Altra fortuna

Cara a una lluna d’armari,
un home aparentant savi
a ell tot sol es preguntava
com, sent de tots el més llest,
l’home de raça humana,
a igualar mai no arribava
els reptes amb les demés
espècies, quan comparava.
Quedava fort indigest
evidenciant el desvari;
del ser humà que es tractés,
ni encara que fos un ari,
contrastant qualque ferest
sense saber abecedari,
com rival, sempre el guanyava.
Com lacai de feudatari,
el dret de força els distava,
com el revers és contrari.
S’hi posés com si posés,
a les bones o a través,
si competien com cal,
en tot el món animal
n’hi ha un, sempre, que fa més.
Com de fet és ben palès:
cap home corrent atrapa
a una Llebre quan s’escapa,
ni anant dalt d’un Cavall
que li trenqui el fil del quest,
ni arrancant a costa avall
aconseguia el succés.
Per impetuós i prest,
a un Brau no pot emular
amb la força de tossar.
Ni tampoc hom sap volar,
per més eriçat i cresp,...
..............
........................
Per veure el contingut complet demaneu a

• Xeremierdelfrancoli@gmail.com
• o encomaneu el llibre a www.arolaeditors.com
• o a la distribuïdora www.altair.es 
• o per www.amazon.fr/Les-faules-Fedre-Il·lustrades-historiades/dp/8494483927

  

Proleg

Totes les faules rimades
que en aquest llibre es presenten
són d’en Gai Fedre inspirades.
Dues coses sols intenten
sia de franc, sia en debades:
que el savi i prudent consell
us bellugui el gargamell.
I si a ningú no acontenten
perquè jutgés el ramell
d’històries aculturades...
o trobés massa embafades
per excès de xeremell,
no li cal clacar el palmell.
Sabeu que són sols paraules,
que en sincer vers es sustenten,
senzilles i imaginàries,
com ho són totes les faules
que de la vida ens acienten.
Arguments de fabulista
que em surten a borbollades;
apòlegs d’apologista,
artificis sense maules
per poder bé cavil·lar,
en versos d’un escrivà
que no d’academicista.
Molt llarga és tota la llista
que trafica en el pallol
de parlar amb al·legories.
A tot allargar la vista
res hi trobareu de nou,
no sent l’únic ni a estant sol
a escriure faules antigues
per amics i per amigues
i altra gent del seu erol.
No pas altre anhel em mou,
que en més delit que fatigues
m’ocasionen tant consol
com a l’oriol menjar figues
o a les vídues portar el dol.
Que el llegir us sia agradívol
serà la millor lloança,
que us voldria bo obvenir:
la meva millor fiança.
Sinó, us demano dispensa
pel vostre temps menystenir,
sent la meva recompensa
que en pugueu fort ben gaudir.

Prec inclement

Encongit i cloc i piu
un Milà encara jove,
tan o més gros que un cove,
s’havia de quedar al niu,
de malalt, que no per ganes.
Jaient postrat d’aflictiu
i sens bellugar les ales
a sa mare interpel·lava
que pregué als dés del cel.
Mancat d’esma, decaigut,
malatis i desvalgut,
en les seves acaballes...
amb vehemècia encomanava
poder fer com sos confrares,
enlairar-se qual estel
com quan tenia salut:
no planyia a un altre anhel.
La mare de l’arpellut,
que se’n cuidava amb recel
i que des que era menut,
posant-hi tot el seu zel,
diligècia i promptitud,
l’instruï a capturar
al minució detall,
i amb alacritat matar,
sent a la casta fidel,
a lacerar amb esgarrall
amb fúia i sense desmai,...
...

Per veure el contingut complet demaneu a
Xeremierdelfrancoli@gmail.com 

o encomaneu el llibre a http://www.arolaeditors.com/

------------------------------------------------------------------

Miluus Aegrotans

Multos cum menses aegrotasset Miluus,
nec iam videret esse vitae spem suae;
matrem rogabat, sancta circumiret loca,
Et pro salute vota faceret maxima.
Faciam, inquit, fili, sed, opem ne non impetrem,
Vehementer vereor. Tu, qui, delubra omnia
vastando, cuncta polluisti altaria,
Sacrificiis nullis parcens, nunc quid vis rogem?

Ensinistrada

Trobador trobar balada
A la primera vegada?

Ballar un vals o una sardana
Al punt de cada compàs
Marcar el pas en desfilada
I no quedar massa atràs
Menejar taco i sabata
Com sols sap fer una gitana
Que compassi una guitarra
I no caure en el fracàs

Empunyar amb força l’arada
Fer l’atleta en un gimmàs
Musicar un melodrama
Donar l’aire a una cantada:
Si hi és prou aficionada
Fins i tot una aldeana
Sap tenir veu afinada
Per sortir de l’embaràs

Que ni escolà de sotana
S’il·lustra sol en campana
Ni al novici la besada
Se li presenta en safata
Ni el rosari la beata
De resar serà capaç
Si no és prou adoctrinada
O de pauta no ha fet cas

...
Per veure el contingut complet de la faula demaneu a
Xeremierdelfrancoli@gmail.com
o encomaneu el llibre a http://www.arolaeditors.com/

.

Appendix XII. PATEBFAMILIAS ET AESOPVS

Quomodo domanda sit ferox iuventus. 

Paterfamilias saevum habebat filium. 

Hic e conspectu cum patris recesserat, 

Verberibus servos afficiebat plurimis 

Et exercebat fervidam adolescentiam. 

Aesopus ergo narrat hoc breviter seni : 

Quidam iuvenco vetulum adiungebat bovem. 

Is cum refugiens inpari coUo iugum 

Aetatis cxcusaret vires languidas : 

Non est quod timeas, inquit illi rusticus; 

Non ut labores facio , sed ut istum domes, 

Qui calce et cornu multos reddit debiles. 

Et tu nisi istum tecum assidue detines 

Feroxque ingenium conprimis clementia, 

Vide , ne querela maior accrescat domus. 

Atrocitati mansuetudo est remedium.

Veritat i pura Mentida

Amb pasta de terrisser,
emprant la mateixa argila,
conformava Prometeu
i als cossos donava vida
perquè arribessin a ser:
la Veritat i Mentida.
Posada en el forn del deu,
l’estatueta acabada,
en el torn del seu taller
en modela una altra igual
aprofitant l’enfornada.
I abans de fer-la real,
per una fricció molt lleu
d’un senzill moviment suau,
fresca encara a terra cau
quedant-li coixa d’un peu.
I com ja prou bé sabeu
sola dreta no s’hi escau.
Ranqueja, prou bé que es veu,...
....

Per veure el contingut complet de la faula demaneu a

Xeremierdelfrancoli@gmail.com
o encomaneu el llibre a http://www.arolaeditors.com/



Appendix V. Prometheus et dolus 

De ueritate et mendacio

Olim Prometheus saeculi figulus noui

cura subtili Veritatem fecerat,

ut iura posset inter homines reddere.

Subito accersitus nuntio magni Iouis

commendat officinam fallaci Dolo,

in disciplinam nuper quem receperat.

Hic studio accensus, facie simulacrum pari,

una statura, simile et membris omnibus,

dum tempus habuit callida finxit manu.

Quod prope iam totum mire cum positum foret,

lutum ad faciendos illi defecit pedes.

Redit magister, quo festinanter Dolus

metu turbatus in suo sedit loco.

Mirans Prometheus tantam similitudinem

propriae uideri uoluit gloriam.

Igitur fornaci pariter duo signa intulit;

quibus percoctis atque infuso spiritu

modesto gressu sancta incessit Veritas,

at trunca species haesit in uestigio.

Tunc falsa imago atque operis furtiui labor

Mendacium appellatum est, quod negantibus

pedes habere facile et ipse adsentio.

Requerir

Taronges, l’albercoquer,
ja se sap que no pot ser.
Vés en compte amb què demanes
i mira bé a qui ho pots fer,
no fos cosa que t’ho atorguin
i et quedis escadusser;
que passa moltes vegades
que el que un desig et revoquin...
ignot benefici, ausades!
Com diuen a l’Empordà,
que en tenen d’eixelebrades:
dolenta ha de ser una cosa
que no valgui un demanar
—encara que faci nosa—...
...

Per veure el contingut complet de la faula demaneu aXeremierdelfrancoli@gmail.como encomaneu el llibre a http://www.arolaeditors.com/

...

Appendix IV. Mercurius et mulieres duae 

De eodem alia fabula

Mercurium hospitio mulieres olim duae

inliberali et sordido receperant;

quarum una in cunis paruum habebat filium,

quaestus placebat alteri meretricius.

Ergo ut referret gratiam officiis parem,

abiturus et iam limen excedens ait:

"Deum uidetis; tribuam uobis protinus

quod quaeque optarit." Mater suppliciter rogat

barbatum ut uideat natum quam primum suum;

moecha ut sequatur sese quidquid tetigerit.

Volat Mercurius, intro redeunt mulieres.

Barbatus infans, ecce, uagitus ciet.

Id forte meretrix cum rideret ualidius,

nares repleuit umor ut fieri solet.

Emungere igitur se uolens predit manu

traxitque ad terram nasi longitudinem,

et aliam ridens ipsa ridenda extitit.

Fogós i foguera

L’enginyosa antiguitat
amaga certes imatges
subtils de la veritat.
Dels grans mestres les paraules
no per velles són menys sàvies,
que pel temps no s’han gastat.
A Ixíon per sa maldat
envers la neta de Magnes
després d’haver-la esposat,
els déus van enviar a l’Hades;
però un cop purificat
un altre remei va i troba:
Zeus, el de la gran bondat,
el torna a acceptar a l’Olimp,
a veure si ara li prova.

...

Appendix VII. [Auctor]

Sensum aestimandum esse, non uerba

Ixion quod uersari narratur rota,

uolubilem Fortunam iactari docet.

Aduersus altos Sisyphus montes agens

saxum labore summo, quod de uertice

sudore semper irrito reuoluitur,

ostendit hominum sine fine [esse] miserias.

Quod stans in amne Tantalus medio sitit,

auari describuntur, quos circumfluit

usus bonorum, sed nil possunt tangere.

urnis scelestae Danaides portant aquas,

pertusa nec complere possunt dolia;

immo luxuriae quicquid dederis perfluet.

Nouem porrectus Tityos est per iugera,

tristi renatum suggerens poenae iecur;

quo quis maiorem possidet terrae locum,

hoc demonstratur cura grauiore adfici.

Consulto inuoluit ueritatem antiquitas

ut sapiens intellegeret, erraret rudis.