aliam ridens ipsa ridenda extitit.

Fogós i foguera

L’enginyosa antiguitat
amaga certes imatges
subtils de la veritat.
Dels grans mestres les paraules
no per velles són menys sàvies,
que pel temps no s’han gastat.
A Ixíon per sa maldat
envers la neta de Magnes
després d’haver-la esposat,
els déus van enviar a l’Hades;
però un cop purificat
un altre remei va i troba:
Zeus, el de la gran bondat,
el torna a acceptar a l’Olimp,
a veure si ara li prova.

...

Appendix VII. [Auctor]

Sensum aestimandum esse, non uerba

Ixion quod uersari narratur rota,

uolubilem Fortunam iactari docet.

Aduersus altos Sisyphus montes agens

saxum labore summo, quod de uertice

sudore semper irrito reuoluitur,

ostendit hominum sine fine [esse] miserias.

Quod stans in amne Tantalus medio sitit,

auari describuntur, quos circumfluit

usus bonorum, sed nil possunt tangere.

urnis scelestae Danaides portant aquas,

pertusa nec complere possunt dolia;

immo luxuriae quicquid dederis perfluet.

Nouem porrectus Tityos est per iugera,

tristi renatum suggerens poenae iecur;

quo quis maiorem possidet terrae locum,

hoc demonstratur cura grauiore adfici.

Consulto inuoluit ueritatem antiquitas

ut sapiens intellegeret, erraret rudis.

Costum com altra natura

L’au que festeja el gall
només té una badomia:
tot just el terra regira
passejant amunt i avall.
No és inèpcia ni estultícia
el sentiment que governa,
ni idea desbaratada
l’emoció que més practica
amb rutina tan alterna,
la que n’està capficada
perquè procura delícia.
També als déus els regeixen
tant virtuts que obscenitats,
com de Juno n’és el cas,
i Venus, pels qui m’entenen,
que també en té de secretes
malgrat altres probitats...
...

Per veure el contingut complet de la faula demaneu aXeremierdelfrancoli@gmail.como encomaneu el llibre a http://www.arolaeditors.com/

...

Appendix XI. Iuno, Venus et gallina 

De mulierum libidine

Cum castitatem Iuno laudaret suam,

iocunditatis causa non renuit Venus,

nullamque ut affirmaret esse illi parem

interrogasse sic gallinam dicitur:

"Dic, sodes, quanto possis satiari cibo?"

Respondit illa "Quidquid dederis, satis erit,

sic ut concedas pedibus aliquid scalpere."

"Ne scalpas" inquit "satis est modius tritici?

"Plane, immo nimium est, sed permitte scalpere."

"Ex toto ne quid scalpas, quid desideras?"

Tum denique illa fassa est naturae malum:

"Licet horreum mi pateat, ego scalpam tamen."

Risisse Iuno dicitur Veneris iocos,

quia per gallinam denotauit feminas.

Facultats

Demetri el dictador,
amb les formes i maneres
que ho sol fer un guerrejador,
va prendre el poder a Atenes.
Tan sols l’endemà a penes,
gallejant de salvador,
ja tenia aduladors
enlairant els seus emblemes.
Als nobles de la ciutat
rebia en el gran palau
per a donar els vistiplau
i ser-ne reverenciat.
Encetada que és l’audiència
es presenta un invitat
engalanat d’evidència
i en maneres de beutat.
A la gràcia i elegància
s’hi ajuntava la fragància,
la finesa d’acuïtat
i el port de serenitat.
La primor i la subtilesa
...
Per veure el contingut complet demaneu a
Xeremierdelfrancoli@gmail.com
o encomaneu el llibre a http://www.arolaeditors.com/

Liber V - I. Demetrius Rex et Menander Poeta

Demetrius rex, qui Phalereus dictus est,

Athenas occupauit imperio improbo.

Vt mos est uulgi, passim et certatim ruit;

"Feliciter!" succlamant. Ipsi principes

illam osculantur qua sunt oppressi manum,

tacite gementes tristem fortunae uicem.

Quin etiam resides et sequentes otium,

ne defuisse noceat, repunt ultimi;

in quis Menander, nobilis comoediis,

quas ipsum ignorans legerat Demetrius

et admiratus fuerat ingenium uiri,

unguento delibutus, uestitu fluens,

ueniebat gressu delicato et languido.

Hunc ubi tyrannus uidit extremo agmine:

"Quisnam cinaedus ille in conspectu meo

audet ceuere?" Responderunt proximi:

"Hic est Menander scriptor." Mutatus statim

"Homo" inquit "fieri non potest formosior."

Porfídia pèrfida

Esbategaven laments
dins del cau del Porc Senglar.
Els crits s’emporten els vents
fins que el Llop es presentà.
A la partera a auxiliar
se li oferia amb les dents,
acoblant agitaments
a qui vol tranquil·litzar.
La femella va grunyir...
...

Appendix XIX. Scrofa parturiens et lupus 

Faciendum prius de homine periculum quam eius te committas fidei

Premente partu scrofa cum gemeret iacens.

Accurrit lupus et obstetricis partibus

se posse fungi dixit, promittens opem.

Quae uero nosset pectoris fraudem improbi,

suspectum officium repudiauit malefici

et "Satis est" inquit "si recedis longius."

Quodsi perfidiae se commisisset lupi,

pari dolore fata deflesset sua.

Qui ho pot dubtar

Les besties parlen com naltres

-o hauriem de dir nosaltres?-.
Qui ho dubti se’n pot advertir
si el que ve bé vol llegir.

Com Juli Fedre va dir,
el parlar ve del pensar.

Qui en podrá arribar a dubtar
si una Guineu bé no ho fa
quan a una polla caça,
o quan un Llop forma aliança
amb altres per perseguir
i a una presa assetjar.

Un gos tantost pot grunyir,
buixir o lladruquejar,
segons si se’n va a caçar
o si vol fastiguejar.
Qu’ells parlen en ganyolar
i canvien de locució
quan es posen a udolar
variant la seva eloqüència.

I no menys n’es la freqüència
dels ocells xerrotejar,
qui no sap prou refilar.

Bous i vaques, bramulen;
i quan volen assaïnar,
ases bramen. I renillen
cavalls quan volen trotar.

Nosautres en deia Llull,
nósaltros, Lleonard de Sors;
nozáltɾes, els valencians,
i els mallorquins, molt semlants.

Nuzáɫtɾəs els Perpinyants,
que encara ho fan com abans.
Mozátɾos, castellonencs,
igual que els de l’Ontinyent.

Nozátɾos, els morellans,
i nátɾos, de Vinaròs,
mai direm com castellans.

-----

Lo Gaiter de Reus

Pel crític

Si als déus bé plau o bé ha de plaure,
res n’ha de fer qui mal vol veure
si el reble cau com ha de caure
o si s’escau a bon principi.
Qui llegint va portant un metre
i qui amb afany hi participi
tant és de plany com d’escometre.
Del viu delit es vol bestraure
qui analitzant tan prim hi miri,
que al minuciós no vull complaure.
Encadenar el troqueus usuals
amb set o vuit residuals peus,
formant estrofes desiguals,
o bé allargant si venen breus.
Seran si es doblen dispondeus
desigualant als seus aitals;
i si s’escurcen dicoreus...
...

Liber IV.  VII  PHAEDRUS

Tu qui, nasute, scripta destringis mea

et hoc jocorum legere fastidis genus, 

parva libellum sustine patientia,

severitatem frontis dum placo tuae 

et in cothurnis prodit Aesopus novis.

Utinam nec umquam Pelii nemoris jugo 

pinus bipenni concidisset Thessala, 

nec ad professae mortis audacem viam

fabricasset Argus opere Palladio ratem, 

inhospitalis prima quae Ponti sinus 

patefecit in pernitiem Graium et Barbarum ! 

Namque et superbi luget Aeetae domus 

et regna Peliae scelere Medeae jacent, 

quae saevum ingenium variis involvens modis 

illic per artus fratris explicuit fugam, 

hic caede patris Peliadum infecit manus.

Retorn

El perquè n’era titllat
i, entre la tropa, passava
per ser un efeminat,
era el que s’abalançava
no caminant prou trempat.
En fóra o no en fos veritat,
ample i alt era de cos,
com un talòs, gran i gros,
però també delicat:
tendre i tou com n’és un ós.
Mentre acampen en bivac,
del General han robat
els vestits de son bagatge
i el primer en ser-ne acusat
no va ser pas el seu patge.
Amb Pompeu a l’auditori,
porten davant del Pretori
a qui no en podia estar al marge.
I pregunten al soldat,
per sa luxúria notori,
de voluptuós sospitat,
si era ell qui havia estat.
Diu que no, ben enfadat,
indignat d’infamatori,
que res ell ha saquejat.
I llença un escopinyat
que es refrega entre les mans
i se les porta a la vista.
Jura als déus que es mori abans
o que li caiguin els ulls
si mai n’ha tingut antulls;
que ell, ni furta, ni pispa...
...

Appendix X. Pompeius et miles

Quam difficile sit hominem nosse

Magni Pompeii mile uasti corporis

fracte loquendo et ambulando molliter

famam cinaedi traxerat certissimi.

Hic insidiatus nocte iumentis ducis

cum ueste et auro et magno argenti pondere

auertit mulos. Factum rumor dissipat;

arguitur miles, rapitur in praetorium.

Tum Magnus: "Quid ais? Tune me, commilito,

spoliare es ausus?" Ille continuo exscreat

sibi in sinistram et sputum digitis dissipat:

"Sic, imperator, oculi exstillescant mei,

si uidi aut tetigi." Tum uir animi simplicis

id dedecus castrorum propelli iubet,

nec cadere in illum credit tantam audaciam.

Breue tempus intercessit, et fidens manu

unum de nostris prouocabat barbarus.

Sibi quisque metuit; primi iam mussant duces.

Tandem cinaedus habitu, sed Mars uiribus,

adit sedentem pro tribunali ducem,

et uoce molli: "Licet?" eum uero eici,

ut in re atroci, Magnus stomachans imperat.

Tum quidam senior ex amicis principis:

"Hunc ego committi satius fortunae arbitror,

in quo iactura leuis est, quam fortem uirum,

qui casu uictus temeritatis te arguat."

Assensit Magnus et permisit militi

prodire contra; qui mirante exercitu

dicto celerius hostis abscidit caput,

uictorque rediit. His tunc Pompeius super:

"Corona, miles, equidem te dono libens,

quia uindicasti laudem Romani imperi;

sed exstillescant oculi sic" inquit "mei,"

turpe illud imitans ius iurandum militis,

"nisi tu abstulisti sarcinas nuper meas."

En companyia

De tots dos habita al mig
i entre els dos no hi ha amistança:
l'una mà dono al Desig,
l'altra dono a la Recança.
* *
Cadascú diu meravelles
del jorn vinent o el difunt:
no sé de l'altra o de l'un
qui diu mentides més belles
* *
El Desig i la Recança
fins han dat a mon verger
els somnis i l'enyorança
del que mai haguí ni hauré
* *
I quan la sort m'era esquiva
m'han fet, en mon porxo clar,
plànyer el que no em tornarà
o voler el que mai arriba
* *
Tenen lluc de nigromàntics:
va a la mort tot el que viu,
mes damunt el negre riu
fan passar veles i càntics.
* *
A les fantasmes em lliuren
al clar de lluna i al vent;
m'enganyen, però, talment,
no desaprenc de somriure'n
* *
Quan en sos vans aldarulls
mori qui em fa batre els polsos,
mos últims jorns faci dolços
la que amoroseix mos ulls.

Josep Carner:

Casori

Un jove sense desídia
ni cap altre mal instint
del necessari vivia.
Ho tenia tot succint:
en molt poc es mantenia.
Per a guanyar-se la vida
llogava l’Ase sovint
a qui més li convenia
—era l’únic que tenia—
i el seu cor no era indistint
a una bella amb qui somnia.
Un altre la pretenia
i tenia demanada,
tan ric, que de res planyia.
La mare ja té donada
a qui de rendes fruïa
i gaudia de gran casa.
De l’altre, que sols té un Ase
que li faci companyia,
la guarda ben allunyada
perquè n’està enamorada...
...

Appendix XVI. Duo proci  

Fortunam interdum praeter spem atque expectationem hominibus fauere

Vnam expectebant uirginem iuuenes duo.

Vicit locuples genus et formam pauperis.

Vt nuptiarum dictus aduenit dies,

amans, dolorem quia non poterat perpeti,

maerens propinquos contulit se in hortulos,

quos ultra paulo uilla splendens diuitis

erat acceptura uirginem e matri sinu,

parum explicatur, turba concurrit frequens,

et coniugalem praefent Hymenaeus facem.

Asellus autem, qui solebat pauperi

quaestum deferre, stabat portae in limine.

Illum puellae casu conducunt sui,

uiae labores teneros ne laedant pedes.

Repente caelum, Veneris misericordia,

uentis mouetur, intonat mundi fragor

noctemque densis horridam nimbis parat.

Lux rapitur oculis, et simul uis grandinis

effusa trepidos passim comites dissipat,

sibi quemque cogens petere praesidium fuga.

Asellus notum proxime tectum subit,

et uoce magna sese uenisse indicat.

Procurrunt pueri, pulchram aspiciunt uirginem

et admirantur; deinde domino nuntiant.

Inter sodales ille paucos accubans

amorem crebris auocabat poculis.

Vbi nuntiatum est, recreatus gaudiis

hortante Baccho et Venere, dulcis perficit

aequalitatis inter plausus nuptias.

Quaerunt parentes per praeconem filiam;

Nouus maritus coniuge amissa dolet.

Quid esset actum postquam populo innotuit,

omnes fauorem comprobarunt caelitum.

Estantissa

Arran d’un bon vianant
anava fent vols un Corb
i travant el pas constant
de l’Home entre abstret i absort.
Causant confusa remor
i havent-ho fet cent i tant,
del bon home mou rancor,
que l’acaba denigrant
per fer-lo caminar tort...
...

Appendix XXIII. Viator et coruus 

Verbis saepenumero homines decipi solere

Quidam per agros deuium carpens iter

AVE exaudiuit, et moratus paululum,

adesse ut uidit nullum, corripuit gradum.

Iterum salutat idem ex occulto sonus.

Voce hospitali confirmatus restitit,

ut, quisquis esset, par officium reciperet.

Cum circumspectans errore haesisset diu

et perdidisset tempus aliquot milium,

ostendit sese coruus et superuolans

AVE usque ingessit. Tum se lusum intelligens

"At male tibi sit" inquit, "ales pessime,

qui festinantis sic detinuisti pedes."

Nostàlgia

Plorava el Cavall, plorava,
mentre la roda estirava
del molí triturador,
i recordava amb enyor
quan en el Circ galopava
i les carreres guanyava
entre els seus competidors.
Gemia mentre pensava
com quan després de fer el cós
corria, majestuós,
i a la tribuna passava
per rebre els vitors i llors.
Com li ha canviat la història
ara que el tenen fermat
tot el dia, i sols al tard
el treuen per a abeurar
quan ja està ben esgotat
de tot el dia rodar
la continua trajectòria.
Ell, que havia experimentat
les més grans tardes de glòria
i emblema del triomf estat,
avesat al primer lloc
i a celebrar la victòria...
...

Appendix XXI. Equus circensis

Ferendum esse aequo animo quidquid acciderit
Equum e quadriga multis palmis nobilem
abegit quidam et in pistrinum uendidit.
Productus ad bibendum cum foret a molis,
incircum aequales ire conspexit suos,
ut grata ludis redderent certamina.
Lacrimis obortis "Ite felices," ait,
"celebrate sine me cursu sollemnem diem;
ego, quo scelesta furis attraxit manus,
ibi sorte tristi fata deflebo mea."

Prometeu

Hi han certes explicacions
que no es troben en museus,
i fins i tot hi ha liceus
que no en saben les raons
ni hi troben les solucions.
No són fàcils d’ensenyar
com tampoc de formular
els insòlits rerefons;
i ni tan sols els ateus
calcen just el com va anar
l’origen d’aquests trespeus.
Sort vaig tenir de topar
a la vora d’uns conreus
a un pagès, bon vilatà,
viril a tot demanar,
un dia sortint de Reus...
...

Book IV - XVI. Prometheus 

Rogauit alter tribadas et molles mares

quae ratio procreasset, exposuit senex:

"Idem Prometheus, auctor uulgi fictilis

qui, simul offendit ad fortunam, frangitur,

naturae partes ueste quas celat pudor

cum separatim toto finxisset die,

aptare mox ut posset corporibus suis,

ad cenam est inuitatus subito a Libero;

ubi inrigatus multo uenas nectare

sero domum est reuersus titubanti pede.

Tum semisomno corde et errore ebrio

adplicuit uirginale generi masculo,

et masculina membra adposuit feminis.

Ita nunc libido prauo fruitur gaudio."

Vetllar

Un Soldat dels ben armats
s’escapava de la guàrdia
que havia de fer sens falta
a uns impius executats,
encreuats dalt de la forca.
I a la nits en plena fosca
d’amagat planys escoltava
d’una Vídua que plorava
el cos present que vetllava
i es resistia a enterrar.
De la relicta amarguesa,
llàgrimes per la finestra
la dona una nit vessà,
que allí el Soldat de la llança
amb tota la candidesa,
tenaç de perseverança,
amb sospirs va arreplegar....
...

Appendix XV. Vidua et miles 

Quanta sit inconstantia et libido mulierum

Per aliquot annos quaedam dilectum uirum

amisit et sarchphago corpus condidit;

a quo reuelli nullo cum posset modo

et in sepulchro lugens uitam degeret,

claram assecuta est famam castae coniugis.

Interea fanum qui compilarant Iouis,

cruci suffixi luerunt poenas numini.

Horum reliquias ne quis posset tollere,

custodes dantur milites cadauerum,

monumentum iuxta, mulier quo se incluserat.

Aliquando sitiens unus de custodibus

aquam rogauit media nocte ancillulam,

quae forte dominae tunc adsistebat suae

dormitum eunti; namque lucubrauerat

et usque in serum uigilias perduxerat.

Paulum reclusis foribus miles prospicit,

uidetque egregiam facie pulchra feminam.

Correptus animus ilico succenditur

oriturque sensim ut impotentis cupiditas.

sollers acumen mille causas inuenit,

per quas uidere posset uiduam saepius.

Cotidiana capta consuetudine

paulatim facta est aduenae submissior,

mox artior reuinxit animum copula.

Hic dum consumit noctes custos diligens,

desideratum est corpus ex una cruce.

Turbatus miles factum exponit mulieri.

At sancta mulier "Non est quod timeas" ait,

uirique corpus tradit figendum cruci,

ne subeat ille poenas neglegentiae.

Sic turpitudo laudis obsedit locum.

Al gran Isop

De qualsevol faula, el mèrit,
d’Isop és com de cap d’altre;
que cap més lletraferit
trobador, joglar o cantaire
poca cosa hi ha afegit.

Tot el cúmul que s’ha escrit
tampoc han brollat de l’aire,
que més d’un pretén accèssit.

A cap altre cançonaire,..
...

...
Per veure el contingut complet demaneu a
Xeremierdelfrancoli@gmail.com
o encomaneu el llibre a http://www.arolaeditors.com

Liber IV - XXII. Phaedrus

Quid iudicare cogitas, Liuor, modo?

Licet dissimulet, pulchre tamen intellego.

Quicquid putabit esse dignum memoria,

Aesopi dicet; si quid minus adriserit,

a me contendet fictum quouis pignore.

Quem uolo refelli iam nunc responso meo:

siue hoc ineptum siue laudandum est opus,

inuenit ille, nostra perfecit manus.

Sed exsequamur coepti propositum ordinem.

Il·lusòria

De la plebs el més famós
i grandiós Bufó de Roma
n’era un que feia broma
imitant el crit porquí.
El Joglar era enginyós,
tant menut com prou graciós;
el que més feia fruir
al públic més animós.
Grunyia com el grunyir.
I amb les seves paparotes
a la gent, com a bestiotes,
feia rompre en riallotes.
Les seves habilitats
no anaven més lluny d’aquí:
els mims d’efectes doblats,
com és propi d’arlequí.
Sabia tan bé traduir
el so del porc, tan igual,
que un noble, també mesquí,
s’ho empassava com a tal.
Així que aquell principal,
per un bon plat d’escudella,
va adoptar en aquell coquí,
canviant, ell, de carrandella.
Instal·lat a capital,
manso ja com una ovella,
l’abeurava en el canal
ben millor que a ciutadella.
I en burla del seu rivals
de la falç i la corbella,
amb caverna d’animals
el farien competir...
...
...

Liber  V - V. Scurra et Rusticus 

Prauo fauore labi mortales solent

et, pro iudicio dum stant erroris sui,

ad paenitendum rebus manifestis agi.

Facturus ludos diues quidam nobilis

proposito cunctos inuitauit praemio,

quam quisque posset ut nouitatem ostenderet.

Venere artifices laudis ad certamina;

quos inter scurra, notus urbano sale,

habere dixit se genus spectaculi

quod in theatro numquam prolatum foret.

Dispersus rumor ciuitatem concitat.

Paulo ante uacua turbam deficiunt loca.

In scaena uero postquam solus constitit

sine apparatu, nullis adiutoribus,

silentium ipsa fecit expectatio.

Ille in sinum repente demisit caput,

et sic porcelli uocem est imitatus sua,

uerum ut subesse pallio contenderent

et excuti iuberent. Quo facto, simul

nihil est repertum, multis onerant laudibus

hominemque plausu prosequuntur maximo.

Hoc uidit fieri rusticus: "Non mehercule

me uincet" inquit, et statim professus est

idem facturum melius se postridie.

Fit turba maior. Iam fauor mentes tenet

et derisuros, non spectaturos, scias.

Vterque prodit. Scurra degrunnit prior,

mouetque plausus et clamores suscitat.

Tunc simulans sese uestimentis rusticus

porcellum obtegere (quod faciebat scilicet,

sed, in priore quia nil compererant, latens),

peruellit aurem uero, quem celauerat,

et cum dolore uocem naturae exprimit.

Adclamat populus scurram multo similius

imitatum, et cogit rusticum trudi foras.

At ille profert ipsum porcellum e sinu,

turpemque aperto pignore errorem probans:

"En hic declarat quales sitis iudices!"

Tot lligat

Sobre l’esquena instal·lada
a la Cornella portava,
fent cara d’impunitat,
un bon Be que pasturava.
L’Ovella fastiguejada,
cansada d’aquell penjat
que inútilment trasbalsava
li digué a l’hostatjada:
—Ja tinc el dors prou gratat,
en lloc de ser tant pudenta
si et tinguessis per valenta
t’hauries encavallat
al Mastí d’aquest ramat
que no lluny d’aquí s’assenta.
—Això no ho faig de dolenta...
...

Appendix XXVI. Cornix et ouis 

Multos lacessere debiles et cedere fortibus

Odiosa cornix super ouem consederat;

quam dorso cum tulisset inuita et diu,

"Hoc" inquit "si dentato fecisses cani,

poenas dedisses." Illa contra pessima:

"Despicio inermes, eadem cedo fortibus;

scio quem lacessam, cui dolosa blandiar.

ideo senectam mille in annos prorogo."

Segons

Un dia, per mal atzar,
celebrant una verbena,
pels seus amics fou preat
de pujar a dalt de l’escena
en un ambient familiar.
Per la flauta ben dotat,
no hi va girar pas l’esquena.
Sent com era aficionat
i vivaç rioler de mena,
pels palmells acompanyat,
de bones va ser escoltat
per gairebé una vintena...
...

Liber V - VII. Princeps Tibicen 

Vbi uanus animus aura captus friuola

arripuit insolentem sibi fiduciam,

facile ad derisum stulta leuitas ducitur.

Princeps tibicen notior paulo fuit,

operam Bathyllo solitus in scaena dare.

Is forte ludis, non satis memini quibus,

dum pegma rapitur, concidit casu graui

necopinus et sinistram fregit tibiam,

duas cum dextras maluisset perdere.

Inter manus sublatus et multum gemens

domum refertur. Aliquot menses transeunt,

ad sanitatem dum uenit curatio.

Vt spectatorum molle est et lepidum genus,

desiderari coepit, cuius flatibus

solebat excitari saltantis uigor.

Erat facturus ludos quidam nobilis.

Is, ut incipiebat Princeps ad baculum ingredi,

perducit pretio precibus ut tantummodo

ipso ludorum ostenderet sese die.

Qui simul aduenit, rumor de tibicine

fremit in theatro: quidam adfirmant mortuum,

quidam in conspectum proditurum sine mora.

Aulaeo misso, deuolutis tonitribus,

di sunt locuti more translaticio.

Tunc chorus ignotum modo reducto canticum

insonuit, cuius haec fuit sententia:

LAETARE INCOLVMIS ROMA SALVO PRINCIPE.

In plausus consurrectum est. Iactat basia

tibicen; gratulari fautores putat.

Equester ordo stultum errorem intellegit

magnoque risu canticum repeti iubet.

Iteratur illud. Homo meus se in pulpito

totum prosternit. Plaudit inludens eques;

rogare populus hunc choro ueniam aestimat.

Vt uero cuneis notuit res omnibus,

Princeps, ligato crure niuea fascia,

niueisque tunicis, niueis etiam calceis,

superbiens honore diuinae domus,

ab uniuersis capite est protrusus foras.

Manumissió

Pot ser la llei injusta?
S’ha d’acceptar tal com és?
T’hauries d’indignar més
quan la sort no se t’ajusta
sense enformar-ne res més
si d’una manera adusta
el mal tort en perdurés?
Per crueltat o inclemència
pot anar tot de través:
resolent la indiferència,
el tedi o l’insuccés...
...

Appendix XX. Aesopus et seruus profugus 

Non esse malo addendum malum

Seruus profugiens dominum naturae asperae

Aesopo occurrit, notus e uicinia.

"Quid tu confusus?" "Dicam tibi clare, pater,

hoc namque es dignus appellari nomine,

tuto querela quia apud te deponitur.

Plagae supersunt, desunt mihi cibaria.

Subinde ad uillam mittor sine uiatico.

Domi si cenat, totis persto noctibus;

siue est uocatus, iaceo ad lucem in semita.

emerui libertatem, canus seruio.

Vllius essem culpae mihi si conscius,

aequo animo ferrem. Nunquam sum factus satur,

et super infelix saeuum patior dominium.

Has propter causas et quas longum est promere

abire destinaui quo tulerint pedes."

"Ergo" inquit "audi: cum mali nil feceris,

haec experiris, ut refers, incommoda;

quid si peccaris? Quae te passurum putas?"

Tali consilio est a fuga deterritus.

Veritat triomfant

Tot el que s’amaga sota catifa
dels ulls aliens es quedarà en secret:
perversions greus que del món n’és abstret,
ignominioses presumpcions de tifa.

Drets a pagar que s’estalvien tarifa,
passant un temps de l’inrevés a endret.
Mesos i anys caminen a pleret
dissimulant l’ardit de l’enganyifa.

Mentre així és, no surt la Veritat;..
...

Appendix VI. Nihil diu occultum

Simulata interdum vitia prosunt hominibus,

Sed tempore ipso tamen apparet veritas

Gratcient escarn

En conscient violació,
a la llum de la llanterna
a Júpiter dedicada
va tenir la gran barra
d’anar a encendre-hi l’espelma
per poder tenir claror.
El temple en fosca lluerna
del sagrat foc la lluor...
...

Liber IV - XI. Fur et Lucerna

Lucernam fur accendit ex ara Iouis

ipsumque compilauit ad lumen suum.

Onustus qui sacrilegio cum discederet,

repente uocem sancta misit Religio:

"Malorum quamuis ista fuerint munera

mihique inuisa, ut non offendar subripi,

tamen, sceleste, spiritu culpam lues,

olim cum adscriptus uenerit poenae dies.

Sed ne ignis noster facinori praeluceat,

per quem uerendos excolit pietas deos,

ueto esse tale luminis commercium."

Itaque hodie nec lucernam de flamma deum

nec de lucerna fas est accendi sacrum.

Quot res contineat hoc argumentum utiles

non explicabit alius quam qui repperit.

Significat primum saepe quos ipse alueris

tibi inueniri maxime contrarios;

secundum ostendit scelera non ira deum,

Fatorum dicto sed puniri tempore;

nouissime interdicit ne cum melefico

usum bonus consociet ullius rei.

Estugós

Criats en estables junts
l’Ase i el Porc feien vida.
Mai per res van discutir,
ni un a l’altre es van maldir,
mal que gastessin a munts
amb perdurable rutina
tan diferents els perfums.
Va ser del febrer un dilluns,
quan l’Ase encara dormia,
que es va sentir el fort grunyir
del Porc, que en feien matança...
i d’un cop es va exhaurir
la relació de confiança
sense poder fer el comiat.
Aquell dia, més aviat
de l’hora que n’és costum...
...

Liber V - IV. Asinus et Porcelli Hordeum 

Quidam immolasset uerrem cum sancto Herculi,

cui pro salute uotum debebat sua,

asello iussit reliquias poni hordei.

Quas aspernatus ille sic locutus est:

"Libenter istum prorsus adpeterem cibum,

nisi qui nutritus illo est iugulatus foret." 

Huius respectu fabulae deterritus,

periculosum semper uitaui lucrum.

Sed dicis: "Qui rapuere diuitias, habent." 

Numeremus agedum qui deprensi perierunt;

maiorem turbam punitorum reperies.

Paucis temeritas est bono, multis malo.

Escaldats

Usant de sa potestat
va demanar amb insistència
a l’aplec en concurrència
que amb tota sinceritat
li’n diguessin veritat
parlant d’una contingència.
Quan l’opinió li han donat
revelant-li confidència,
resulta fort enfadat
demostrant afectació
per escoltar una evidència
en bona fe i ben fundat.
Els castiga amb intenció
per aquella inconveniència.
Els altres prenen paciència
per aquella disjunció,
i ell queda tranquil·litzat
quan li ha passat la urgència.
Més envant, el temps passat,..
...

Appendix XVII. Aesopus et domina 

Quam noceat saepe uerum dicere

Aesopus turpi cum seruiret feminae,

quae se expingendo totum tricaret diem,

uestem uniones aurum argentum sumeret,

nec inueniret digito qui se tangeret,

"Licetne paucis?" inquit. "Dicas." "Censeo,

quiduis efficies, cultum se deposueris."

"Adeone per me uideor tibi meliuscula?"

"Immo, ni dederis, sponda cessabit tua."

"At non cessabunt latera" respondit "tua";

et obiurgari iussit ferulis garrulum.

Post paulo armillam tollit fur argenteam.

Eam non apparere ut dictum est mulieri,

omnes furore plena uocat, et uerbera

proponit grauia, uerum si non dixerint.

"Aliis minare; me" inquit "non falles, era;

flagris sum caesus , uerum quia dixi modo."

Tot d'un plegat

Si bé tenia eloqüència,
amb confusa cridadissa,
feia tot sol un escàndol.
Repetia bramadissa,
que emmenava fins l’amència,
amb el comport d’un bàmbol.
Convertia l’onomància
i les qüestions més ignotes
en un discurs d’importància
que enfurismava als patriotes.
Ajuntant la irrellevància,
arguments i cordabotes,
que apinyava amb qualque mància,
i agitant fins l’aberrància
defeccions i faltes totes...
pel seu cúmul de jactància
provocava grans riotes.
Desbaratat de bagols,
quasi ningú l’entenia,
i en parlar d’algaravia,..
...

Liber IV - XXIV. Mons Parturiens

Mons parturibat, gemitus immanes ciens,
eratque in terris maxima expectatio.
At ille murem peperit. Hoc scriptum est tibi,
qui, magna cum minaris, extricas nihil.

Del puny estret

Al terra com qui s’enterra,
diligent i feinerosa,
excavava la Rabosa
un forat per fer-s’hi el cau.
Així com la sorra esquerpa
d’aquell clot avança i rau,
va a parar en una caverna
d’un Dragó que s’hi escau.
En el fons d’aquella cova,
per la seva gran sorpresa,
resulta que s’hi revela
que s’hi guarda un gran tresor.
Quan la Guineu va i el troba
del Drac treu tot son ardor;
amb mal esguard s’hi oposa,
i s’hi enfronta amb gran remor.
—No t’apuris amic meu,
per mi això no té valor.
I ara tampoc te m’enfadis
si et pregunto de tot cor:...
...

Liber IV - XXI. Vulpis et Draco

Vulpes cubile fodiens dum terram eruit
agitque pluris altius cuniculos,
peruenit ad draconis speluncam ultimam,
custodiebat qui thesauros abditos.
Hunc simul aspexit: "Oro ut inprudentiae
des primum ueniam; deinde si pulchre uides
quam non conueniens aurum sit uitae meae,
respondeas clementer: quem fructum capis
hoc ex labore, quodue tantum est praemium
ut careas somno et aeuum in tenebris exigas?"
"Nullum" inquit ille, "uerum hoc ab summo mihi
Ioue adtributum est." "Ergo nec sumis tibi
nec ulli donas quidquam?" "Sic Fatis placet."
"Nolo irascaris, libere si dixero:
dis est iratis natus qui est similis tibi."
Abiturus illuc quo priores abierunt,
quid mente caeca miserum torques spiritum?
Tibi dico, auare, gaudium heredis tui,
qui ture superos, ipsum te fraudas cibo,
qui tristis audis musicum citharae sonum,
quem tibiarum macerat iucunditas,
obsoniorum pretia cui gemitum exprimunt,
qui dum quadrantes aggeras patrimonio
caelum fatigas sordido periurio,
qui circumcidis omnem inpensam funeris,
Libitina ne quid de tuo faciat lucri.

Leri-leri

Poca mandra i poca nyerra:
el pagès millor a la terra
i el militar a la guerra.
Això tenia ben clar
quan fent farratge dels mills
amb la dalla de segar
lluny estava de perills,
zitzània no vol sembrar.
Al seu mas, doncs, va arribar
una Llebre fugitiva
que un Caçador perseguia
amb les ganes d’encalçar.
Als ulls d’aquell masover,
quan la bèstia allí va ser,
cansada i dubitativa,
al bardissar s’amagà.
—No em delatis —va xistar
amb la veu caritativa—.
—Com t’hauria d’acusar,
sent una bèstia tan bona,
i t’hauria de lliurar
a qui només perdigona?
Arriba el de l’escopeta.
Esfereït, sens saludar,
per sa presa s’interessa
i ho pregunta al que allí està.
Com que ja ho havia promès,
de la boca no diu res
i senyala amb la mà dreta...
...

Appendix XXVIII. Lepus et bubulcus

Multos uerbis blandos esse, pectore infideles
Cum uenatorem celeri pede fugeret lepus
et a bubulco uisus ueprem inreperet:
"Per te oro superos perque spes omnes tuas,
ne me indices, bubulce; nihil umquam mali
huic agro feci." Et rusticus: "Ne timueris;
late securus." Iamque uenator sequens:
"Quaeso, bubulce, numquid huc uenit lepus?"
"Venit, sed abiit hac ad laeuam," et dexteram
demonstrat nutu partem. Venator citus
non intellexit seque e conspectu abstulit.
Tunc sic bubulcus: "Ecquid est gratum tibi,
quod te celaui?" "Linguae prorsus non nego
habere atque agere maximas me gratias;
uerum oculis ut priueris opto perfidis."

Testament

Les tres Filles d’un Patrici
a qui sobrava de tot
a son pare demanaren
que les deixes arreglades
amb cadascuna el seu dot.
De les tres una té ofici,
les altres són cap de brot:
a les eines no s’atansen,
que estan ben acostumades
a no donar ni un mal cop.
Ni primerenc ni novici,
no troben pas fadrinot,
però totes es preparen
a embolicar les mortalles
i aviat ficar-lo al clot.
Així com l’home envellia
va escriure en un llegat
que a una d’elles cediria
oripells i plata fina,
espills, la seda i el gat...
...

Liber IV - V. Testamentum

Plus esse in uno saepe quam in turba boni

narratione posteris tradam breui.

Quidam decedens tres reliquit filias,

unam formosam et oculis uenantem uiros,

at alteram lanificam et frugi rusticam,

deuotam uino tertiam et turpissimam.

Harum autem matrem fecit heredem senex

sub condicione, totam ut fortunam tribus

aequaliter distribuat, sed tali modo:

"Ni data possideant aut fruantur"; tum "simul

habere res desierint quas acceperint,

centena matri conferant sestertia."

Athenas rumor implet, mater sedula

iuris peritos consulit; nemo expedit

quo pacto ni possideant quod fuerit datum,

fructumue capiant; deinde quae tulerint nihil

quanam ratione conferant pecuniam.

Postquam consumpta est temporis longi mora,

nec testamenti potuit sensus colligi,

fidem aduocauit iure neglecto parens.

Seponit moechae uestem, mundum muliebrem,

lauationem argenteam, eunuchos glabros;

lanificae agellos, pecora, uillam, operarios,

boues, iumenta et instrumentum rusticum;

potrici plenam antiquis apothecam cadis,

domum politam et delicatos hortulos.

Sic destinata dare cum uellet singulis

et adprobaret populus, qui illas nouerat,

Aesopus media subito in turba constitit:

"O si maneret condito sensus patri,

quam grauiter ferret quod uoluntatem suam

interpretari non potuissent Attici!"

Rogatus deinde soluit errorem omnium:

"Domum et ornamenta cum uenustis hortulis

et uina uetera date lanificae rusticae;

uestem, uniones, pedisequos et cetera

illi adsignate uitam quae luxu trahit;

agros et uillam et pecora cum pastoribus

donate moechae. Nulla poterit perpeti

ut moribus quid teneat alienum suis.

Deformis cultum uendet ut uinum paret;

agros abiciet moecha ut ornatum paret;

at illa gaudens pecore et lanae dedita

quacumque summa tradet luxuriam domus.

Sic nulla possidebit quod fuerit datum,

et dictam matri conferent pecuniam

ex pretio rerum quas uendiderint singulae."

Ita quod multorum fugit inprudentiam

unius hominis repperit sollertia.  

Acompliment

Dilemes en convenir,
melangies, xafogors,
cortesies i favors,
són males de dirimir
quan s’ha d’escollir entre dos.

No es pot servir a dos senyors
no cridant a mals majors:
a un o a l’altre has de fallir.
Quan es tracta de senyores,
si vols arribar a complir,
ja em diràs com ho millores
per sortir-ne ben lliurat,
que raons d’ambigüitat
son molt males assessores
per guanyar en felicitat
en matèries ardoroses...
...
...
Per veure el contingut complet demaneu a
Xeremierdelfrancoli@gmail.com
o encomaneu el llibre a http://www.arolaeditors.com

Appendix XXVII. Socrates et seruus nequam 

Nullum maledictum esse grauius conscientia

Cum seruus nequam Socrati male diceret,

uxorem domini qui corrupisset sui,

idque ille sciret notum circumstantibus,

"Places tibi" inquit "quia cui non debes places;

sed non impune, quia cui debes non places."

Musaranyàquia

Entre les més grans batalles
que hauran passat als anals,
la de Mosteles i Rates
deu ser de les principals.
Representen els murals
de les grans mansions romanes,
en pintures colossals,
èpiques sobrehumanes:
Dues forces vertebrals
col·lidides i enfrontades
que en moviments desiguals
s’oposen força abrivades.
En una de les mirandes
sostenen en cadirals
les garrepes granducals
presidint les afolcades.
Les múrides que les manen
porten al cap les senyals
de punxants protuberàncies
com a tricornis triomfals.
Els comandants oficials
que les testes engalanen
no es mouen dels cadafals
decretant les ordenances.
Sent les Mosteles més llargues,
quan ensenyen els queixals,
de res serveixen les banyes
ni crestes artificials...
...

Liber  IV - VI. Pugna Murium et Mustelarum 

Cum uicti mures mustelarum exercitu

(historia, quot sunt, in tabernis pingitur)

fugerent et artos circum trepidarent cauos,

aegre recepti, tamen euaserunt necem:

duces eorum, qui capitibus cornua

suis ligarant ut conspicuum in proelio

haberent signum quod sequerentur milites,

haesere in portis suntque capti ab hostibus;

quos immolatos uictor auidis dentibus

capacis alui mersit tartareo specu.

Quemcumque populum tristis euentus premit,

periclitatur magnitudo principium,

minuta plebes facili praesidio latet.

Inconcús

Passejant anaven dos
pel fortuït cas de fer un vol,
sens recelar de cap dany
ni sentiment sospitós.
En un estret viarany
d’un costerut corriol,
tot d’un cop, es troba sol
al davant d’un lladregot.
Ha caigut en el bertrol;
on serà qui era Company?...
...

Liber V - II. Duo Milites et Latro

Duo cum incidissent in latronem milites,

unus profugit, alter autem restitit

et uindicauit sese forti dextera.

Latrone excusso timidus accurrit comes

stringitque gladium, dein reiecta paenula

"Cedo" inquit "illum; iam curabo sentiat

quos attemptarit." Tunc qui depugnauerat:

"Vellem istis uerbis saltem adiuuisses modo;

constantior fuissem uera existimans.

Nunc conde ferrum et linguam pariter futilem.

Vt possis alios ignorantes fallere,

ego, qui sum expertus quantis fugias uiribus,

scio quam uirtuti non sit credendum tuae." 

Illi adsignari debet haec narratio,

qui re secunda fortis est, dubia fugax.