Havent fet l'acord de a mitges anar,
un ase i la guineu tanquen tracte
de conjuntar esforços per a caçar;
dit i fet, es disposen a l'acte.
La sort d'un seguirà a la de l'altre.
Entrant per dreceres que coneixen
al bosc son arribats i es parteixen;
contents van a realitzar el seu pacte,
Cas fortuit, la guineu troba un lleó,
i està del tot clar, la devorarà.
L’astuta, amb enginy, negociarà.
—Hola! Sabeu una cosa senyor?
Diu, què? -Doncs que més enllà hi ha més menjar.
—Voldràs dir? —Hi acabo de veure un ase.
—Porta-me'l cap aquí, si et vols escapar,
que en tu no hi ha tanta carn com en l'altre.
—Fes-lo caure en el forat de la trampa,
quan tinguis la feina feta, parlarem;
ja t'ho faràs com tu vulguis, ara enganye'l.
I espavil, que he de fer passar la gana.
—Vine, vine! -crida el company del tracte.
Inocent, l'ase el creu i cau al forat.
I quan veu el lleó que ja està atrapat,
diu: —Ui, que ràpid que ha anat, moltes gràcies.
Tastaré primer guineu, per a honrat,
i ja quan em vingui més gana, l'ase.
------------------------------
Anton Marco©2011
------------------------------------------------------------
-Qui mal fara mal haurá.-
Replegant un famejant Llop en la súa profunda cova moltes exquisites viandes, l'astuta Rabosa, moguda de gravíssima enveja, vingué a ell per desfraudar-lo, dihent-li : « Vista la grandíssima distancia del temps que no havém exercit la nostra fraterna amicicia, estich adolorada, per hont te pregue intensament que vulles aconsolar-me. » Mas lo Llop, coneixent la iniquitat de la Rabosa, li dix aqüestes paraules : « Lo teu intens enuig no es de la mía absencia, mas perqué ha gran temps que no m'has decebut ab los teus fraudulents enganys. De hont, vist frustrat la Rabosa lo seu imaginat enginy, se n'aná a un Pastor, dihent-li : « Qué'm donarás si't pose en les mans lo capital enemich de les túes ovelles ? » Respós lo Pastor : « Si uses vers mi de tanta cortesía, serás ben remunerada. »
Per hont, mostrant-li la Rabosa lo Llop, que estava enclós dins sa profundíssima cova, fonch mort per lo Pastor ab los seus goços. Y així l'astuta Rabosa se sacià fraudulentment de les súes delitoses viandes. Empero, essent presa poch temps aprés la Rabosa per lo Pastor y dilacerada dels seus goços, dix aqüestes paraules : « Oh, quánt méritament reporte aquest gravissim detriment, puix treballí en defraudar lo immune de culpa. »
Carles Amorós
Iniit amicitiam cum asino vulpes, atque ita communiter exiere venatum. Cum autem leonem conspexisset vulpecula, verita ut evadere cursu posset, calliditate periculum vitare tentat et, ad leonem accedens, paciscitur vitam suam pro asini proditione. Leo tum quidem vulpi vitam promittit. Illa vero in laqueum inducit asinum, in quo captus cum haereret neque aufugere posset, capit prius vulpem leo atque ita ad devorandum otiose asinum accedit.
Fabula indicat quod sociorum suorum proditores sibi etiam ipsi plerumque exitium accersant.
Font: Ioachim Camerarius.- Appendix Fabularum Aesopicarum, 115.
Perry 191.
